El Departament de Política Lingüística està treballant en la redacció d’un recurs per orientar el Govern i els alts càrrecs amb l’ús del català en l’àmbit institucional. Ho ha explicat el conseller Francesc Xavier Vila en una resposta per escrit a una pregunta de Junts per Catalunya, que demanava si s’han fet arribar indicacions als alts càrrecs perquè mantinguin sempre el català en el territori català. Vila detalla que la seva Conselleria no té constància que en cap executiu anterior s’hagin establert indicacions adreçades als alts càrrecs del Govern i del sector públic ni que s’hagi elaborat cap protocol específic pel que fa als usos lingüístics. Amb tot, explica que la seva Conselleria treballa en “l’elaboració d’un recurs que tindrà per objectiu proporcionar orientacions clares i criteris homogenis i garantir, així, que el català és la llengua d’ús normal”.
El recurs abordarà el conjunt de l’activitat corporativa, administrativa i institucional del Govern, així com la llengua de comunicació interna i externa de l’Administració en les comunicacions orals, escrites, presencials i en línia, i ho farà en el marc de la normativa vigent i d’acord amb els objectius del Pacte Nacional per la Llengua. L’acord, que es va aprovar fa un any, estableix que cal garantir que les institucions de la Generalitat i els seus representants s’expressen “sempre” en llengua catalana, “com la llengua d’ús normal, en les comunicacions adreçades a la societat catalana”. Així mateix, el pacte també especifica que cal garantir que el català és la “llengua habitual” de comunicació interna i externa de l’Administració en les comunicacions orals, escrites, presencials i en línia.
L’anunci de Política Lingüística sobre l’elaboració d’aquest recurs es produeix després que el conseller justifiqués un discurs en castellà que el president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer per donar la benvinguda als assistents al fòrum World in Progress, organitzat pel grup Prisa, el passat 20 d’octubre. En una resposta per escrit va defensar que l’avaluació de les polítiques de promoció del català no es pot basar en l’escrutini de les intervencions del president de la Generalitat o dels consellers sense tenir en compte el context en el qual s’inscriuen o els destinataris a qui s’adrecen. Vila va al·legar que en aquella ocasió Illa va participar en un acte orientat “essencialment al mercat hispanòfon” i que, malgrat que l’acte es va celebrar a Barcelona, no s’adreçava “més que de manera tangencial a la societat catalana”. “Aquest esdeveniment no es limita a Europa o Espanya, sinó que incorpora perspectives de Llatinoamèrica, Amèrica del Nord, Àsia i Àfrica, creant un mosaic equivalent d’idees i solucions innovadores”, va sentenciar.
El PSC va rebutjar que el Govern s’expressés sempre en català als Països Catalans
El maig de l’any passat es va aprovar el Pacte Nacional per la Llengua que estableix que cal garantir que les institucions de la Generalitat i els seus representants s’expressen “sempre” en català, però abans, a finals del 2024, el PSC va rebutjar al Parlament de Catalunya que el Govern de Salvador Illa s’expressés “sempre” en català als Països Catalans per “crear model” i actuar en coherència amb la situació d'”emergència lingüística” que viu la llengua. El vot contrari del PSC va fer caure un punt de la moció presentada pel partit de Carles Puigdemont i que instava l’executiu socialista a fer que “totes les intervencions dins els Països Catalans dels membres del govern i dels mitjans de comunicació o plataformes públiques seran sempre en llengua catalana”. La proposta només va rebre el suport de Junts, ERC, la CUP i Aliança Catalana, i els socialistes van votar juntament amb Vox i PP contra el català.
Recentment, el passat mes d’abril, la presidenta del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, va criticar Illa durant una sessió de control a la cambra catalana per ser “còmplice” de l’ofensiva contra el català i va remarcar que els socialistes catalans s’alien amb PP i Vox per votar contra la llengua. Sales li va exigir un canvi de rumb “urgent” de la política lingüística de l’executiu en un moment d’ofensiva contra el català i contra la identitat catalana. “I hi ha silencis que no es poden tolerar”, va sentenciar. A més, va qualificar de propaganda la creació del Departament de Política Lingüística perquè, segons va dir, els socialistes i l’actual executiu són “els primers que renuncien a la llengua”.
