Alberto González Amador, la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid Isabel Díaz Ayuso, queda a tocar de judici per la investigació per frau fiscal que pesa sobre ell. La titular del jutjat d’instrucció número 19 de Madrid, Inmaculada Iglesias, ha processat González Amador per dos delictes de frau i un de falsedat documental. En la mateixa peça, també s’investiguen quatre persones més, així com diverses empreses, per haver defraudat 350.951 euros entre el 2020 i el 2021. Les parts encara poden presentar un recurs contra la decisió de la jutgessa, així com demanar-ne l’arxivament o noves diligències, i l’acusació pot presentar el seu escrit.
Iglesias ha convertit les diligències prèvies en un procediment abreujat, accelerant el calendari de la causa -una de les dues que pesa sobre González Amador-. En aquesta, la parella d’Ayuso i quatre homes més consten com a administradors de diverses empreses que havien emès fins a 15 factures falses, detectades per l’Agència Tributària. Les despeses haurien servit per ocultar beneficis extraordinaris durant la pandèmia, i haurien estalviat a l’acusat aquests prop de 351.000 euros en obligacions amb Hisenda en concepte d’impost de societats. Cal recordar que, a banda d’aquesta investigació, González Amador consta també com a investigat en una causa per corrupció entre privats i administració deslleial vinculada amb Quirón Salud.

Ingressos i despeses fictícies
Segons l’auto de la jutgessa, els acusats haurien vehiculat la seva activitat a través d’una “societat instrumental per traslladar fictíciament part de l’activitat desenvolupada i contractada amb tercers”. González Amador i els seus socis haurien “simulat que aquesta és la prestadora dels serveis, quan s’acredita que no compta amb els mitjans personals ni materials adequats”. A més, atribueix a la parella d’Ayuso la capacitat de “disposar lliurement dels fons percebuts” per les societats en qüestió.
Per altra banda, la fiscalia troba “despeses fictícies basades en factures emeses per diverses societats”. En la denúncia de l’acusació, de fet, es registren “despeses que no es corresponen amb els serveis realment prestats” per les empreses investigades. La investigació es fonamentava en un informe de l’Agència Tributària que detectava un “frau tributari quantificat en una quantitat superior a 120.000 euros” i un “presumpte delicte de falsedat documental mercantil”.