El reallotjament dels migrants expulsats de l’antic institut B9 de Badalona ha obert una crisi institucional entre la Generalitat i l’alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol, a qui el Govern i les entitats acusen de desentendre’s del futur de les 400 persones desallotjades ara fa una setmana. La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha criticat la “inacció” de l’Ajuntament de Badalona davant la situació “d’emergència” que viu la ciutat pel desallotjament, mentre que la Fiscalia vol saber quins plans té el consistori badaloní per buscar una alternativa als migrants, tal com exigia la resolució judicial que autoritzava el desallotjament. A més, l’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, ha denunciat Albiol a la Fiscalia de delictes d’odi.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, Martínez Bravo ha qüestionat que la “quarta ciutat més poblada de Catalunya no tingui els recursos mínims per adreçar situacions d’emergència” com aquesta. “Són veïns i veïnes de Badalona”, ha defensat. La consellera ha explicat que 120 de les 180 persones identificades com a vulnerables han trobat un allotjament “temporal” per passar les festes de Nadal i qüestiona el moment triat per executar el desallotjament. “No és d’humanitat haver tret totes aquestes persones i haver-les deixat al carrer” en una “situació d’emergència climàtica” per les pluges i el fred.
La consellera de Drets Socials considera que els migrants desallotjats han de poder quedar-se a Badalona, però la tensió viscuda els últims dies dificulta buscar una solució perquè “arrelin allà d’on són veïns”. De fet, ha reconegut que la Generalitat ha renunciat al dispositiu d’acollida a la parròquia Mare de Déu de Montserrat per “manca de seguretat” i ha admès que molts migrants “tenen por” de la reacció d’alguns grups de veïns i de la “criminalització de la seva situació”. Per la seva banda, Albiol, que des del primer moment ha dit que no vol que els migrants es quedin a Badalona, ha justificat que l’alberg municipal “no està en condicions” per acollir els desallotjats.
On han anat els desallotjats?
Segons les informacions de què disposa Drets Socials, 120 de les 400 persones desallotjades de l’antic institut B9 ja han trobat un allotjament temporal. La Creu Roja va traslladar dimarts una trentena de migrants que acampen sota un pont de la carretera C-31 de Badalona, on encara hi ha entre 70 i 90 de persones més que han optat per quedar-se perquè no volen marxar de la ciutat. A banda, diverses entitats socials han pogut allotjar 52 migrants més i s’ha trobat una alternativa per a la quinzena de persones que ocupaven l’antic alberg Can Bofí Vell i una desena més van ser ubicats dissabte en un casal independentista.
El Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya ha denunciat que un acord “insuficient i sense garanties” ha permès que Albiol “expulsi” de la ciutat “els veïns que residien” a l’antic institut B9. L’entitat acusa “el PSC d’Illa” de ser “tan responsable” de la situació “com el PP d’Albiol”, ja que va ser el Govern el que “va coordinar” el dispositiu policial per fer el desallotjament.
La Fiscalia demana informació a Albiol
La Fiscalia ha demanat al jutjat que va autoritzar el desallotjament que requereixi “de forma urgent” a l’Ajuntament de Badalona “de quina manera està donant compliment al mandat” que obliga els serveis municipals a prestar “l’atenció adequada a les persones sense sostre”. Les protestes veïnals contra la presència dels immigrants compten amb el suport de l’alcalde, que ha manifestat en diverses ocasions que no els vol a la ciutat. El ministeri fiscal també ha reclamat al jutjat que requereixi a Albiol “les previsions de procurar ben aviat un recurs d’habitatge a les persones que des de fa més de cinc dies resten al carrer”, segons expliquen fonts de la Fiscalia.
Pel que fa a la denúncia d’Asens, l’eurodiputat acusa Albiol de denegació de servei públic per motius discriminatoris, delicte d’odi, delicte de desobediència a l’autoritat judicial i delicte de prevaricació administrativa. “Albiol es creu que Badalona és els Estats Units i que pot actuar com Trump, però no pot estar per sobre de la llei”, ha dit Asens en una entrevista a Catalunya Ràdio. “La democràcia es mesura per com tractem les persones més vulnerables”, ha recordat l’eurodiputat, que considera una “decisió política” la manca d’ajuda als desallotjats. “No vol que els aculli ningú. Vol que estiguin al carrer i que pateixin fred (…). Per sort, no hi ha hagut cap desgràcia, però si aquí hi ha una persona que mort per les condicions de fred extrem o pel que sigui, serà responsabilitat del senyor Albiol”.
