El País Basc ha sigut el territori de l’estat espanyol que més profit ha tret del govern en minoria de Pedro Sánchez. Des que la moció de censura contra Mariano Rajoy el va dur a la Moncloa l’any 2018, Pedro Sánchez ha pactat una trentena de traspassos de competències amb les autonomies. I el País Basc és la que més n’ha aconseguit amb 16, molt lluny de Catalunya, que en sis anys només ha aconseguit tancar la cessió de quatre competències. No és casualitat que quan Sánchez va començar la ronda de contactes amb els presidents autonòmics de cara a la conferència de finals d’any, comencés amb el lehendakari Imanol Pradales (PNB), amb qui el PSOE govern en coalició des de fa anys.
Mentre ERC i Junts fa anys que es tiren els trastos pel cap i batallen per sobreviure al postprocés, el PNB ha continuat amb la seva política pragmàtica i ha guanyat un llençol a cada bugada. Només aquest 2024, els bascos han aconseguit cinc nous traspassos de competències, dos dels quals es van tancar el passat mes de novembre, quan Sánchez i el lehendakari van pactar la transferència de la gestió del litoral i la cinematografia. També van aprovar un calendari amb una vintena de nous traspassos per aquest 2025, inclosa la Seguretat Social i els ports i aeroports.
El nombre de traspassos procedeix de les dades que publica el Ministeri de Política Territorial i que ha recollit Europa Press. Entre el 1978 i el 2024 hi ha hagut més de 2.000 traspassos de competències a comunitats i ciutats autònomes. En aquests més de 40 anys, Catalunya lidera el llistat amb 192 transferències, seguida d’Andalusia (155), Galícia (155), País Valencià (134), Canàries (128) i País Basc (120). Tanquen la classificació Castella-La Manxa (93), La Rioja (76) i Navarra (62). Entre el 2015 i el 2017, amb Mariano Rajoy de president, no hi va haver cap traspàs de competències, que es van reprendre amb l’arribada de Sánchez a la Moncloa, que el primer que va fer va ser transferir-ne dues al País Basc en els primers mesos de legislatura.
La cessió de la seguretat de ports i aeroports
Una de les grans fites del País Basc ha estat l’acord per assumir la seguretat i l’ordre públic als ports i aeroports bascos, que es va tancar a l’estiu. La Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que no perdran agents al territori, mantenen les competències d’estrangeria, el control de fronteres i la lluita contra el frau fiscal. Són les mateixes competències que ERC havia deixat lligades just abans de convocar eleccions i que el govern de Salvador Illa va rebutjar inicialment per falta d’agents. Davant l’allau de crítiques, el PSC va recular i va anunciar una nova trobada amb el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per concretar el que seria un dels grans traspassos dels últims anys a Catalunya.
Aquests darrers anys han estat molt més pobres per a Catalunya. Amb el govern d’ERC en minoria, amb el PSC fent oposició dura al Parlament i en plena transició postprocés, la Generalitat amb prou feina ha assumit la gestió de l’ingrés mínim vital i ha aconseguit tres ampliacions de traspassos anteriors que, bàsicament, suposen més mitjans materials i humans per a Justícia. També han arrencat a Interior que els Mossos d’Esquadra puguin investigar delictes contra el medi ambient ocorreguts a Catalunya. Res més. Queden per resoldre el traspàs de Rodalies, les beques, la propietat dels edificis de l’Estat ubicats a Catalunya i el finançament singular que, si es materialitza tal com van pactar ERC i PSC, suposarà assumir la gestió i la recaptació dels impostos que es generen al país.
També està per veure com quedarà el traspàs “integral” de competències en immigració que Junts va pactar amb el PSOE a canvi de la investidura de Sánchez. Després d’un any de negociacions, les converses s’han refredat. El control de fronteres és un dels punts calents que enfronta el Ministeri de l’Interior amb els de Carles Puigdemont. Marlaska no vol ni sentir a parlar de cedir-lo als Mossos i Junts diu que és una part imprescindible de l’acord de fa un any. Tampoc queda clar que es gestionarà la concessió de NIEs, l’expulsió de migrants que delinqueixin o el control de fronteres. El govern està disposat a fer concessions administratives, de gestió de recursos i ajudes, però no vol fer concessions més estructurals i s’escuda que cal una reforma d’una llei orgànica que implica pactar amb el PP.
