Els gasos lacrimògens que la policia espanyola va emprar contra els manifestants en els greus disturbis de la ja coneguda com “la batalla d’Urquinaona” en el marc de les protestes contra la sentència els produeix una empresa de la família d’un exdiputat del PP, Ismael Bardisa. Es tracta de la firma Falken, que es dedica a la fabricació de material de defensa i que durant el govern de Mariano Rajoy ja va rebre adjudicacions milionàries que van portar cua per la relació familiar amb Bardisa. Diputat pel PP fins el 2008, Bardisa és actualment president del Foro Abierto de Justicia del partit conservador a Madrid.

Malgrat el traspàs d’un govern del PP a un del PSOE, aquesta empresa amb lligams populars ha continuat beneficiant-se de contractes públics per a l’adquisició d’arsenal a disposició de les forces de seguretat de l’Estat espanyol. A banda de gasos lacrimògens, Falken també fabrica boles de goma, artefactes que la CNP ha utilitzat en les protestes contra la sentència i que haurien estat la causa per la qual diversos manifestants han perdut un ull. Material que, com és conegut, el Parlament de Catalunya va prohibir.

L’11 de maig del 2019 apareixia un anunci al BOE sobre l’adquisició per part del Ministeri de l’Interior a Falken de gasos lacrimògens per a ús de la Guàrdia Civil. Es tractava de dos lots per valor d’1,5 milions d’euros.

Segons Civio (una organització sense ànim de lucre que lluita contra l’opacitat a les administracions públiques), el president i els consellers principals de Falken SA són membres de la mateixa família, els germans Bardisa Jordá: José, Juan i Jorge. El quart germà, Fernando, també havia estat conseller de l’empresa. El cinquè germà és l’exdiputat i militant del PP Ismael Bardisa. Un gràfic de Civio mostra els vincles.

Tot i haver deixat el Congrés, Bardisa continua activament vinculat al PP i a les xarxes socials destaca pel seu suport i impuls a les candidatures de Pablo Casado i Cayetana Álvarez de Toledo pel 10-N. Recentment ha piulat també en relació al cas de las Trece Rosas, de les quals assegura que eren “13 assassines comunistes genocides que van matar milers de persones a Madrid després de torturar-les cruelment”.

 

L’ús de gasos lacrimogens no ha estat habitual a l’Estat espanyol, però en les protestes contra la sentència s’han arribat a utilitzar de forma intensiva per dispersar els manifestants que van enfrontar-se a la policia a l’entorn de la plaça Urquinaona i Via Laietana.

Nou comentari

Comparteix