Espanya i Alemanya obriran un “diàleg bilateral” per avançar en el reconeixement del català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la Unió Europea. L’anunci arriba després dels avisos de Junts per forçar un “canvi” de rumb al govern espanyol pels reiterats incompliments dels acords de Brussel·les del 2023. També suposa un gir de 180 °C respecte a l’anunci que fa tot just tres dies del secretari d’Estat per a la UE, Fernando Sampedro, que va reconèixer que no volien tornar a elevar la qüestió al Consell d’Afers Generals de la UE fins que hi hagi unanimitat entre els 27.
Fonts de la Moncloa han explicat que la declaració és fruit de “mesos” de feina i asseguren que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el canceller alemany, Friedrich Merz, van abordar la qüestió en una reunió que van mantenir al setembre. Les mateixes fonts asseguren que l’empenta definitiva s’ha produït aquesta setmana durant el Consell Europeu i eviten vincular l’anunci a les amenaces de Junts, que la setmana vinent celebrarà una reunió de la seva executiva per “avaluar” el grau de compliment dels acords signats amb el PSOE ara fa dos anys i decidir quines accions emprendre. Els de Carles Puigdemont es plantegen o bé trencar relacions amb el PSOE i consultar la militància, o bé optar per una política de “braços plegats” i no aprovar cap llei al Congrés que no sigui beneficiosa per Catalunya.
Alemanya és un dels països que més reticències ha mostrat a la incorporació del català com a llengua oficial a la UE, juntament amb Finlàndia, Suècia, Itàlia, Letònia o Lituània. La declaració conjunta signada pels dos governs diu que han acordat “obrir un diàleg amb l’objectiu de trobar una resposta a la sol·licitud espanyola sobre el fet que les seves llengües oficials diferents de l’espanyol siguin reconegudes com a oficials a la Unió Europea de forma que sigui acceptable per a tots els estats membres”.
Les reticències dels països europeus
Els principals dubtes que ha generat la proposta espanyola, acordada amb Junts a canvi d’investir Francina Armengol com a presidenta del Congrés, són el cost de la mesura —que la Comissió Europea ha estimat en 132 milions per a les tres llengües cooficials— i el perill que suposi un precedent per altres llengües minoritàries com el rus, un extrem que genera molta inquietud a Brussel·les. Com a resposta, el govern espanyol s’ha compromès assumir-ne el cost i ha aportat informes jurídics que mostren la singularitat de l’estat espanyol. Cap de les dues propostes ha esvaït els dubtes dels socis europeus.
El document reconeix que l’oficialitat del català, del basc i del gallec “constitueix una part essencial de la identitat nacional plurilingüe d’Espanya” i per això han decidit “conjuntament iniciar converses bilaterals a partir de les quals Espanya presentarà un text per a debat i decisió dels 27 estats membres en una futura reunió del Consell d’Afers Generals”. Amb tot, els governs espanyol i alemany no fan concrecions de calendaris i es limiten a dir que el diàleg “començarà tan aviat com sigui possible” per part dels respectius ministres d’Exteriors. La pròxima reunió del Consell d’Afers Generals serà el 17 de novembre i última de l’any està prevista pel 16 de desembre.
