Aquest dimecres al matí, la presidenta de la Mesa del Congrés, Francina Armengol, ha fixat el debat d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo el 26 i 27 de setembre. Així doncs, comença una cursa a contrarellotge perquè el candidat dels populars busqui els quatre suports que li falten per aconseguir la majoria absoluta a la cambra baixa. Per encarar aquestes noves negociacions, Feijóo ha obert la porta a pactar amb Junts i ERC: “Nosaltres tenim una clara línia vermella, que és Bildu, per raons òbvies”, ha assegurat la portaveu al Congrés del PP, Cuca Gamarra, en una entrevista a Telecinco aquest dimecres al matí. Aquesta és la mateixa línia discursiva que ha adoptat també l’eurodiputat i vicesecretari d’Assumptes Institucionals del PP, Esteban González Pons, subratllant que la “tradició” i la “legalitat” dels partits independentistes no està en dubte. Un discurs que adopta un altre to quan s’adonen de la rellevància de l’independentisme en aquestes negociacions.
La situació pels populars és complicada. De fet, l’escenari més probables és que no aconsegueixin els suports necessaris que busquen, ja que l’independentisme no s’ha mostrat obert a negociar amb el PP, i el PNB tampoc ha expressat la voluntat de formar part d’una investidura amb l’extrema dreta involucrada. Ara per ara, el candidat del PP compta amb 172 vots del PP, Vox, UPN i Coalició Canària, insuficients per superar la votació a la cambra baixa espanyola. Tot i això, es veuen confiats a poder aconseguir tots els suports que necessiten: “És una negociació, un diàleg que s’ha de dur a terme dins del marc parlamentari, dels grups parlamentaris”, defensa Gamarra. “Hi ha diverses forces polítiques i anirem plantejant aquestes converses”, insisteix.
Possible repetició d’eleccions
Ara bé, tot i la confiança dels populars en vers la seva capacitat de persuasió, els socialistes creuen que l’intent d’investidura de Feijóo resultarà fallit. Tal com queda recollit en la llei electoral, amb la primera votació el 27 de setembre, en cas de no aconseguir tots els suports necessaris després de dos mesos de la celebració de la primera votació, el monarca espanyol es veurà obligat a dissoldre les Corts i convocar uns nous comicis. Així doncs, unes hipotètiques noves eleccions tindrien lloc el pròxim 14 de gener.
1
