Uns 1.600 efectius de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP), les unitats antiavalots del Cos Nacional de Policial, han estat només una mostra del dineral que l’Estat s’ha gastat aquest dimecres davant l’amenaça de la dreta visigòtica de prendre el carrer durant el primer dia del debat d’investidura de Pedro Sánchez. Els agents, perfectament equipats, han reduït la seva feina d’avui a aparcar furgonetes, fer controls de pa sucat amb oli, instal·lar tanques i badallar mentre feien guàrdia als carrers que envolten el Congrés de Diputats. Possiblement, la feina més complexa l’ha tingut un cap d’unitat situat a la cantonada de Lope de Vega amb passeig del Prado, que s’esmerçava a explicar a uns turistes en un anglès pràctic que tot l’embolic venia perquè una part d’Espanya volia ser independent. Potser, la millor síntesi de la situació que porta la signatura del que en l’argot policial es coneix com un botes.
Només pocs centenars de persones i, de manera discontínua, s’han acostat a la línia policial per cantar conjuntament la llista d’Spotify fatxa que els darrers dies s’havia assajat en les protestes del carrer Ferraz, on s’ubica la seu federal del PSOE. Però, aquest dimecres era el gran dia del debat d’investidura. El candidat socialista entrava al Congrés de Diputats com a president espanyol en funcions a complir un tràmit per ser de nou president investit amb els vots d’independentistes bascos i catalans, postcomunistes i canaris. La diada ha estat tranquil·la. De fet, ha semblat més un festival a l’aire lliure de poca volada, amb un escassíssim públic però motivat i amb poques estrelles a qui aplaudir. Només Santiago Abascal, líder de Vox, al capvespre, s’ha acostat a saludar-los mentre desenes de concentrats li reclamaven “collons”.
Sense problemes durant el debat d’investidura
Madrid, doncs, ha viscut la investidura per la tele. La resta de ciutadans que treballen en els bars, oficines, comerços i empreses del voltant del Congrés han hagut de fer més volta per arribar a la feina o a casa. Ha estat l’única molèstia que, de moment, ha provocat l’acord d’investidura que havia de trencar Espanya i enviar el règim del 78, “el que nos dimos entre todos” a la paperera. Banderes espanyoles, amb el símbol de l’Estat –l’escut– retallat per fer valdre que “abans és la nació que no pas l’Estat”, i rètols i cartelleria contra Pedro Sánchez i, sobretot, contra el president a l’exili Carles Puigdemont.
“Pedro Sánchez, hijo de puta”; “Puigdemont, a prisión”, “Ése furgón, para Puigdemont”, “Prensa española manipuladora!” o “Otegi, etarra, tu madre es una guarra”, així com una versió onírica del famós ritme “On estan les paperetes, les paperetes on estan?” amb lletra nova, “¿Perro Sánxez dónde está, dónde está Perro Sánxez?”. Tot un deliri poètic amb reminiscències dels escorcolls anteriors al Primer d’Octubre que duia a terme la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia. Pancartes amb un “RIP” de la democràcia espanyola. El resum final, tedi dels periodistes i dels concentrats, que s’esgargamellaven amb el megàfon sense la repercussió ni la claca esperada. És el que se’n diu una punxada total i totalitària.
