El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reivindicat com a pròpia la “iniciativa” de reunir-se ara amb el president a l’exili, Carles Puigdemont, una trobada que s’ha anunciat a primera hora d’aquest matí i que se celebrarà demà, dimarts, a Brussel·les. En una entrevista “institucional” a Catalunya Ràdio i TV3, feta pel conductor d’El matí de Catalunya Ràdio, Ricard Ustrell i emesa aquest matí, Illa justificat que se celebri demà la trobada, que feia mesos que estava pendent, perquè “era el moment”, ja que “l’amnistia és constitucional”, ha dit en referència a la sentència del TC que la va avalar a finals de juny. Segons Illa, la reunió s’havia de fer perquè “el diàleg és el motor de la democràcia”. “M’hauria agradat que la reunió se celebrés a Palau”, ha afegit, i ha defensat que s’apliqui l’amnistia amb “diligència i eficàcia” perquè “anirà seria tant per a Catalunya com per a Espanya” i perquè “tots hem de poder desenvolupar la nostra tasca política”.
En tot cas, Illa que ha tret de l’equació el president Pedro Sánchez i ha evitat aclarir si ha informat la Moncloa de la cimera. De fet, ha remarcat que l’amnistia ja és una “decisió acceptada” i que “ha estat avalada” pel Tribunal Constitucional. Dues condicions que justifiquen la cimera de Brussel·les. A més, Illa ha recordat que s’ha reunit amb tots els expresidents de la Generalitat, perquè tots han fet “el millor per Catalunya”. Així mateix, el president ha volgut vantar-se de la “iniciativa” de proposar la trobada per a demà, tot i que des de Junts li reclamaven sempre aquesta reunió per fer una passa més en el que es coneix com a “amnistia política”.
Immigració i llengua
Per altra banda, Illa ha apuntat que serà “qüestió de mesos que el català sigui oficial a la Unió Europea”. De fet, ha sentenciat que ja ho seria si el PP no hagués boicotejat les negociacions. Així, amb la llengua ha apostat per “tenir un missatge esperançador” i “amabilitat i obertura”. En aquesta línia ha remarcat que posarà tots els recursos per promocionar l’aprenentatge de la llengua. També ha retret indirectament als anteriors governs la tasca insuficient respecte de la llengua. “Jo l’he trobada com l’he trobada”, ha dit. Per al president de la Generalitat, però, “el got no és mig buit sinó mig ple”, i s’ha mostrat convençut que tothom té clar que el català és una llengua útil i que no es pot fer vida normal a Catalunya sense el català.
Pel que fa a la immigració, ha fet un gir de guió interessant en el sentit que ha defensat assumir-ne les competències de gestió des de la Generalitat, tal com va pactar Junts amb el PSOE. De fet, ha dit que estarà “encantat” de poder-les gestionar i que espera que la modificació normativa que calgui s’aprovi al Congrés. Illa també ha alertat de la doble condició que pateixen municipis catalans, perquè uns “decreixen” i altres es troben en creixements difícils de sostenir. Per a Illa, la màxima del Govern és “acollir, integrar i créixer”. Illa també ha aprofitat per titllar de “genocidi el que el govern d’Israel està fent a Gaza”.
Pressupostos i privilegis
Sobre la negociació amb ERC i Comuns pels comptes públics de 2026, ha anunciat que iniciarà la ronda de negociacions dels pressupostos un cop demà el consell executiu aprovi el sostre de despesa. “De moment, fem treball intern”, ha subratllat. En aquest context ha qualificat de normal que Oriol Junqueras rondini per l’incompliment dels pactes sobre el finançament, perquè són acords d’investidura. Tot i això, no ha volgut fer escarafalls i espera “tenir suport parlamentari” per aprovar-los. Precisament, en referir-se als pressupostos i economia ha carregat fort contra models com els de Madrid que “sí que té privilegis” i té una “singularitat” que implica “insolidaritat” i “egoisme fiscal”.
