Uriel Bertran (Badalona, 1976) va començar la seva trajectòria política com a líder de les joventuts d’ERC –càrrec en el qual el va succeir el que ara és president de la Generalitat, Pere Aragonès– fins que va encapçalar el corrent intern crític Esquerra Independentista. Cada cop més discrepant amb l’estratègia del partit, va passar a Solidaritat Catalana per la Independència amb Joan Laporta, partit pel qual va ser diputat al Parlament. En la següent legislatura va quedar fora de la cambra i va deixar la primera línia política, fins que fa un any i escaig va reaparèixer com a membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i mà dreta de Dolors Feliu al comitè permanent. És responsable de la comissió d’estratègia i discurs i aquests dies afronta el debat sobre la consulta de l’entitat sobre la posició que havia de prendre respecte de les eleccions 23-J al Congrés, que s’ha considerat una derrota de la direcció perquè la militància ha decidit, per un 60%, que no es faci campanya per l’abstenció o el vot nul. Ell en fa una altra lectura i es compromet especialment amb la pròxima consulta, la que ha de decidir si es tira endavant la llista cívica.
L’ANC va plantejar en una consulta a les seves bases la possibilitat de cridar a l’abstenció o el vot nul per al 23-J i hi han votat en contra el 60% dels més de 3.700 socis que hi van participar. El que es percebia com l’aposta de la direcció s’ha tombat clarament. Quina lectura en fan?
L’aposta del Secretariat Nacional era fer la consulta. El full de ruta aprovat recentment especificava que si no hi havia unitat d’acció independentista per bloquejar el Congrés espanyol es plantejaria el vot nul polític i que això s’hauria de sotmetre a consulta dels socis. La posició de la direcció ha sigut totalment neutra, no hi ha hagut posicionament del Secretariat Nacional respecte del sentit del vot en aquesta consulta. De fet, quan es va convocar s’hi va afegir l’abstenció, que no estava inclosa en el full de ruta, que només parlava del vot nul, perquè vam copsar que en les eleccions municipals que una part rellevant de l’independentisme havia optat per l’abstenció com a vot de càstig davant la inoperància per fer efectiva la independència per part dels partits. Vam voler recollir el debat viu que hi havia en l’independentisme i sotmetre’l a consulta.
I ara quina és la posició de la direcció de l’ANC?
Respectem els resultats i creiem que un 40% del vot a favor de l’abstenció i el vot nul polític indica que comença a haver-hi un gruix rellevant de l’independentisme, no només de l’entitat, que es planteja mecanismes de càstig dels partits. També veiem aquest 40% com un vot de confrontació de l’Estat espanyol. No participar en unes eleccions espanyoles significa no reconèixer aquesta ‘democràcia plena’ que diuen que tenen.
Quan diu que ‘comença’ a haver-hi un gruix de l’independentisme que té aquesta posició, vol dir que pensa que anirà a més?
Tradicionalment, l’ANC exigia als partits fer efectiva la independència. I ara s’està passant de l’exigència als partits a plantejar noves propostes, passar per damunt dels partits i de la seva inoperància. És un pensament estratègic nou en l’independentisme i a l’ANC. Un 40% de socis fan una crítica explícita als partits independentistes. Tenim obert el debat de la llista cívica, que en els pròxims mesos també se sotmetrà a consulta per saber si aquest gir acaba concretant-se en la llista cívica.
Però l’ANC es considera l’entitat més crítica de l’independentisme, i només el 40% està a favor del vot de càstig. Hi ha gent que considera que aquest resultat qüestiona la posició del Comitè Permanent, al qual vostè pertany.
Això és un pensament interessat.
Interessat en què?
El que volen és qüestionar una evolució de l’entitat que pot portar-la a impulsar una agrupació d’electors en forma de llista cívica. Davant d’aquesta possibilitat, que restaria rellevància a les actuals posicions immobilistes de l’independentisme, ja anticipen aquesta anàlisi absolutament interessada. L’ANC és l’única entitat de l’independentisme que ha sotmès a consulta de les seves bases la seva posició amb relació a les eleccions del 23-J. Hem fet un exercici de democràcia. I el que sabem ara és que hi ha un 60% de socis que no han volgut que fem una campanya activa en favor de l’abstenció o el vot nul. Però no significa que vulguin votar els partits que es presenten a les eleccions. Això és una extrapolació interessada. El que ha de fer ara l’ANC és mantenir una posició neutra i no fer una campanya activa ni en suport dels partits ni per impulsar vots de càstig.
No és molt estrany que una entitat com l’ANC, activisme pur, tingui una posició que es limiti a ser ‘neutra’, i per tant ambigua, en un moment crucial?
Amb unes eleccions espanyoles, no. La majoria dels socis de l’entitat no se les senten seves. Amb la consulta interna, s’ha arribat al resultat que aquestes eleccions espanyoles per a l’entitat no són especialment rellevants amb relació a la línia estratègica que portem. Per a l’ANC, les eleccions prioritàries són les del Parlament de Catalunya i aquí sí que tenim una posició clara. El 23-J, guanyi qui guanyi, PSOE o PP, amb relació a Catalunya faran el mateix.
No és important per a l’independentisme tenir força al Congrés, fins i tot si l’objectiu ha de ser bloquejar-lo? És el que estan plantejant ara els partits independentistes.
Fan volar coloms. És impossible bloquejar el Congrés espanyol. Els espanyols mai permetran que les opcions independentistes bloquegin res. Es posaran d’acord entre ells i ja està.
Un pacte PP-PSOE?
Això ja va passar. El PSOE ja es va abstenir una vegada perquè el PP governés. Amb això ja n’hi ha prou perquè els independentistes no pintin res. L’Estat espanyol mai deixarà en mans dels independentistes el seu futur.
En la investidura de Pedro Sánchez hi van intervenir els vots d’ERC, de Bildu…
Però no per bloquejar res. Els vots independentistes han comptat perquè eren a favor de la investidura. Si no hi haguessin sigut, hi hauria hagut altres escenaris. Òbviament, si l’independentisme vota gratis, el PSOE agafa els seus vots encantat de la vida. Si l’independentisme posa unes condicions que no són assumibles per a l’espanyolisme, l’espanyolisme buscarà altres possibilitats. Ciutadans estava disposat a abstenir-se amb Pedro Sánchez, el PSOE es va abstenir en la investidura de Rajoy i, si calgués, tornaria a haver-hi un altre escenari d’aquestes característiques. És jugar a la il·lusió que l’independentisme pot posar en escac l’Estat espanyol al Congrés. Catalunya aporta 48 diputats de 350. Punt final.
Aleshores per què defensaven que hi hagués unitat d’acció independentista per al 23-J?
Perquè, si hi havia un front unitari per no votar cap president per al govern espanyol, no impediria que hi hagués president, però si tens un gruix de l’independentisme que actua en termes de fortalesa política això envia un missatge a escala internacional i visibilitza el conflicte amb l’Estat. Perquè si l’independentisme facilita les investidures del govern espanyol de torn sense un reconeixement del dret a l’autodeterminació, la visió que es dona internacionalment és que s’ha acabat el conflicte. Una candidatura unitària amb una estratègia de confrontació amb l’Estat no paralitzaria res, però permetia visibilitzar el conflicte.
I com es converteix el vot nul o l’abstenció en una eina política de visibilització d’un conflicte?
D’entrada, ho hem vist amb les eleccions municipals. La pèrdua d’un 10% de participació ha provocat l’esclat del debat.
I que l’independentisme no arribi a tenir prou vots per governar institucions, com a Barcelona.
El fet que hi hagi un partit que es digui independentista no vol dir que quan arriba a les institucions faci res independentista. Ho estem veient al Govern de la Generalitat. Quina diferència hi ha entre la gestió de Pere Aragonès i la que faria Salvador Illa? La Generalitat no està fent res en clau independentista. I molts ajuntaments s’han pactat amb el PSC sense cap problema ni cap escrúpol. L’independentisme molts cops està blanquejant el PSC i l’unionisme. A la Diputació de Barcelona hi havia un pacte de PSC i Junts. Quan l’independentisme fa això, no pot pretendre és que el vot continuï segrestat. Arriba un moment que com a ciutadà has de demostrar que el teu vot val alguna cosa, i és una posició de dignitat, d’autoestima i forta. I ja estem veient candidats que estan suplicant a favor d’anar a votar, diuen que ara sí que seran més exigents i admeten que és pel missatge rebut amb l’abstenció del 28-M. Ja és un pas. Després ja veurem què fan, però l’abstenció ha enviat un missatge clar.
Després de la consulta que ha desestimat fer campanya per l’abstenció o el vot nul, quin risc veuen que en la consulta per tirar endavant la llista cívica passi el mateix?
Evidentment, no defugim la importància que té, amb el full de ruta actual, l’aposta del Secretariat Nacional per la llista cívica. D’entrada, és una opció propositiva. No és el mateix promoure l’abstenció que presentar un projecte alternatiu, és més fàcil que tingui suport. Estem elaborant una proposta de com volem impulsar aquesta agrupació d’electors i la sotmetrem a votació dels socis abans que s’acabi l’any. S’hi ha de donar forma, però el full de ruta aprovat deixa molt clar que la llista cívica ha de tenir com a prioritat fer efectiva la declaració d’independència. No votaria cap investidura de president de la Generalitat si l’independentisme no es posa d’acord per fer efectiva la declaració.
Aquesta consulta sí que serà determinant per a la continuïtat de l’actual direcció?
Òbviament. Perquè serà el que marcarà si l’estratègia que s’està portant es culmina o no es culmina. Si l’assemblea de socis no vol tirar per aquí, altres companys han d’agafar les regnes de l’entitat.
Vol dir que dimitirien?
Jo només puc parlar per mi mateix, però, òbviament, sí. Soc el responsable de la comissió d’estratègia i discurs. Si sotmetem a consulta un dels pilars fonamentals de l’estratègia del full de ruta i no s’aprova, faria un pas al costat. D’altra banda, els socis han aprovat aquest full de ruta [amb un 76% de vots a favor], i tot indica que hi ha un corrent favorable a la llista cívica.
Aquesta setmana Carles Puigdemont va trencar un silenci llarg i va concedir una entrevista a RAC 1 en què, entre altres coses, es va mostrar obertament en desacord amb la llista cívica…
Amb tots el respecte que tenim pel president Puigdemont, i tenint en compte que totes les posicions són legítimes, cal tenir en compte que ell és militant d’un partit…
I un dels líders més influents en una part àmplia de l’independentisme. Si tant Puigdemont com els altres partits i exdirigents de l’ANC, entre els quals alguns dels fundadors i dimissionaris de l’actual Secretariat Nacional, fan campanya en contra de la llista cívica, quin efecte pot tenir?
Nosaltres confiem en la maduresa de cada soci per prendre la seva decisió. I la direcció de l’ANC ha posat molts filtres per encarrilar aquest projecte. Ja formava part de l’anterior full de ruta, forma part de l’actual i hem posat una consulta. Si la llista cívica ha de néixer, ha de néixer amb força, perquè seria una posició radicalment nova en la política catalana, disposada a bloquejar el Parlament si no és per fer la independència. Fins ara, es parlava d’independència durant la campanya electoral i un cop conformat el Govern i repartit el pastís, es deixava de parlar d’independència fins a la següent campanya electoral. Volem canviar les regles el joc. No hi ha repartiment del pastís si no es fa efectiva la independència. Això és un qüestionament a tota la política dels partits dits independentistes dels darrers anys. Per això les persones que han participat en aquesta estratègia d’alguna manera és normal que se sentin incòmodes. Puigdemont expressa la seva opinió com a militant d’un partit en aquest sentit.
Però hi ha branques diferents de l’independentisme enfrontades entre elles que gairebé només estan d’acord que no seria bona idea la llista cívica…
Perquè és l’única opció que pot fer que no puguin continuar pactant amb la placidesa que han pactat per no fer la independència. Malgrat que després de dos anys les bases estan fent distanciar-se de l’últim pacte la CUP i Junts, que va sortir del Govern amb una consulta a la militància. Ara no es volen trobar amb un Parlament on la condició sine qua non sigui fer efectiva la independència. Volen tenir més marge de maniobra per fer-s’ho a la seva manera, que és anar prolongant la gestió autonomista. Ja està bé que hi hagi aquest debat obert, perquè si en aquestes circumstàncies la tirem endavant, tindrà molta potència.
Dilluns es va presentar la manifestació de la Diada per a aquest any i l’endemà hi va haver un comunicat molt hostil de l’Associació de Municipis per la Independència, l’AMI, queixant-se que els han exclòs de l’organització.
Em sap greu aquesta interpretació de l’AMI, estem intentant reconduir-la. El que es pretén amb la manifestació d’aquest any és precisament obrir-la a més entitats. I l’AMI va ser convidada a la roda de premsa de la presentació…
Però no van participar en els parlaments.
Ni ens van comunicar el seu malestar. Després hi va haver el comunicat. Tot plegat ha generat unes interpretacions que s’han de reconduir, perquè volem que l’AMI participi de la manifestació.
Per què s’ha arribat a aquest punt?
Hi ha una situació de transició a l’AMI perquè l’actual president ja no és alcalde, després del 28-M, i és candidat al Senat per ERC. Estem esperant que escullin una nova direcció, necessitem que ens enviïn els representants reals de la seva nova etapa, dels ajuntaments actuals. El cas és que hi ha hagut un malentès, però volem que l’AMI hi sigui.
Però hi ha comunicació?
Sí, sí, i tant. I, després del seu comunicat, en una reunió del Comitè Permanent vam analitzar com solucionar-ho i vam decidir demanar-los immediatament una trobada i veure com poden participar més en la preparació de la manifestació. Entenem que no hem sabut parlar prou i estem treballant per solucionar-ho.
L’any passat les tensions van ser amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que no va participar en la manifestació per desacord amb el manifest de l’ANC. Els sembla rellevant aconseguir que torni?
Sí. Nosaltres fem una confrontació amb l’Estat espanyol i una confrontació amb l’autonomisme, amb l’estratègia autonomista, que eventualment poden tenir determinades persones i partits, però que és una circumstància que pot canviar. I tant el president de la Generalitat, com ERC, Junts i la CUP, si adopten una estratègia que per a nosaltres sigui coherent amb el moviment independentista, benvinguda serà. No assenyalem ni persones ni partits concrets, combatem l’autonomisme. Per tant, si ve el president de la Generalitat i això significa un compromís més ferm amb una estratègia independentista, benvingut sigui.
L’any passat no hi va faltar perquè l’ANC no l’hi volgués, sinó perquè no hi va voler anar ell. I va fer crítica de l’ANC. El que pregunto és si treballaran per convèncer-lo perquè vingui.
Si la Generalitat de Catalunya ens diu que vol venir…
Però l’ANC li demanarà que hi vagi?
Nosaltres no demanem a cap ciutadà en concret que vingui a la manifestació…
Parlem de la màxima autoritat del país, que és independentista. Vostès consideren rellevant que hi sigui?
Depèn de com cada president entén la manifestació de l’Onze de Setembre. N’hi ha hagut que no venien, com Artur Mas, però cridava a la participació. L’any passat, Aragonès no va venir i a més va mostrar malestar amb la convocatòria. Altres vegades han vingut. Ha de ser el mateix president qui defineixi quina és la seva voluntat de participació. Si la seva voluntat és ser-hi, estem disposats a parlar-ne i veure com pot participar-hi amb normalitat. No hi ha cap voluntat que se senti incòmode.
I si no hi va?
Ja no va venir l’any passat i el món continua. No va minoritzar la manifestació, que va tenir una gran participació. Entendríem que vingués com una voluntat d’un dirigent polític de tenir una connexió més directa amb la ciutadania, amb l’independentisme més actiu. Ens semblaria positiu i sa. Però també implicaria saber entomar les crítiques que li pugui fer la ciutadania, que s’han de fer amb respecte i amb educació. Aquest Onze de Setembre el plantejament de la manifestació és de subratllar la confrontació amb l’Estat i coincidirà amb la presidència espanyola de la Unió Europea, hi hagi qui hi hagi a la Moncloa. Amb aquest esquema, qualsevol independentista, inclòs el president de la Generalitat, pot sentir-s’hi còmode.
Això implica que intentaran que el manifest d’aquest any no provoqui tensions?
Serà amb la mateixa línia que el de l’any passat, de confrontació amb l’Estat i amb l’autonomisme. Però insistirem que no ho personalitzem amb ningú. És més, si hi ha una voluntat per part dels partits independentistes representats al Parlament de variar la posició de col·laboracionisme amb l’Estat cap a posicions més crítiques serà una aproximació al que diu l’ANC. Si una manera de demostrar això és venir a la manifestació, perfecte. Però l’Assemblea no canviarà el seu plantejament perquè és madurat, meditat i el temps ens va donant la raó.
16
3
