“Benvinguda a Tabàrnia, presidenta”. D’aquesta forma l’actor, dramaturg i director Albert Boadella donava la benvinguda a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, a la capital de Catalunya, Barcelona. La també ambaixadora de Tabàrnia a Madrid -fet del qual Boadella n’ha tret pit- ha vingut a la capital de catalana a donar una xerrada al Círculo Ecuestre, davant d’empresaris, polítics i patronals. Entre ells, hi havia el president de Foment, Josep Sànchez-Llibre, juntament amb el comte de Godó, Javier Godó. Ayuso ha fet un recital d’expressions contra l’independentisme, utilitzant un discurs molt típic de Ciutadans al Parlament de Catalunya. “Necessitem una Isabel Díaz Ayuso i de moment no la tenim”, deia el vicepresident del Círculo, Enrique Lacalle, amb un somriure d’orella a orella.
“Viva Espanya”
El dinar-col·loqui, al qual no s’ha permès l’accés a periodistes, ha servit per evidenciar la distància abismal entre el govern de la Comunitat de Madrid i el de la Generalitat de Catalunya. Boadella ha presentat Ayuso com la garant de la “llibertat” i, fins i tot, ha tret pit de ser un dels creadors de Ciutadans. “La creació de Ciutadans és la meva contribució a la llibertat”, ha dit l’exdirector dels Juglars. De fet, ha assegurat que s’ha sentit més orgullós de viure a Madrid i ha renegat de la pàtria catalana. “Fa 2.400 anys, Aristòfanes deia que la pàtria és el lloc on se sent més a gust. Madrid ha significat això per a mi”, ha assegurat Boadella, qui ha titllat de règim els executius que han governat la Generalitat des de la restauració de la democràcia i ha definit de l’actual classe política de “generació dels consentits”. “Són els fills del que va ser la societat del benestar i s’ha convertit en la societat del malestar”, ha dit Boadella amb la seva típica cabellera despentinada. El català, que considera que la seva pàtria és Madrid, ha reivindicat Ayuso com una “excepció” entre l’actual classe política. “Diu tot de forma natural i assumeix el risc d’enfrontar-se al populisme i al govern de la nació”, ha afirmat un dels creadors de Ciutadans l’any 2006. Amb això, ha reivindicat l’obra “libreal” espanyola, sense que hi falti un “Viva Espanya” per acabar el seu discurs.
Madrid, terra de “llibertat”; Catalunya, “deliri separatista”
El torn de la cap de l’executiu madrileny tampoc ha estat suau. Ayuso s’ha bellugat entre la reivindicació de Madrid com una terra de la llibertat, on tothom és feliç i viu en harmonia, i les crítiques contra el govern de Pedro Sánchez i el Govern de la Generalitat. Ha repartit a tort i a dret, obrint els braços a tots aquells que no se sentin a gust on viuen. “A Madrid, no s’hi humilla ningú per la seva forma de parlar espanyol i ens obrim a que tots els sanitaris vinguin, perquè ens falten metges i infermers”, ha dit Ayuso, fent referència a l’obligatorietat de la Generalitat a que els sanitaris que exerceixin a Catalunya sàpiguen utilitzar la llengua del país. Es tracta d’una política que l’Estat ja va començar el 2017, quan les seus d’algunes empreses van marxar del Principat per la declaració d’Independència del Parlament de Catalunya.
Ayuso ha volgut vendre un Madrid obert, integrador, on cap català està mal vist per parlar castellà amb l’accent típic de Catalunya. “A Madird no hi ha forasters, ‘maquetos’ ni ‘xarnegos'”, ha assegurat, enfront el dimoni de la Generalitat que “té deliris separatistes” i exerceix un “ressentiment, desconfiança i por” enfront als ciutadans que no pensen com ells. De fet, ha posat d’exemple Albert Boadella, i l’ha situat entre els catalans que “lluiten per la veritat, la realitat, l’estat de dret i la llibertat”. “També en forma part Javier Pulido, que ha lluitat des de la justícia perquè hi hagi un 25% de castellà a les aules”, ha dit. Tampoc ha faltat a la festa espanyolista la menció a l’Associación Escuela de Todos, ni tampoc s’ha oblidat de la plataforma estudiantil espanyolista, S’ha Acabat. “A Madrid venim demostrant que quants més accents s’escolten pels carrers, més integració”, ha dit Ayuso descrivint una capital espanyola perfecte.
Madrid, “sense impostos propis”; Catalunya, infern fiscal
De fet, com no podia ser d’altra forma, també ha tret la carpeta de la fiscalitat, treient-ne pit de la seva gestó, enfront de l’argument de l’infern fiscal que alguns asseguren que és Catalunya. “Som la primera regió en recuperar-se a nivells prepandèmics. Tenim la fiscalitat més baixa i i som l”única comunitat sense impostos propis, enfront dels 15 de Catalunya i dos més que vindran”, ha dit Ayuso davant de tota la dreta empresarial, que aspira una Catalunya amb el model madrileny. “L’únic enemic de Catalunya és el Procès independentista”, ha dit Ayuso, qui ha recordat els fets del 2017, i els ha descrit com “l’intent de deixar la meitat dels catalans sense els drets constitucionals”. “Ara que saben que no poden aconseguir la independència volen aconseguir el seu règim excloent per la via dels fets”, ha assegurat, fent una referència clara a Esquerra Republicana. De fet, també ha fet una petició que al Parlament s’ha escoltat força des de la bancada socialista: “Que els independentistes dialoguin amb l’altra Catalunya”.
Així mateix, ha acusat el president espanyol de fer “lleis a mesura per als delinqüents i pretén desmuntar l’ordre constitucional”. En aquest context d’atac contra el govern espanyol, ha acusat l’executiu estatal de voler “polititzar-ho tot” i ha afirmat que “Sánchez i els seus socis deprecien la constitució del 78, la monarquia parlamentària i la transició”. “Som un contrapés del govern de Pedro Sánchez, que no compleix les sentències, ja que està abduït pels independentistes”, ha afirmat entremig d’aplaudiments.
Els desastres electorals del PP
Ayuso també ha parlat dels mals resultats del Partit Popular durant els últims anys i ho ha atribuït a “molts anys d’errors diferents”, tant polítics com de falta de presència, i ha anomenat a no renegar de ser espanyols ni d’un projecte que defensi la igualtat i la llibertat. A parer seu, “durant molts anys el nacionalisme ha estat el pitjor enemic del PP perquè no s’entenia com el seu veritable fre”, un paper que defensa que el seu partit va exercir tant al País Basc com a Catalunya.
Així, considera que les forces nacionalistes es van aliar per a tractar d’expulsar al PP, per exemple, amb el Pacte del Tinell del tripartit a Catalunya o amb la pressió d’ETA a Euskadi: “Ha estat una feina despiedada durant anys contra un projecte polític que, si avui governés a Catalunya, estaria baixant impostos”.
4
2
