Després que s’hagi constituït la XII legislatura amb la Mesa del Parlament independentista, Junts per Catalunya està determinada a tirar endavant la investidura de Carles Puigdemont. Té clar que el reglament no parla en cap cas de presència física del candidat ni especifica de quina manera els grups parlamentaris han de rebre la proposta de Govern que cal sotmetre a votació, a diferència del parer que alguns lletrats del Parlament han expressat. De fet, hi ha precedents d’investidures a distància a arreu del món, en les quals el candidat ha intervingut de forma telemàtica o per delegació en algun altre diputat, i el programa podria arribar en forma de document imprès, per exemple. Però al marge de consideracions més tècniques, JxCAT està determinat a aconseguir la majoria absoluta de la cambra per al seu candidat, fixada en 68 escons en primera votació.
Hi ha diverses incògnites sobre com es durà a terme aquesta investidura, i això és precisament el que fa que ERC tingui dubtes sobre la viabilitat d’aquest gest polític de força de l’independentisme per deixar clara la legitimitat de les institucions catalanes i la voluntat de restituir el Govern legítim de Catalunya del 27 d’octubre. I en aquest sentit, demana a la llista del president que concreti com es podria dur a terme aquesta sessió. D’entrada, l’aposta de JxCAT és que els seus diputats a l’exili, el mateix Puigdemont, Clara Ponsatí i Lluís Puig, puguin votar per la via del vot delegat, i així ho han sol·licitat ja al registre del Parlament, i ERC podria optar també pel mateix camí en les properes hores. Ara bé, si les dificultats fossin extremes per al vot delegat de Brussel·les, tres dels quatre consellers a l’exili podrien renunciar a l’escó per fer córrer la llista i tenir garantits els 68 escons, comptant, això sí, amb el vot dels tres diputats empresonats. Segons ha pogut saber El Món, en aquest supòsit només Puigdemont i el conseller Comín el mantindrien, mentre que Serret (ERC) i Puig i Ponsatí (JxCAT) es retirarien per passar el relleu a diputats presencials.
Sigui com sigui, els partits del bloc del 155 i també el govern espanyol han deixat clar que iniciaran una ofensiva judicial per impedir que el Parlament pugui investir el candidat Puigdemont encara que compti amb la majoria democràtica de la cambra. I més enllà de les amenaces polítiques i judicials i de posar en qüestió la validesa del resultat de les eleccions del 21D, des de l’unionisme s’ha pretès ridiculitzar el president i el sistema d’investidura a distància. Se n’ha fet befa a les televisions i a la premsa espanyola, però no els ha cridat l’atenció un fet que va succeir mentre Franco governava Espanya. I és que un president del govern espanyol i líder del PSOE també es va decantar per la delegació en algun moment de la seva vida… La delegació del seu casament. Va ser el 17 de juliol de 1969, quan, després de dos anys de festeig, Felipe González i la seva parella, Carmen Romero, tenien cita per casar-se. Però el jove tenia alguns compromisos inel·ludibles amb la cúpula del partit, que es trobava a l’exili fugint de la dictadura. Hi havia una reunió important a Bordeus, a l’estat francès, i el jove advocat, per comptes d’excusar la seva presència, va preferir contraure matrimoni telemàticament, delegant els poders en el seu amic i exalcalde de Sevilla Luis Uruñuela. La cerimònia civil es va dur a terme sense cap problema, i així, en la distància de milers de quilòmetres, els dos joves eren oficialment matrimoni.
L’endemà, 18 de juliol, Felipe González es va presentar a la capital andalusa per trobar-se amb la dona que ja era la seva esposa malgrat que no li havia posat l’anell ni l’havia besada. La signatura del seu col·lega de partit havia estat suficient. La parella telemàtica va fer una cerimònia religiosa al monestir de Loreto, on el jove socialista va arribar en un Renault 8 d’Alfonso Guerra. Envoltats dels pares i d’alguns amics, van escenificar novament el casament, malgrat que ja s’havia produït el dia abans, sense fotos per al record, és clar. Van passar la lluna de mel a França, a prop dels companys de partit exiliats. Si algú pot delegar en un amic el seu casament, no pot un candidat delegar la intervenció de la seva investidura en un altre diputat escollit a les urnes? Amb Franco es delegava millor… podria dir algú.
