La monarquia espanyola no és acceptada a Girona. En un dels feus del moviment antimonàrquic de Catalunya, la casa reial continua intentant mantenir-hi els vincles a través de la Fundació Princesa de Girona (FPdGi). A cop de talonari, cada any la fundació dedica esforços a contribuir a la presència de la monarquia a Catalunya amb el lliurament dels premis de l’entitat, però no es poden lliurar a la ciutat on tenen la seu. L’any passat es van entregar a Caldes de Malavella i enguany la gala se celebra al Palau de Congressos del Gran Casino de la Costa Brava, situat a Lloret de Mar. De fet, aquesta vegada la visita de la família reial a territori català no es limita només a l’entrega dels premis, que se celebra dimecres vinent, sinó que la princesa Elionor, l’hereva del tron, ha acompanyat Felip VI en el lliurament de despatxos dels nous sergents a l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials, a Talarn (Pallars Jussà). L’acte ha sigut aquest divendres, i la Zarzuela l’ha aprofitat per fer que la presentació de la princesa en societat amb l’uniforme de dama alferes cadet fos a Catalunya, tot just dos dies després de rebre el títol de mans del seu pare com a colofó d’un any de formació a l’Acadèmia Militar de Saragossa. La presència de la família reial espanyola en territori català es completarà amb la visita d’Elionor i la seva germana, la infanta Sofia, a l’estudi de l’escultor Jaume Plensa, a Sant Feliu de Llobregat, dimarts. Però a la ciutat de Girona no hi poden posar els peus, pel rebuig social i de l’Ajuntament, que els té vetats des del 2017.
Els premis de la FPdGi, segons la fundació, tenen per objectiu “premiar el talent” jove, però a la pràctica s’han convertit en combustible per avivar l’esperit antimonàrquic de Girona: “La poca intel·ligència de la casa reial ens dona ales per continuar eixamplant el rebuig contra els Borbons”, assegura el portaveu de la Coordinadora Antimonàrquica de les comarques gironines, Quim Tell, en conversa amb El Món. Tell subratlla que, gràcies a “la pinça” de la lluita al carrer i les institucions, la FPdGi ha quedat aïllada de la ciutat.
La relació complexa entre la monarquia espanyola i la ciutat de Girona es remunta a dècades enrere, amb protestes al carrer a cada visita. L’any 2007, la darrera visita del rei Joan Carles I i la reina Sofia per la inauguració de Parc Científic Tecnològic de la ciutat, ja va començar a engrandir el distanciament -que ha existit des de sempre- amb la corona espanyola. Dos anys més tard, el 2009, la iniciativa d’empreses i institucions com la Cambra de Comerç de Girona, la Caixa Girona, la Fundació Gala-Salvador Dalí i La Caixa -així com d’altres de la resta de l’estat espanyol- va donar vida al que avui es coneix com la Fundació Princesa de Girona, que inicialment va ser Fundació Príncep de Girona, quan l’hereu era Felip. D’entrada, l’objectiu d’acostar la casa reial a la ciutadania catalana a través d’uns premis a la “innovació” i el “nou talent” de Catalunya va donar els seus fruits, ja que l’entitat podia dur a terme la seva activitat amb relativa normalitat.
Ara bé, l’auge de l’independentisme, especialment impulsat pel Procés, va augmentar el rebuig gironí contra la monarquia. Tot i els canvis polítics al capdavant de l’Ajuntament de Girona, passant des del govern socialista d’Anna Pagans (2002-2011) -qui governava en el moment de la creació de la fundació borbònica- fins a l’alcaldia de Carles Puigdemont (2011-2016), la FPdGi encara podia fer el seu lliurament de premis anual a la seva seu, situada al número 1 del carrer Juli Garreta, o altres espais de la ciutat. L’octubre del 2017, però, va canviar radicalment la situació.
2017, el punt d’inflexió
Després del referèndum del primer d’octubre de 2017 i el posterior discurs el rei espanyol el 3 d’octubre, amb el qual es va posicionar en contra de les urnes, l’Ajuntament de Girona, llavors amb la juntaire Marta Madrenas com a alcaldessa, va declarar persona non grata Felip VI. Un moviment que va començar a aïllar la fundació borbònica i obligar-la a fer els actes fora de la capital gironina. De fet, no només el consistori va rebutjar fermament la figura del monarca espanyol, sinó que la mateixa Cambra de Comerç -que havia contribuït a la creació de la fundació- es va desvincular de l’entitat després del discurs del 3 d’octubre, ja que consideraven, tal com va asseverar el president de la Cambra, Domènec Espadalé, que les paraules del Borbó no havien estat “correctes”.
Tenint en compte que, després del trencament de l’Ajuntament, l’entitat borbònica ja no podia dur a terme el seu lliurament de premis anual a la ciutat de Girona, des de la fundació han fet mans i mànigues cada any per trobar un espai on poder mantenir la seva rellevància. L’any 2018, encara amb els fets del 2017 frescos en la memòria col·lectiva, la FPdGi va escollir l’Espai Mas Marroch –un centre per a esdeveniments d’El Celler de Can Roca a Vilablareix, al costat mateix de Girona– per celebrar la gala. Una decisió que va generar un gran rebuig per part de la societat civil i fins i tot va provocar crítiques als germans Roca, tot i la seva gran popularitat. L’any 2019, encara més aïllada, la fundació borbònica va refugiar-se a Barcelona -al Palau de Congressos de Catalunya- per celebrar l’entrega dels seus guardons, lluny del caldo de cultiu antimonàrquic de Girona.
L’auge del moviment contra la monarquia
Paral·lelament al trencament de relacions amb el rei espanyol per part de l’Ajuntament de Girona, hi havia la batalla contra la monarquia al carrer. Tot i que sempre hi havia hagut un esperit antimonàrquic, especialment impulsat per l’espai polític de la CUP i entitats del seu entorn, la pèrdua d’empenta i la “segregació” de l’independentisme civil va destensar una mica. Va ser en aquell moment, doncs, segons relata Quim Tell, que diferents entitats i partits contraris als Borbons van decidir constituir-se com a coordinadora. Concretament, l’any 2021, l’ADAC, ADIC, ANC Girona, ARRAN, Ateneu 24 de Juny, Casal Independentista El Forn, CDR Girona, ClxR, CUP, Demòcrates de Catalunya, Endavant, ERC, FAGC, Jovent Republicà, Junts per Catalunya, La Intersindical, La Forja, Òmnium Gironès, Poble Lliure, Seguim 1714, SEPC, IAC, JNC i CDR Ter-Gavarres van decidir unir forces per lluitar contra la reialesa espanyola: “El nostre primer èxit va ser aconseguir unir entitats que tenien algunes diferències entre si”, relata el portaveu de la Coordinadora Antimonàrquica.
D’entrada, aquest conglomerat d’entitats dedicava la seva activitat a fer protestes contra la monarquia per intentar sabotejar els actes de la FPdGi. Una tasca que, segons Quim Tell, han assolit amb “èxit” durant els seus tres anys de vida com a coordinadora. Per exemple, el 10 de maig de l’any 2022, la fundació borbònica va intentar dur a terme un acte públic al local de la Fontana d’Or, al cor del Barri Vell. El moviment antimonàrquic va convocar una acció de protesta que va acabar obligant a reubicar l’acte previst i actuar amb més discreció: “Es van amagar a la seva seu de manera clandestina per esquivar-nos. Això és un gran èxit“, recorda el portaveu de la Coordinadora Antimonàrquica. De fet, aquell mateix 2022, l’auge de la força antimonàrquica va obligar a la FPdGi a fugir encara més lluny i efectuar la seva tradicional entrega de premis a un auditori de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat).
Girona, feu antimonàrquic
L’any següent, el 2023, quan s’acostava la nova entrega de premis, la pressió antimonàrquica va tornar a créixer ràpidament. De fet, un acte de protesta a la seu de la fundació borbònica el 3 de juliol de l’any passat -en què els manifestants van intentar penjar una pancarta a la façana de l’edifici- va acabar amb un enfrontament entre els agents de l’ARRO dels Mossos d’Esquadra i els antimonàrquics que es va saldar amb la detenció de Quim Tell. Una tensió contra la FPdGi que també es va traslladar dos dies més tard durant la celebració de la gala als afores del recinte turístic del Golf de Caldes de Malavella, un espai privat, elitista i aïllat, en què els Borbons es van veure obligats a celebrar l’entrega de premis per evitar els embats antimonàrquics, tot i que les protestes hi van ser igualment i que van acabar amb diverses persones investigades acusades de desobeir la policia.
Aquesta lluita del carrer que també té un reflex institucional. El 20 de juliol de l’any passat, després el canvi de govern municipal, amb el qual el cupaire Lluc Salellas es va convertir en el nou alcalde amb el suport de Junts i ERC, Girona va apujar el to contra la monarquia espanyola. Les 21 entitats que conformen la Coordinadora van presentar conjuntament una moció al plenari municipal per “trencar lligams” amb la monarquia–, un text que es va aprovar per majoria. Des d’aquell moment, doncs, l’Ajuntament gironí s’ha compromès a erradicar qualsevol vincle, “d’una manera simbòlica, i també real i legítima”, amb la casa reial espanyola. Una decisió de la capital de la demarcació que també s’ha estès en altres poblacions de la zona, com ara Celrà –a tocar de Girona– o Amer –el poble natal de Puigdemont a la comarca de la Selva– entre d’altres. Ara, doncs, la nova celebració de la tradicional entrega de premis, que enguany coincideix amb el desè aniversari de l’inici del mandat de Felip VI i en quinzè aniversari de la Fundació, torna a generar el bullici antimonàrquic, que ja ha anunciat protestes a Lloret de Mar per boicotejar l’acte de la fundació borbònica que, a poc a poc, ha acabat expulsada -tot i mantenir-hi la seu simbòlicament- de Girona.
