El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha encès els ànims a la xarxa social X per unes declaracions sobre el català en una entrevista aquest dilluns a RAC1. L’allau de crítiques contra el conseller s’ha desfermat després que el conseller hagi manifestat que “no existeix en cap país” l’obligació de saber la llengua per treballar en una empresa. Aquestes declaracions han provocat l’enuig d’entitats com Plataforma per la Llengua, que es va adherir al Pacte Nacional per la Llengua; diputats de Junts per Catalunya i dirigents d’Alhora, entre altres. Aquesta polèmica, a més, es produeix dies després que la justícia ha condemnat l’Ajuntament de Vic perquè considera que demanar el nivell B2 a un treballador públic que farà d’operari al cementiri és “excloent”.
El director i presentador d’El món a RAC 1, Jordi Basté, li va preguntar ahir sobre les 6.000 persones que s’han quedat fora dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i també per si el català ha de ser un requisit obligatori per treballar en una empresa a Catalunya. “No existeix en cap país”, va respondre el conseller, i va considerar que “el que hem de fer és que les empreses garanteixin la disponibilitat lingüística. És a dir, que el seu personal ha de poder atendre en català”. “Ara bé, tenir un nivell per poder treballar en una empresa és un requisit que no existeix en cap país”, va manifestar. La piulada de l’emissora, amb el titular “El conseller de Política Lingüística, sobre obligar a parlar català per treballar a Catalunya: ‘No existeix a cap país’”, va córrer com la pólvora a les xarxes socials i va ser molt compartida –fins que va ser esborrada hores després– i les declaracions de conseller van ser molt criticades.
Conseller, siusplau, una mica de rigor. Una mica.
— Francesc de Dalmases i Thió (@francescd) October 28, 2025
No tot s’hi val per justificar les renúncies espanyolitzadores del Govern d’Illa. pic.twitter.com/y5UEw2Q35l
Per exemple, el diputat de Junts per Catalunya Jordi Fàbrega ha criticat aquestes declaracions en diversos comentaris, on ha recordat que el debat de política general al Parlament va servir per aprovar, a proposta de Junts, que tots els professionals sanitaris acreditin el B2 de català al cap d’un any de treballar i el C1 al cap de 2 anys. “Ja se n’ha oblidat? O no té gens d’interès a fer-ho complir?”, ha preguntat. I ha afegit: “Només conec un país on sense conèixer la llengua pots treballar. I no ho solucionarem si el conseller de Política Lingüística pensa així”. També s’han sumat a les crítiques altres diputats juntaires com ara Agustí Colomines i Francesc de Dalmases, que han recordat que saber l’idioma per treballar al país és obligatori a Andorra. Dalmases ha demanat a Vila “una mica de rigor” perquè considera que “no tot s’hi val per justificar les renúncies espanyolitzadores del govern d’Illa”. D’altra banda, Colomines ha considerat “inaudit” que un conseller fes unes declaracions com les que va fer i ha lamentat que “bons professionals” diuen “ximpleries” quan es decideixen a fer política.
Estira-i-arronsa entre Plataforma per la Llengua i el conseller
D’altra banda, Plataforma per la Llengua també ha volgut posicionar-se sobre les declaracions del conseller de Política Lingüística i, a través d’un fil a X, ha dit que la llei a Catalunya “és clara”, i ha subratllat que la llei de comerç, serveis i fires, el Codi de Consum i la llei de política lingüística “garanteixen el dret dels consumidors a ser atesos en català”. “Per tant, obliguen les empreses a tenir treballadors competents en matèria lingüística”, ha remarcat. L’ONG del català ha volgut deixar clar que “les disposicions legals, doncs, no només ja existeixen, sinó que són plenament vigents”. “El que cal, en tot cas, és fer-les complir. I, com en qualsevol altre àmbit de consum, si cal amb inspeccions i sancions”.
El nostre objectiu, ara i sempre, és que les empreses garanteixin que el seu personal pot atendre i treballar en català, i això es fa amb regulacions sectorials i no pas amb propostes aparentment simples que pretenen resoldre-ho tot.
— F. Xavier Vila (@VilaFx) October 27, 2025
Ho diu la legislació i ho diu el Pacte: el… https://t.co/0cg333NRHw
Així mateix, a tall de recordatori, la Plataforma ha esmentat l’Horitzó 6 del Pacte Nacional per la Llengua que fa referència al “compromís explícit de reforçar l’ús i l’aprenentatge del català al món del treball, amb formació i acreditació per al personal i suport a les empreses per complir-ho”. “És un compromís del Govern”, ha sentenciat. La piulada ha tingut la rèplica per part del conseller, que ha volgut deixar clar: “El nostre objectiu, ara i sempre, és que les empreses garanteixin que el seu personal pot atendre i treballar en català, i això es fa amb regulacions sectorials i no pas amb propostes aparentment simples que pretenen resoldre-ho tot”. “Ho diu la legislació i ho diu el Pacte: el món del treball ha de respectar els drets lingüístics i ser un lloc d’integració lingüística i cohesió social”, ha defensat.
Més crítiques: d’Alhora a exdiputats de la CUP
D’altra banda, des d’Alhora també han criticat les declaracions de Vila. El líder de la formació, el filòsof Jordi Graupera, ha exposat que “no només no és cert a tots els països, a més no és cert ni tan sols pel que fa al català: És obligatori a Andorra”. “I ho és… a Catalunya per fer de metge, mestre, funcionari, dependent…”, ha afegit, però ha lamentat aquest Govern i els anteriors “no fan complir la llei”. “L’única independència que ens cal és la d’Andorra, i el conseller ho sap”, ha afegit Júlia Ojeda, també dirigent de la formació. L’exdiputat de la CUP Antonio Baños també s’ha mostrat molt crític amb diversos tuits contra el conseller perquè “descarta el català”. Pilar Carracelas, periodista i col·laboradora d’El Món, per la seva banda, ha lamentat que ningú dels presents a l’entrevista li respongués que “sí que existeix” i que “a molts no els cal perquè no tenen una altra llengua que amenaça la seva”.
