El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha assenyalat directament el PP com a principal responsable dels entrebancs que s’ha trobat el govern espanyol a Europa per fer oficial el català, el basc i el gallec. En una entrevista a Radio Euskadi, Albares ha assegurat que “l’únic motiu” pel qual les tres llengües encara no són oficials a la Unió Europea és “l’esforç absurd, irresponsable i embogit” del PP amb “alguns dels seus socis europeus”. El ministre ha recordat que a l’estat espanyol un 40% de la ciutadania parla alguna de les tres llengües cooficials i ha reclamat als populars que abandonin “aquesta actitud absolutament obstruccionista i contrària a la Constitució, recordant que l’euskera, el català o el gallec són llengües constitucionals”.
Una estona abans, el secretari d’estat de la Unió Europea, Fernando Sampedro, ha reiterat que les converses sobre l’oficialitat del català a la UE avancen i tret ferro al fet que la qüestió s’hagi tornat a quedar fora de la reunió de ministres d’Afers Europeus que d’aquest dilluns a Brussel·les. “Espanya no renunciarà mai a aquesta prioritat. Que no estigui a l’agenda no significa que tingui menys atenció. És un tema que continuem tractant”, ha dit en una atenció als mitjans abans de la trobada.
Contacte permanent amb els 27
La carpeta de l’oficialitat del català no es tracta a escala ministerial des del juliol, però malgrat tot el govern espanyol insisteix que Xipre, que ostenta la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, està informat de tot. De fet, Albares es va reunir divendres amb l’ambaixador de Xipre a Espanya per tractar la qüestió.
Durant el matí, Sampedro ha mantingut reunions amb diverses delegacions diplomàtiques, entre les quals destaca una amb representants de la República Txeca, un dels estats que han plantejat dubtes sobre l’oficialitat del català. “La resposta ha sigut molt positiva”, ha destacat. Fonts diplomàtiques espanyoles han explicat a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que les converses amb Alemanya també avancen després de l’ofensiva de Pedro Sánchez per convèncer els governs més reticents.
