Felip VI defuig parlar dels escàndols de l’emèrit i reivindica la Constitució

Dedica gairebé tot el seu esperat discurs de Nadal a una llarga reflexió buida de contingut sobre la pandèmia

Ni una paraula sobre els escàndols pels negocis del seu pare qüestionats fins i tot per la fiscalia espanyola, i encara més per la suïssa. Felip VI ha liquidat l’esperadíssim discurs de Nadal del pitjor any de la monarquia dels Borbons amb llargues reflexions buides de contingut sobre la pandèmia, la reivindicació habitual de la Constitució i una referència més que ambigua als “principis morals i ètics que els ciutadans reclamen” i que, segons les seves paraules, “estan per sobre de qualsevol consideració de la naturalesa que sigui, fins i tot de les personals i familiars”. “Així ho he entès sempre, en coherència amb les meves conviccions, amb la forma d’entendre les meves responsabilitats com a cap d’estat i amb l’esperit renovador que inspira el meu regnat des del primer dia”, ha afegit. I res més. Ni una frase més o menys clara sobre la situació anòmala de Joan Carles, fugit a Abu Dabhi.

Aprofitant que parlava de la crisi del coronavirus i de la necessitat de superar-la “units”, ha deixat anar que “en un temps en què la pandèmia i les seves conseqüències econòmiques i socials provoquen tanta incertesa, la nostra Constitució ens garanteix la nostra manera d’entendre la vida”. Però no ha parlat directament sobre les tensions polítiques amb Catalunya i, com era de preveure, també s’ha escapolit totalment d’afrontar la polèmica sobre els militars retirats que han desafiat el govern espanyol darrerament, en un dels casos amb una carta adreçada directament a ell, que és el cap de les forces armades.

Així s’acaben setmanes d’especulacions sobre com abordaria els temes més polèmics que afecten la monarquia espanyola, amb un discurs sense contingut –on el no-contingut és el missatge– que, de fet, la premsa espanyola ja avançava amb força precisió aquest matí. La qüestió és que durant aquests dies s’ha recordat per activa i per passiva que el govern espanyol pacta, supervisa o intervé d’alguna manera en el discurs del cap de l’estat. El resultat és bastant minso per al “govern més progressista de la història” i deixa en una posició especialment compromesa Podemos, amb Pablo Iglesias al capdavant.

Nou comentari