La composició del nou govern espanyol és tota una declaració d’intencions de Pedro Sánchez, que ha intentat fer equilibris per compensar les faccions del PSOE que volen més mà dura amb l’independentisme i les que volen més diàleg. En el nou executiu, repeteixen el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a l’ull de l’huracà per les infiltracions policials en el moviment independentista de base i la gestió del salt de la tanca de Melilla que va acabar amb una vintena de migrants morts; la ministra de Defensa, Margarita Robles, que es va salvar de l’escàndol de l’espionatge amb Pegasus per la defenestració de la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban; i Félix Bolaños, que estarà al capdavant d’un superministeri de Justícia i Presidència i agafa galons per pilotar l’aprovació de la llei d’amnistia.
Per tractar assumptes més tangencials, però que poden donar oxigen a Sánchez en moments crítics de la seva relació amb l’independentisme, Sánchez opta per un repetidor i per un nou fitxatge. El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, serà l’encarregat de culminar l’oficialitat del català a la Unió Europea i el Ministeri de Transports, que haurà de gestionar el traspàs de Rodalies, canvia de mans després que Sánchez hagi deixat caure la socialista catalana Raquel Sánchez, molt qüestionada per les incidències constants del servei. De la feina dels cinc, sigui per acció o omissió, dependrà en bona part el futur de la legislatura que ara comença.
La continuïtat de Marlaska i Robles es pot interpretar com un premi a la lleialtat i a la tasca feta durant els últims anys. Interior i Defensa són dos dels ministeris on el deep state és més fort i Sánchez necessita persones de la seva màxima confiança per poder-los contenir durant el llarg tràmit de la llei d’amnistia. Per la seva banda, Bolaños ha guanyat ascendent durant tota la legislatura per la seva tasca discreta i s’ha erigit en un dels noms clau de les negociacions amb ERC per investir Pedro Sánchez. El seu paper serà vital per mantenir viva la legislatura i acontentar els nombrosos socis que conformen el pacte d’investidura.
Sánchez es carrega la ministra de Transports per Rodalies
La gran concessió de Sánchez a l’independentisme és la sortida de la ministra de Transports, Raquel Sánchez, molt criticada per les incidències constants a Rodalies. La substitueix Óscar Puente, que s’ha consolidat al nucli dur de Pedro Sánchez després de la intervenció estel·lar al Congrés per donar rèplica a Alberto Núñez Feijóo en la seva sessió d’investidura fallida. El traspàs de Rodalies és una de les concessions estrella que ERC ha arrencat a Pedro Sánchez per a la legislatura que ara comença i aixecarà molta polseguera. Malgrat que encara no se saben els detalls de com es farà, els sindicats d’Adif i Renfe ja han anunciat mobilitzacions contra el traspàs i han anunciat que presentaran batalla per conservar els seus drets laborals.
Albares, l’esperança per oficialitzar el català a la UE
Un altre dels ministres del nucli dur de Sánchez que repeteix és el diplomàtic José Manuel Albares, que va entrar al govern per sufocar una crisi política amb el Marroc i que en els últims mesos ha agafat protagonisme per les seves gestions per aconseguir que el català, el basc i el gallec siguin oficials a la Unió Europea. Forçat per Junts, el govern espanyol va cursar la petició a l’estiu i l’assumpte s’ha tractat en les tres últimes reunions del Consell d’Afers Generals de la UE, tot i que no es preveu que hi hagi avenços en els pròxims mesos. Espanya perdrà la presidència rotatòria de la UE a finals d’any i queda la incògnita de la intensitat de les gestions que farà Albares per continuar uns tràmits que es podrien allargar anys. I més ara que Sánchez ja s’ha assegurat la investidura. Amb tot, l’aprovació del català com a llengua de treball del Congrés i la dependència del PSOE de l’independentisme català fan pensar que la clau de volta estarà en la pressió que Junts i ERC vulguin fer per mantenir vives les opcions.
