El president del Comitè Executiu del PNB, Andoni Ortuzar, ha reclamat una reforma en profunditat del Tribunal Constitucional (TC) que ofereixi “seguretats realitats nacionals com Euskadi o Catalunya” i ha proposat crear una “comissió arbitral” que estudiï els conflictes de competències entre les dues regions i Madrid. El dirigent basc ha assegurat que la renovació del TC que es materialitzarà aquest dilluns després de mesos de polèmiques i picabaralles entre el PSOE i el PP no aportarà novetats importants al funcionament del tribunal.
En una entrevista a Ràdio Euskadi recollida per Europa Press, Ortuzar ha assegurat que el PNB veu amb “llunyania” les lluites de poder per controlar el TC perquè tot i que es “parla de progressistes i conservadors, mai hi ha hagut ningú mínimament comprensiu” amb aquells partits que consideren que canviar el model d’estat “radicalment” i que tenen “expectatives que realitats nacionals com Euskadi o Catalunya tinguin un encaix diferent i puguin decidir el seu futur”. De fet, Ortuzar ha recordat que el TC “decideix tots els conflictes que tenim amb el poder central i és qui dirigeix l’estat autonòmic, que no és el que es va negociar a la Constitució”.
El PNB aposta per trencar la dinàmica de conservadors contra progressistes al TC
El PNB proposa reformar el TC perquè disposi d’una “espècie de comissió arbitral” que es dediqui exclusivament a estudiar els conflictes de competències entre Euskadi i el govern estatal perquè són temes que, “si van al ple, ja sabem què passarà”. Els nacionalistes bascos volen una reforma a fons del TC perquè no només “trenqui la poc estètica pugna entre conservadors i progressistes”, sinó perquè es converteixi en un “àrbitre que doni seguretats a tothom”, cosa que ara no passa, a parer seu.
Ortuzar creu que és “urgent” una “nova manera d’entendre la relació i el conflicte entre administracions i territoris”, ja que la “política també és conflicte i com es resol. Si l’àrbitre és sempre del Reial Madrid, a la resta mai ens xiulen penals a favor i, en el cas del Constitucional, no hi ha dubte de quin model d’estat defensa”, ha sentenciat.
1 
