Els pols del sector crític a la direcció oficialista de l’Assemblea Nacional Catalana s’ha saldat amb 13 baixes dels 72 membres del Secretariat Nacional. Això sí, amb la decisió de Jordi Pesarrodona de deixar la vicepresidència de l’entitat, però això sí, romandrà al seu escó del Secretariat de l’ANC. El conclave d’aquest dissabte, però ha mostrat les debilitats del sector crític que ha perdut les votacions i només es pot apuntar la pírrica victòria que Uriel Bertran no opti a la vicepresidència de l’entitat.
El secretariat celebrat a Barcelona era clau per la continuïtat de la plataforma i escatir de quina manera s’executaria el full de ruta aprovat en la darrera assemblea general del passat mes de maig. Sobretot, al voltant d’un punt que ha suposat el desenterrament de la destral de guerra, l’articulació d’una llista cívica davant una eventual contesa electoral al Parlament de Catalunya. Un punt que ha aixecat una veritable pulsió entre sectors amb acusacions d’autoritarisme i de seguiment de directrius de partit. Des del minut zero, el conclave ha estat marcat per les posicions irreconciliables dins l’ANC. Els crítics no es donen per vençuts i hi ha qui planteja recollir les 2.000 signatures necessàries per convocar una nova assemblea general extraordinària i celebrar noves eleccions.
Ni qüestió de confiança…
Tan bon punt ha començat el conclave, la presidenta de l’entitat Dolors Feliu ha lamentat que la batalla interna hagi traspassat als mitjans. Després ha estat Pesarrodona el que ha proposat sotmetre’s a una qüestió de confiança i ha convidat a la resta del Comitè Permanent -el govern de l’ANC- a fer el mateix. Una opció que no només han rebutjat la resta de companys del comitè permanent sinó que li han recordat que segons els estatuts no existeix aquesta figura jurídica. “Si voleu podeu dimitir o bé presentar una moció de censura”, s’ha proposat als crítics des del comitè permanent. Però no s’han fet enrere perquè no tenien prou quòrum per presentar-la, que seria un 20% del secretariat.
A partir d’aquí , els crítics han presentat una resolució sobre la democràcia interna, un document amb la signatura de 25 secretaris nacionals. En el debat, però han introduït esmenes com una que reclamava el cessament del secretari Jordi Domingo. Els crítics també han perdut la votació. Ara la resolució en favor de la democràcia interna s’ha aprovat, per una gran majoria de 40 vots a favor, 8 en contra i 8 en blanc, “en la línia de millorar les relacions i el funcionament intern del Secretariat Nacional”.
Els tretze dimissionaris que deixen el Secretariat Nacional
El degotall de votacions de les esmenes al mateix document ha estat favorable a l’oficialisme. Després de l’aturada del dinar s’ha arribat al punt més calent amb l’anunci de les dimissions. En concret, Joan Carles Manzanero, Josep Pinyol, Lluís Sobrevía, Isabel Ramon, Teresa Sabé, Maurici Sabater, Josep Pedrol, Manel Gener, Albert Coll, Antoni Serrano, Joan Torres , Eloi Gispert i Joan Olivé han presentat la seva dimissió. Una decisió que s’ha anat albirant durant tota la jornada.
Uriel Bertran es queda on estava, i ara cap a l’1-O i l’11-S
Un dels punts més espinosos de la jornada ha estat la decisió d’Uriel Bertran de no accedir a la vicepresidència. Ahir com un gest de pau, Bertran, que tenia pactat un any de vicepresidència amb Pesarrodona, va decidir no optar-hi en senyal de pau. El gest d’avui del vicepresident fa que Bertran també hi renunciï i continuï en les seves tasques d’estratègia. Ara bé, la dimissió dels 13 secretaris nacionals s’ha agafat amb filosofia per part de l’oficialisme que tot i “lamentar-ho” ha decidit respondre creant un grup de treball per fer una de les tasques que l’ANC ha demostrat saber-ne més, la mobilització.
En aquest marc, i a través d’un comunicat posterior s’ha compromès a rellevar els secretaris seguint els procediments democràtics establerts. “L’Assemblea reivindica el seu compromís per fer la independència, i recorda la seva llibertat d’acció respecte de grups econòmics i polítics”, assegura el comunicat. El Secretariat també ha decidit posar en marxa la maquinària de cara a la Diada i l’1-O per tornar a donar protagonisme a la mobilització. Això sí, per unanimitat, el secretariat ha decidit posar en marxa els grups de treball per organitzar les manifestacions i triar el missatge polític.
7
21
