El Ple del Senat ha aprovat definitivament aquest dimecres la nova Llei de Memòria Democràtica. El text, entre altres coses, declara il·legal la dictadura de Franco i les sentències dels tribunals franquistes. La cambra alta ha rebutjat les 521 esmenes i els vetos de PP, Vox i Ciutadans, per la qual cosa la norma ja no ha de tornar al Congrés. La nova norma inclou la resignificació del Valle de los Caídos, la retirada dels títols nobiliaris concedits pel dictador i considera les exhumacions una responsabilitat d’Estat. ERC, que veu la llei “millorable”, s’ha abstingut com ja va fer al Congrés. La llei ha estat aprovada amb 128 vots a favor, 113 en contra i 18 abstencions i entrarà en vigor en els pròxims dies, un cop s’hagi publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
Gairebé un any “a la nevera”
Aquesta llei suposa una profundització a la Llei de Memòria Històrica de 2007. El Consell de Ministre va aprovar-la fa gairebé un any i va arribar al Congrés l’octubre de 2021, però dos mesos després es va posar a “la nevera” perquè no hi havia suficients suports al Govern espanyol per tirar-la endavant. Al rebuig inicial d’ERC se suma l’oposició del PP, Vox i Ciutadans.
El juny d’aquest any es reactiva la tramitació del projecte de llei per un apropament de postures de PSOE i Unides Podem amb altres formacions minoritàries. El Govern de Pedro Sánchez va pactar el projecte de llei de Memòria Democràtica amb Bildu, PDeCAT, Más País, Coalición Canaria i PNV, fet que permet superar la fase de ponència després d’introduir-se diverses esmenes.
Reconeixement de víctimes del franquisme fins al 1983
El gruix dels acords d’aquesta nova llei s’han fet amb Bildu i, entre aquests, hi consta l’ampliació fins al 1983, cinc anys després que s’aprovés la Constitució, el reconeixement de víctimes de violacions de Drets Humans i la possible reparació econòmica que això comporti.
En el moment en què la norma entri en vigor, l’executiu espanyol tindrà un any per crear una comissió tècnica que s’encarregarà de fer un estudi sobre les suposades vulneracions de drets humans a persones “per la seva lluita per la consolidació de la democràcia, els drets fonamentals i els valors democràtics, entre l’entrada en vigor de la Constitució i el 31 de desembre de 1983”. A més, l’estudi haurà de recollir “possibles vies de reconeixement i reparació d’aquest col·lectiu”.
En l’acord amb la coalició abertzale també s’hi contempla la creació d’una comissió estatal independent de caràcter acadèmic. L’objectiu d’aquesta serà “contribuir a l’aclariment de les violacions de drets humans durant la Guerra Civil i la dictadura”. S’encarregarà de recollir testimonis, informació i documents, així com d’aprovar un informe de conclusions i recomanacions per a la reparació de les víctimes de manera “objectiva i imparcial”.
Més de 21.000 milions d’euros en reparacions econòmiques
Des de la Llei d’Amnistia de 1978, Espanya ha destinat més de 21.000 milions d’euros per reparacions econòmiques a unes 608.000 víctimes de la guerra i del franquisme. Es considera que el que queda pendent són confiscacions de béns d’entitats com ateus culturals i l’espoli de paper moneda.
Feijoo avisa: derogarà la llei
El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijoo, ha reiterat aquest dimecres que el seu partit derogarà la Llei de Memòria Democràtica un cop estigui al poder. Segons ell, el text “atempta contra l’esperit de la Transició” i, Feijoo, critica el suport parlamentari de l’executiu espanyol per tirar endavant la norma, entre els quals ha citat a Bildu. A través d’una piulada a Twitter, el president del PP avisa: “Ens comprometem a derogar l’anomenada Llei de Memòria Democràtica”.
7
