El Congrés, amb els vots de PP, Vox i UPN i l’abstenció del PSOE, ha rebutjat aquest dilluns instar el govern espanyol que investigui “exhaustivament i de manera independent” a escala nacional “vexacions i maltractaments” suposadament patits per joves les dècades del 1980 i el 1990, durant el servei militar obligatori. La proposició no de llei, impulsada per Sumar, Bildu, PNB, ERC, Junts, Podem i BNG, citava “nombrosos testimonis” que els últims mesos han relatat “situacions sistemàtiques de vexacions, maltractaments, assetjaments i agressions físiques i psicològiques” patides pels reclutes a les casernes.
També parlaven de “nombroses morts” produïdes en “circumstàncies no prou aclarides” i esmentaven més de 300 suïcidis documentats a les Forces Armades entre el 1983 i el 2001, el darrer any de la ‘mili, segons dades oficials del Ministeri de Defensa. Les formacions assenyalaven que aquests fets “no responen a episodis aïllats, sinó a una dinàmica estructural d’impunitat i de negligència institucional amb conseqüències devastadores per a les víctimes i els seus entorns”. Uns fets que, segons els impulsors de la iniciativa, “apunten a una possible dinàmica d’impunitat i negligència institucional” que no s’ha investigat mai.
Per tot això, emparant-se en la Llei Orgànica 3/1981, de 6 d’abril, del Defensor del Poble, demana que aquesta institució iniciï actuacions d’ofici per aclarir el que ha passat al servei militar obligatori durant les dècades de 1980 i 1990. Creuen “necessari” activar formalment aquest mecanisme per contribuir a l’aclariment dels fets, al reconeixement de les víctimes ia l’impuls de mesures de reparació, promovent que l’abast estatal de la qüestió sigui assumit pels òrgans competents. Durant el debat, el portaveu d’ERC a la Comissió de Defensa, Francesc Marc Álvaro, ha explicat la història del cap de teletips de l’Armada Juan Múrcia Soriano, que es va suïcidar el 1987 mentre feia el servei militar obligatori, i ha afirmat que el seu cas no és únic.
A més, el diputat d’ERC ha negat que als signants d’aquesta iniciativa els mogui un intent per “desprestigiar” l’Exèrcit i ha defensat que busquen “el dret a la veritat, el dret a la justícia, la necessitat de saber què ha passat i conèixer per què determinats fets es van produir dins d’una institució de l’Estat amb total impunitat”. En la mateixa línia s’ha expressat el portaveu del PNB a la Comissió de Defensa, Mikel Legarda, que ha afirmat que “tots coneixen casos com el relatat” pel diputat republicà i ha apuntat a la manca d’investigacions exhaustives sobre aquesta “problemàtica”. Per això, ha defensat com a “prudent i oportú” que el Defensor del Poble intervingui.
Junts carega contra el PSOE: “Col·laborador del franquisme”
El diputat de Junts Josep Pagès ha aprofitat la seva intervenció per carregar contra el PSOE, “habitual col·laborador, en alguns casos amb entusiasme, a l’encobriment del franquisme” i ha retret als de Pedro Sánchez que votessin en contra de crear al Congrés una comissió d’investigació per aclarir els abusos a la mili. “Es van aliar ni més ni menys” que “amb el PP i Vox”, ha recriminat. Per la seva banda, el vicepresident segon de la Comissió de Defensa, el membre de Sumar Félix Alonso Cantorné, ha citat dades que xifren en 1.900 les víctimes mortals durant la mili, però ha posat l’accent sobre suïcidis que s’haurien produït una vegada els reclutes van acabar el servei militar i ha carregat contra el Ministeri de Defensa per, segons ell, “mirar cap a una altra banda”.
La portaveu adjunta del PSOE a la Comissió de Defensa, Caridad Rives, ha traslladat el suport socialista a la iniciativa, però ha demanat delegar la investigació únicament al Defensor del Poble, al·legant que reforçaria la “imparcialitat” del treball, com ha passat amb les víctimes d’abusos al si de l’Església. Els socialistes han presentat una esmena en aquest sentit, que proposava suprimir la resta de punts de la iniciativa, i en no ser acceptada pels grups que han presentat la proposta, s’han inclinat per l’abstenció i han decantat la votació a favor de la majoria del PP i de Vox.
