El president de la Generalitat, Salvador Illa, va assegurar fa gairebé un any, en la presa de possessió dels 16 consellers que conformen el seu Govern, que la llengua catalana era la “columna vertebral de la nació”. Però el català s’està convertint en una pedra a la sabata per al cap de l’executiu i per al poder institucional del PSC, més ampli que mai. A Barcelona, Jaume Collboni i el seu equip de govern, especialment la tinenta d’alcaldia Maria Eugènia Gay, estan enfangats en l’afer de l’obra de teatre catalanòfoba que es va representar en un acte de l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament. La Generalitat ha de fer front a les denúncies constants per discriminació lingüística en la sanitat, mentre conté la respiració davant la sentència suposadament imminent del TC sobre la llei i el decret que es van aprovar d’urgència per frenar el 25% de castellà a l’escola. I, a més a més, Illa ha de fer front a altres petits incendis, com ara la polèmica pel fet que membres del seu executiu s’han decantat per fer servir el diccionari de la Real Academia Española, en lloc de consultar el de l’Institut d’Estudis Catalans, a l’hora de definir un mot en intervencions al Parlament de Catalunya.

Concretament, es tracta del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, que van recórrer a la RAE per definir les paraules “mimesi” i “frau”. Aquesta actitud ha sigut criticada pel grup parlamentari de Junts per Catalunya, que va preguntar per escrit al conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, si “es fa un bon servei a la llengua catalana i a les institucions del país quan membres del Govern citen la Real Academia Española en lloc de l’Institut d’Estudis Catalans a l’hora de definir un mot”. I el van instar a “demanar a la resta de consellers que canviïn aquesta pràctica”.

En una breu resposta publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC), Vila va evitar contestar les preguntes que li formulava el grup parlamentari de Junts i es limitava a contestar que l’executiu de Salvador Illa “reconeix plenament l’IEC com a ens de referència, autoritat normativa i font lexicogràfica, i posa en valor el paper imprescindible que té i ha tingut des de la seva creació en la codificació de la llengua i la recerca en català”. En aquest sentit, assenyala que el Govern, a través del Pacte Nacional per la Llengua, “ha augmentat substancialment el suport als seus projectes, tant en l’elaboració del nou diccionari normatiu com en el finançament de l’Observatori de la Qualitat Lingüística”.

La consellera d'Igualtat i Feminismes, al Parlament/ David Zorrakino / Europa Press
La consellera d’Igualtat i Feminismes, al Parlament/ David Zorrakino / Europa Press

Dos casos recents de la debilitat per la RAE

Junts va formular la pregunta al conseller de Política Lingüística després que el passat 13 de març, durant la sessió de control al Govern, Albert Dalmau, va recórrer a la RAE per definir el terme “mimesi”. Ho va fer en una resposta al portaveu del PP, Alejandro Fernández, que li va demanar sobre la “cessió de competències exclusives de l’Estat en favor del Govern” i li va retreure que el president de la Generalitat, Salvador Illa, “ha vingut a unir Esquerra i Junts i a servir els interessos d’Esquerra i Junts i no els interessos dels catalans”. En la seva rèplica, Dalmau va dir que al PP li passa “una cosa que se’n diu ‘mimesi'”. “Si vol, me’n vaig a la RAE, que diu que és una ‘imitación del modo de hablar, gestos y ademanes de una persona‘”, va apuntar, i, tot seguit, va afegir: “Al DIEC, ‘imitació'”. “I de veritat, aquesta aproximació que tenen vostès d’estar asseguts al costat de Vox se’ls està començant a enganxar”, va sentenciar.

Eva Menor, per la seva banda, va esmentar el diccionari de la RAE el 10 d’abril, en resposta a una interpel·lació de Vox sobre el suposat “frau dels empadronaments massius”. “Acabo amb una pregunta a l’aire, perquè quan m’estava preparant aquesta interpel·lació la primera cosa que vaig fer va ser recórrer a la RAE per dimensionar les paraules”, va destacar la consellera, que va llegir les definicions: “Frau. Acció contrària a la veritat i a la rectitud, que perjudica les persones contra les quals es comet” i “massiu: en massa, en grans quantitats”. “Si un frau és una acció contrària a la veritat, a la rectitud, que perjudica les persones contra les quals es comet, i massiu és fer-ho en massa, jo em pregunto: qui està fent fraus massius a la ciutadania?”, va demanar. Després de la intervenció de la consellera d’Igualtat i Feminismes, la portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales, va recordar en una piulada que l’Institut d’Estudis Catalans és “l’ens de referència normativa per a la llengua catalana en el seu conjunt”, i va lamentar que el Govern recorri a la RAE quan ha de definir un mot en seu parlamentària”.

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter