Esquerra Republicana ha arribar a un acord amb el govern espanyol per reformar el delicte de malversació en el marc de la reforma del Codi Penal, en la qual es deroga el delicte de sedició i es modifica el de desordres públics agreujats.
Tres tipus de conducta diferents
D’aquesta forma, amb les esmenes transaccionades pels republicans, s’estableixen tres tipus de conducta castigades per aquest delicte: en primer lloc, l’apropiació o intent d’apropiació de patrimoni públic, amb ànim de lucre, per a l’enriquiment personal o d’un tercer, que integra la conducta més greu i conté diversos agreujants; en segon lloc, l’ús temporal de patrimoni públic per a un ús privat; i per últim, donar al patrimoni públic una aplicació diferent d’aquella a la qual estava destinat.
El primer dels supòsits recull l’esmena presentada per Esquerra Republicana per deixar de parlar de conductes poc definides i subjectives com l’apropiació indeguda i l’administració deslleial, que són pròpies de l’àmbit privat, que figuren al Codi Penal actual fruit de la reforma del PP del 2015 i que els tribunals han fet servir per perseguir l’independentisme. El nou tipus penal conté les mateixes penes que les actuals per castigar les conductes de corrupció.
Patrimoni públic
En el segon dels supòsits, es concreta que l’ús temporal del patrimoni públic sigui per a un ús “privat”, i no “particular” o “aliè a la funció pública”, com estava redactat inicialment. Es fa doncs una clarificació de les conductes que castiga aquest delicte.
Finalment, s’incorpora a la transaccional l’esmena presentada pel PSOE sobre destinar patrimoni públic a un fi diferent al previst. Aquest nou tipus, que contempla penes d’1 a 4 anys de presó i inhabilitació especial de 2 a 6 anys, i que no té agreujants, fixa com a requisit per a les penes de presó que amb el desviament pressupostari es causi un “dany o entorpiment greu del servei públic”.
Desordres públics
El PSOE i Podem han mantingut a la llei l’estructura dels desordres públics tal com venia a la proposició de llei original. Castiga amb penes de sis mesos a tres anys de presó els qui alterin la pau pública amb “actes de violència o intimidació” sobre persones o coses, obstaculitzant vies públiques o envaint instal·lacions o edificis.
La condemna és de tres a cinc anys si es fan mitjançant una multitud de persones amb “nombre, organització i propòsit idonis per afectar greument l’ordre públic”.
En canvi, i en previsió que la reforma pogués afectar el dret de protesta i a les mobilitzacions d’entitats com la PAH, les dues formacions del govern espanyol han eliminat del text la possibilitat d’atribuir el delicte de desordres públics als qui de manera pacífica ocupin despatxos, oficines o locals i causin una pertorbació rellevant de la pau pública.
ERC considera que es millora el redactat, perquè en el cas d’invasió d’instal·lacions no es podrà aplicar si no “s’altera greument el funcionament efectiu de serveis essencials en aquests llocs”, un condicionant que restringeix la seva aplicació.
A més, PSOE i Unides Podem han acordat una altra esmena que fixa el criteri que han de seguir els tribunals per interpretar el delicte de desordres públics. El redactat estableix que la seva aplicació no és “un mer agreujament” de les conductes recollides al tipus bàsic, sinó que està previst per a casos “excepcionals” en què es produeixi “un comportament autònom i amb elements disposats, des de l’inici, per alterar greument l’ordre públic, amb una intensitat notablement major de la que es pot produir en la modalitat normal dels desordres públics”. Així, s’eliminen agreujants com ara dur la cara tapada o participar d’una manifestació.
ERC considera que desvincula l’1 d’octubre
En tot cas, ERC considera que aquest nou tipus no s’adiu tampoc a conductes com l’organització de l’1-O, i encara menys amb penes de presó, perquè no es va produir cap dany ni entorpiment greu del servei públic. Podem s’ha desmarcat de l’esmena però hi ha votat a favor. Segons fonts de Podem també ho farà en comissió i en ple. Junts i la CUP s’han queixat del fet que hagin tingut coneixement de l’esmena durant la mateixa ponència. Junts ha recordat que la seva formació té acusats de sedició.
Les esmenes s’han aprovat a la ponència de la reforma del Codi Penal que s’ha reunit al Congrés dels Diputats. Aquest dimarts el text es votarà en comissió, i dijous es debatrà la reforma en un ple extraordinari.
