Tot s’hi val contra el Diplocat fins i tot canviar postulats mantinguts fins ara. Així es pot descriure l’actuació de la fiscalia en la seva campanya processal i judicial contra l’entitat de diplomàcia pública catalana. Una maniobra que li ha costat una dura estirada d’orelles per part de la titular del jutjat 18 de Barcelona, que instrueix una querella del ministeri públic contra l’acció exterior de la Generalitat del 2011 al 2017 i que manté imputats deu càrrecs que aleshores formaven part del Govern i del Diplocat.
La jutgessa ha decidit arxivar parcialment l’acusació contra qui va ser el president de Diplocat, Albert Royo, també un dels principals perseguits pel Tribunal de Comptes pel mateix afer. En concret, n’ha decretat l’arxiu pels delictes de malversació per la contractació de la creació de 20 vídeos i pel pagament d’un viatge de vuit parlamentaris europeus. Un arxiu que ha arribat arran de la petició obsessiva del ministeri públic de diligències de prova contra Royo i el Diplocat.
La interlocutòria, dictada el passat 12 de novembre, i a la qual ha tingut accés El Món, arriba després que la fiscalia demanés la incorporació de la vintena de vídeos a la causa. La jutgessa va donar trasllat de la petició a les defenses, que no s’hi van oposar, però sí que van fer constar un escandalós canvi de criteri en el fonament de l’acusació mantingut per la mateixa fiscalia des del procés judicial per la consulta del 9-N. Una incoherència que ha comportat l’arxivament parcial de l’acusació contra Royo.
En concret, la jutgessa emmarca jurídicament la decisió en el judici del 9N. “Tot i essent diferents els fets i les persones, una mínima coherència obliga a examinar els fets descrits en els paràmetres de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació la consulta del 9-N i des dels posicionaments que el ministeri fiscal va mantenir en el procediment en relació a les despeses efectuades per portar a terme aquella consulta, que va entendre no eren constitutius de malversació”, afirma la resolució.
De fet, aquest va ser un gran debat jurídic. El fiscal del cas del 9-N, Emilio Sánchez Ulled, va entendre i així ho van confirmar els seus superiors, que no hi podia haver un delicte de malversació en un acte realitzat o contractat abans de la “providència del Tribunal Constitucional” aturant la consulta. Aleshores, tot i que les defenses van replicar al·legant que una providència del Constitucional no podria ser fet clau per determinar un delicte de malversació, el TSJC el va acceptar.
Ara la jutgessa assegura que “les mateixes raons han d’aplicar-se a les despeses que s’atribueixen al senyor Royo”. Així, determina que aquells contractes fragmentats i els recursos públics esmerçats abans del 3 de novembre no podien constituir una malversació. Els fiscals arguïen que les despeses relacionades amb l’organització i el desenvolupament de la consulta del 9N del 2014 van ser compromeses amb anterioritat a la suspensió del Tribunal Constitucional, per la qual cosa hauria d’haver-se suspès la seva execució o utilització però no deixar-les de pagar. “El fet d’haver contractat el servei i compromès la despesa quan encara no existia la suspensió fa que aquest compromís resultés lícit en aquest moment”, admetien els fiscals en el seu escrit de qualificació.
En conclusió, creien que el Govern hauria d’haver suspès l’execució o la utilització dels serveis contractats per a la celebració de la consulta una vegada suspesa pel Constitucional. Per tant, ara grinyolava a les defenses i a la mateixa instructora que imputessin com element d’un delicte de malversació decisions que fa quatre anys la mateixa fiscalia entenia que no ho eren. L’única explicació de moltes defenses davant d’aquest sobtat canvi de criteri és que contra el Diplocat “tot s’hi val”.
Segons la jutgessa, tant la despesa dels vídeos com la dels viatges dels europarlamentaris no poden constituir una prevaricació ni una malversació perquè es van contractar molt abans de la decisió del Tribunal Constitucional d’aturar la consulta convocada. En aquest sentit, retreu al fiscal que no mantingui el mateix criteri que va ser refermat per la sentència del TSJC en el cas que va condemnar per desobediència el president Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs. De fet, la jutgessa també destaca que també ha d’arxivar l’acusació per desobediència arran que els fets es van perpetrar fa molt més temps que els cinc anys previstos de prescripció per aquest delicte.
