Després dels reiterats bloquejos al Congrés dels Diputats, la Plataforma Trencant el Silenci —que agrupa familiars i afectats per morts, suïcidis no esclarits i negligències a les casernes— ha activat una ofensiva municipalista a tot Catalunya per forçar l’Estat espanyol a obrir els arxius militars i investigar les més de 1.900 víctimes registrades durant les dècades dels 80 i els 90. La iniciativa compta amb la complicitat de les xarxes municipals de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP, que han distribuït oficialment la proposta de moció als consistoris del país.
L’objectiu és articular un clam de baix a dalt que contraarresti les contínues negatives del Congrés, on el PSOE s’ha posicionat en contra del dret a la veritat al costat de partits com PP i Vox. Fonts de la plataforma subratllen a El Món que PSOE, PP i Vox “han bloquejat fins a 11 vegades –l’última aquesta darrera setmana– la comissió d’investigació” sobre els abusos a la mili. En aquest sentit, subratllen que la iniciativa pretén fer pressió des del territori i “fer veure al PSOE que no pot continuar amb aquesta línia de bloqueig, alineant-se sistemàticament amb la ultradreta”.
El govern de Collboni, arrossegat a fer pressió a Madrid per un prec de Junts
Aquest dijous, el ple municipal de Cardedeu ha estat el primer a debatre i sotmetre a votació el text –la proposta ha tirat endavant amb el vot a favor de Junts, ERC, CUP, Gent pel Canvi i l’abstenció del PSC–. En aquest context, la capital catalana juga un paper clau. Aquest divendres, el grup municipal de Junts per Barcelona va presentar i llegir un prec formal al plenari de l’Ajuntament, que va ser acceptat pel govern municipal.
“Aquesta demanda és més que justa, però ha topat en un mur de silenci amb les sigles del PSOE, que ha votat, una vegada i una altra, amb PP i Vox al Congrés dels Diputats a Madrid per impedir que se celebri una comissió d’investigació”, va denunciar el regidor de Junts Joan Rodríguez, que va recordar que el PSC també es van abstenir a una declaració al Parlament. “Mentre les famílies continuen buscant respostes, vostès els donen silenci, un silenci que els fa còmplices”, va denunciar.
Aquesta acció ha servit per forçar el govern municipal, del PSC, a posicionar-se públicament i per aconseguir que la capital reclami formalment al govern de Pedro Sánchez la desclassificació dels arxius militars i el reconeixement de les víctimes de la mili. Fonts de l’entitat valoren molt positivament el prec acceptat pel govern de Jaume Collboni perquè “serà un ajuntament socialista que insti al govern espanyol, del mateix partit, a investigar els fets d’una vegada per totes”.
Aquesta estratègia tindrà una continuïtat sostinguda durant la tardor i l’hivern (entre els mesos d’octubre i gener), període en què desenes de plens municipals d’arreu del territori aniran programant la votació de la moció per coordinar una pressió institucional de caràcter transversal. De fet, a banda d’aquests dos municipis, el Vendrell debatrà la moció el pròxim 28 de setembre i ERC també portarà el text als ajuntaments de les Terres de l’Ebre.
Tot el que demana el text de la moció impulsada per la plataforma
El text de la moció pren com a catalitzador el daltabaix social provocat pel documental de TV3 Et faran un home: morts silenciades, que va posar al descobert el patiment de les famílies sotmeses a un “pacte de silenci” institucional durant dècades. Entre les demandes incloses en la proposta hi ha tres propostes molt concretes. Primer, demanen l’obertura immediata i total de la documentació i els arxius militars relacionats amb les morts, suïcidis no esclarits, negligències i accidents a les casernes entre el 1976 i el 2001. Segons, que s’obri una investigació independent amb la creació d’una comissió d’investigació al Congrés o bé la tramitació d’una Proposta No de Llei (PNL) que utilitzi el mateix mecanisme aprovat per als abusos a l’Església –demanar al Defensor del Poble perquè lideri un equip d’experts independents–. I, tercer, l’establiment de mecanismes oficials de reconeixement moral, jurídic i de reparació per a les famílies de les víctimes.
Exercir pressió al Congrés amb la iniciativa municipalista
D’altra banda, la plataforma recorda que el passat 16 de juny va traslladar en mà la proposta d’investigació independent, a través del Defensor del Poble, i que, davant la falta de resposta favorable a la cambra baixa espanyola, l’entitat confia que la resposta massiva des del món local català obligui les institucions de l’Estat a assumir les seves responsabilitats en la memòria democràtica i els drets humans. De fet, un dels punts de la moció és que els municipis que la tirin endavant notifiquin la seva postura a la Mesa del Congrés dels Diputats, als Portaveus dels Grups Parlamentaris del Congrés, al Ministeri de Defensa, al Defensor del Poble.
