El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va tornar a fer de crossa al govern espanyol i va defensar el procés extraordinari de regulació d’immigrants aprovat per l’executiu del president espanyol, Pedro Sánchez. En un acte al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat entorn de l’arquitecte Antoni Gaudí celebrat el passat dilluns, i en declaracions recollides per l’ACN, Illa va defensar a capa i espasa la regularització d’immigrants en situació irregular a l’Estat espanyol, assegurant que aquest procés “és memòria, però sobretot futur”.

Illa va agafar l’hemeroteca i recordar la immigració de l’Estat espanyol durant mitjans del segle XX -després de la sanguinària Guerra Civil i la postguerra marcada per la venjança i represàlia del bàndol franquista-, quan molta gent va emigrar a països de Centreeuropa per treballar, i va recordar aquests fets per defensar la regularització dels immigrants il·legals. “Cal tenir memòria de quan eren els nostres avis i besavis els que van haver de marxar a la recerca d’una vida millor”, va assegurar el president català, que, a més, va destacar que “la regularització és memòria, però sobretot és futur. Futur d’una Catalunya exemplar, oberta i justa per a tots els que vivim o hi treballem”.

Migrants fan cua en una de les oficines d'atenció ciutadana (OAC) de l'Ajuntament de Barcelona per obtenir documents i certificats per tramitar la regularització extraordinària / Albert Hernández (ACN)
Migrants fan cua en una de les oficines d’atenció ciutadana (OAC) de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir documents i certificats per tramitar la regularització extraordinària / Albert Hernández (ACN)

Illa demana combatre l’odi

La intervenció d’Illa va anar més enllà i va demanar que la societat catalana combatés els discursos de l’extrema dreta i va apel·lar que “davant l’odi, esperança, davant la intolerància, convivència”. De fet, Illa va assegurar que la regularització d’immigrants és una “decisió profundament humana i profundament cristiana. Profundament justa i profundament moral. Que ens fa millors, com a país i com a societat. Que ens beneficia a tots” i defensa que les altres opcions són menys humanitàries. “Quina és l’alternativa? Convertir persones en invisibles?”, es va preguntar un Illa que va destacar que els immigrants són persones “amb noms i cognoms que ja coneixem, amb les que convivim al barri, l’escola o la feina i que ara podran contribuir amb tots els drets i tots els deures a millorar Catalunya”.

Comparteix

Icona de pantalla completa