Enmig de la tempesta per les investigacions de casos de possible corrupció que esquitxa el PSOE, i que compliquen l’últim any de legislatura de Pedro Sánchez, el president espanyol ha decidit accelerar el seu intent de presentar uns pressupostos de l’Estat quan ningú se’ls esperava. I els fa passar per davant del nou sistema de finançament amb una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. El CPFF es reunirà abans per posar la segona pedra dels comptes estatals amb els quals Sánchez aspira a acabar la legislatura –tot i que té gairebé impossible aprovar-los perquè no compta amb el suport de la majoria de la investidura– que per tractar el nou model de finançament. Un nou sistema que Esquerra va acordar amb PSOE i PSC per a les investidures de Sánchez i Salvador Illa, respectivament, i que, posteriorment, també va formar part de l’estira-i-arronsa per donar suport als pressupostos de l’executiu d’Illa, que s’aprovaran aquest dijous al Parlament.
Després que aquest dilluns el Consell de Ministres posés la primera pedra dels pressupostos estatals –en apujar quatre dècimes la previsió de creixement del PIB per a aquest any 2026, fins al 2,6% anual–, el ministre d’Hisenda, Arcadi España, ha anunciat que reunirà dilluns el CPFF, així com la Comissió Nacional d’Administració Local, per fixar els objectius de dèficit i el sostre de despesa de cara a la presentació dels pressupostos per al 2027. L’anunci de la convocatòria del Consell de Política Fiscal i Financera com a pas previ perquè el Consell de Ministres aprovi els pressupostos coincideix amb la reunió de la consellera d’Economia, Alícia Romero, amb el secretari d’Estat d’Hisenda, Jesús Gascón, per defensar el model de finançament que ha treballat conjuntament amb l’executiu espanyol. Una trobada que forma part de la ronda de contactes amb les comunitats que l’executiu espanyol va anunciar el passat 1 de juny.
Des del Govern, però, eviten concretar dates per a una nova reunió del CPFF per tractar el finançament. De fet, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha manifestat que l’anunci l’ha de fer el Ministeri d’Hisenda un cop acabi la ronda de contactes, i la trobada es podria celebrar al llarg del mes de juliol. En aquest sentit, el ministre Arcadi España ha confirmat que es convocarà un altre CPFF “abans del mes d’agost” com a pas previ a l’aprovació finançament autonòmic al Consell de Ministres i a la tramitació per part de les Corts espanyoles. El titular d’Hisenda ha reiterat que la proposta que presentaran serà “ambiciosa i audaç” i ha defensat que es tracta d'”una oportunitat única per reforçar el model territorial i millorar l’equitat entre ciutadans”.
Un nou finançament que penja de les investidures de Sánchez i illa
El nou model de finançament ve de lluny, ja que ERC va arrencar l’any 2023 el compromís del PSOE per abordar aquesta carpeta a canvi d’investir Sánchez. Posteriorment, va aconseguir el compromís del PSC per “impulsar un sistema de finançament singular que avanci cap a la plena sobirania fiscal”. De fet, el passat mes de juliol –gairebé un any després de l’acord entre republicans i socialistes catalans– Generalitat i govern espanyol van celebrar una Comissió Bilateral per elevar l’acord d’investidura a un compromís entre executius. Però no va ser fins al passat mes de gener que Oriol Junqueras va reunir-se amb Pedro Sánchez a la Moncloa i, posteriorment, va anunciar que havia assolit un acord de finançament per a Catalunya amb el govern espanyol. Sense donar gaires detalls, el líder republicà va afirmar que la capacitat recaptatòria de la Generalitat s’incrementarà un 12% o uns 4.700 milions extra per a les arques catalanes.
Després de l’acord anunciat per Junqueras, hi va haver el primer intent de pressupostos d’Illa, que va acabar retirant perquè no tenia els suports garantits perquè l’IRPF continuava encallat. Un cop hi va haver la sortida de María Jesús Montero del Ministeri d’Hisenda, el Govern i ERC van arribar a un acord pels comptes de la Generalitat amb el compromís de l’executiu de fer passes endavant en el finançament, i amb un calendari clar. De fet, ERC, conscient de les dificultats afegides que té el PSOE pels casos de presumpta corrupció, pressiona públicament perquè l’executiu espanyol faci passos endavant amb el finançament, però també amb la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Els republicans han defensat per activa i per passiva aquestes darreres setmanes que, per donar sentit al que queda de legislatura, aquestes “carpetes fonamentals”, han d’avançar d’acord amb el “calendari establert”. En aquest sentit, i en referència als pressupostos espanyols, ERC reclama Sánchez no “saltar-se pantalles” i complir amb les carpetes obertes.
L’acord de pressupostos entre ERC i Illa fixa uns terminis
La literalitat del pacte estableix que “durant el segon semestre de 2026 s’han de tramitar i aprovar les iniciatives legislatives necessàries per tal que el nou model de finançament acordat amb el Ministeri d’Hisenda pugui ser vigent per a l’exercici del 2027”. Pel que fa al FLA, l’acord amb els socialistes catalans establia que “dins del primer semestre de 2026” –que ja s’ha acabat– havia d’iniciar-se el debat parlamentari del projecte de llei que el govern espanyol va entrar a la cambra baixa a finals del 2025. Tot i el calendari que marca l’acord, el debat sobre el projecte de llei per a la condonació del deute s’haurà d’ajornar fins al pròxim període de sessions, perquè al juliol només hi ha previst un ple extraordinari per aprovar els objectius de dèficit i el sostre de despesa per als pressupostos de Sánchez. Un ple que no pot tractar el projecte de llei, que s’ha d’abordar en un ple ordinari.
