El secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila, ha culpat el govern espanyol que l’oficialitat del català, junt amb la del gallec i l’euskera, a les institucions europees no estigui en els punts que es debatran el pròxim Consell d’Afers Generals de la UE que se celebrarà el pròxim dilluns, 29 de gener. En declaracions als mitjans després d’una trobada amb un grup d’experts del Consell d’Europa, Vila ha instat l’Executiu de Pedro Sánchez a “fer la feina, presentar tots els informes, treballar amb els representants dels diferents estats i arribar a acords” per permetre que tots els estats membres votin a favor de l’oficialitat del català, que necessita unanimitat per tirar endavant.
Vila ha subratllat que “en termes generals això indica la feina tècnica de preparació, i això toca especialment al govern espanyol, potser no s’ha dut al nivell que s’hauria d’haver dut“. “Cal que el govern espanyol es posi més les piles i faci aquesta feina” i s’ha mostrat convençut que Bèlgica “tirarà endavant tot el que ha de fer per aconseguir l’oficialitat”. “L’objectiu de l’Estat espanyol és que això es resolgui com més aviat millor”, ha subratllat.
En aquest sentit, ha assenyalat que la demanda que el català sigui oficial a les institucions de la Unió Europea és una cosa que “s’hauria hagut de fer, i que s’hauria pogut fer perfectament, quan el govern espanyol va entrar a la UE” l’any 1985 i ho ha equiparat amb el català al Congrés perquè és una mesura que s’hauria pogut prendre “fa molts anys”. “La societat catalana estira en la direcció de normalitzar la llengua catalana i, tot sovint, tenen topades, entrebancs i negligència per part de les autoritats espanyoles”, ha sentenciat.
Trobada amb un grup d’experts del Consell d’Europa
Sobre la trobada amb el Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), Vila ha subratllat que “s’està transmetent la idea que la Carta Europea és un instrument potent de protecció” i ha lamentat que el govern espanyol no compleix els requisits en “molts àmbits” com el judicial, on ha remarcat les “dificultats” la disponibilitat de les sentències en català. En les edicions anteriors els experts ja han advertit a Espanya que havia d’esmenar la seva legislació per protegir els drets lingüístics i ha denunciat les “evasives” de l’Estat per complir-les.
També ha mostrat “preocupació” per l’àmbit educatiu arran de les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que volen obligar a una presència major del castellà a les aules i ha remarcat que això “va en contra dels compromisos oficials de l’Estat espanyol” en el marc de la Carta Europea, on hi ha el compromís de “garantir l’ensenyament en llengua catalana”. “És una incoherència entre el que diu el tribunal i el que és legislació assumida per l’Estat espanyol”.
