El Departament de Justícia ha actualitzat i ampliat el cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic, fet que ha permès concloure que més de la meitat dels elements franquistes registrats arreu del territori català han estat intervinguts.
En la seva majoria, es tracta de plaques d’habitatge, monuments, forges, tombes i làpides, relleus, inscripcions, retolació de carrers i grafits, i també commemoratius a les víctimes de la violència social del 1936 o bé creus a víctimes del bàndol franquista. Dels 3.934 elements feixistes detectats a Catalunya, s’han intercedit el 65,3%, dels quals 2.056 (54,3%) han estat retirats de la via pública i 417 (11%) alterats o reinterpretats.

Símbols en capitals de comarca
En una primera etapa, el cens va incloure només símbols ubicats en capitals de comarca, municipis de més de 10.000 habitants i poblacions d’un especial interès històric. Com a resultat, 185 ajuntaments van col·laborar i es van aportar dades de 3.647 símbols. Tanmateix, des del 2019, s’està ampliant per tal que també reculli símbols de municipis d’entre 3.000 i 10.000 habitants i que, ara per ara, ha permès detectar 287 elements franquistes nous.
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha incidit en la importància de la llei de memòria democràtica que s’està enllestint des de la Direcció General de Memòria Democràtica del departament. “Un cop aprovada la norma, amb el termini de dos anys s’haurà de retirar tota la simbologia franquista”, ha recordat, “tindrem una llei que ho permetrà”.
Nova llei de Memòria Democràtica
Precisament, enguany, el Congrés espanyol va votar a favor de la nova llei de Memòria Democràtica gràcies al suport de Bildu. Entitats consideren la nova llei insuficient. L’acord inclou, entre d’altres, la il·legalitat i il·legitimitat dels tribunals franquistes així com la nul·litat de totes les seves resolucions i condemnes. També implica estendre el límit temporal d’aplicació de la llei de 1978 fins a 1983 i la creació d’una comissió independent que contribueixi a investigar les violacions de drets humans durant la dictadura franquista.