El conseller d’Universitats i Recerca, Quim Nadal, ha lamentat que la carta del president a l’exili Carles Puigdemont que critica la reforma del delicte de sedició “no aporti res de nou” en el panorama polític català i espanyol actual. En una entrevista al Cafè d’idees de La 2 aquest dilluns, Nadal ha dit que Puigdemont no pot continuar “apel·lant a una legitimitat presidencial”, si bé ha admès la seva “legitimitat pel que fa al moviment independentista”. Pel que fa als pressupostos, el conseller ha recordat que Catalunya en necessita uns i que el Govern s’ha d’obrir “a totes les forces” que puguin ajudar a aprovar-los. Ha defensat, però, que no està a les seves mans dir amb quins partits s’han de pactar els comptes, referint-se a Junts per Catalunya, i ha lamentat que s decantin per la “política negativa”.
En aquesta línia, Nadal creu que el govern ha d’intentar “fer les majories alternatives en cada cas per endarrerir l’horitzó electoral”.

La polèmica foto amb els rectors
Durant l’entrevista, també han preguntat al conseller per la polèmica fotografia amb els rectors -tots homes- de les universitats catalanes. Nadal ha subratllat que ell “no posa els rectors” i ha insistit que primer calen “més catedràtiques” perquè hi hagi més candidates a dirigir els centres universitaris. Així, el conseller ha assegurat que treballarà per una “feminització” en les places de recerca acadèmica, ja que conformen “l’univers dels elegibles”.
Asens opina sobre el posicionament de Puigdemont
La carta del president a l’exili ha generat més reacciona. El president d’Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, ha opinat que el posicionament de Puigdemont sobre la reforma de la sedició és “estrany”. En una entrevista aquest dilluns a SER Catalunya, Asens ha afirmat que creu que “tots els demòcrates hauríem de voler tenir un Codi Penal més democràtic” i ha insistit que si a Puigdemont “no li agrada que es desactivi, és el seu problema”.

A més, el líder dels comuns al Congrés ha remarcat que “mantenir aquest delicte és una amenaça” i ha apuntat que no afecta només a l’independentisme, sinó “la salut democràtica i el dret de protesta”.