L’exconseller d’Interior Miquel Buch es defensa amb un atac davant l’acusació del fiscal per prevaricació i malversació arran del fitxatge com a assessor del sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà, exescorta de Carles Puigdemont, el president a l’exili. Tot s’inicia per una denúncia de Ciutadans davant la fiscalia per la contractació de Lluís Escolà com a càrrec de confiança i amb funcions d’assessor de sistemes de seguretat. El ministeri públic reclama una pena de 6 anys de presó per a l’exconseller i quatre anys i mig de presó per al sergent, com a coautor.
L’escrit de defensa del conseller és breu, concís, directe i advoca sense embuts per la legalitat de la contractació. Un escrit, al qual ha tingut accés El Món, que al·lega, entre d’altres motius, que la contractació és com a càrrec de confiança i, com a tal, seguint els criteris de la jurisprudència, no es poden judicialitzar les “condicions subjectives determinants de la confiança” per a un lloc de treball eventual de l’administració. A més, argüeix motius professionals, tècnics i que Escolà en cap cas va rebre les ordres d’escortar el president Puigdemont. La defensa en demana la lliure absolució per manca de conducta delictiva.
El text comença recordant les característiques úniques i específiques que té el que es coneix com a càrrec de confiança. En concret, emfatitza que una condició sine qua non és que són càrrecs “completament discrecionals del conseller”. És a dir, que els nomena i els cessa en base la confiança. Per això, no cal cap requisit de titulació, ni superar cap prova o presentar-se a una oposició. És més, poden ser cessats sense que tinguin dret a cap mena de consolidació –o cessen quan plega el conseller– ni a cap mèrit per a l’accés a la funció pública ni per a la promoció interna. Amb aquestes característiques de partida, l’advocada defensa la plena legalitat, transparència i justificació de la contractació del sergent Escolà com a càrrec eventual no estructural. És a dir, com un dels nou que el departament d’Interior tenia assignats a funcions d’assessorament en matèries pròpies de la conselleria.
Segons l’escrit, com a conseller, Buch volia tenir un assessor que “provingués del món policial” i de la seguretat, atès “el complicat moment que es vivia al cos de Mossos d’Esquadra, així com que era un àmbit que no coneixia amb profunditat”. “Va voler nomenar algú”, continua l’escrit de defensa, “que tingués coneixement del funcionament dels Mossos d’Esquadra des de dins, com seria el senyor Escolà”. En aquesta línia, la lletrada de Buch recorda que des del setembre del 2017 el cos dels Mossos es “trobava molt tensionat” i “les relacions amb l’àmbit polític eren molt complicades”. D’aquí que confiés en Escolà pel “seu coneixement directe i la seva experiència” que “seria capaç d’il·lustrar-lo en aspectes especialment sensibles com el context, l’estat d’ànim i les eventuals tensions organitzatives del cos de Mossos d’Esquadra”.
Fins i tot, l’escrit recorda que la plaça d’eventual, fins que no es va ocupar, es va reclamar des de Presidència –que l’havia cedit–, però un cop va decidir nomenar Escolà, la va reclamar i es va aprovar el 24 de juliol de 2018, per la Comissió Tècnica de la Funció Pública i un cop es van obtenir tots els “pronunciaments favorables dels òrgans de control intern”. És a dir, que va determinar que les competències i les tasques del càrrec eventual no eren reservades a funcionaris. Així, l’escrit remarca que la “jurisprudència que ha tractat aquesta matèria estableix que les condicions subjectives determinants de la confiança que concorren en una persona per a un lloc de personal eventual, no són susceptibles de fiscalització en via jurisdiccional”.
En l’argumentari, l’escrit subratlla que el sergent Escolà tenia “experiència i capacitat contrastada en diversos sectors de la seguretat per desenvolupar les funcions del càrrec”. “No només havia estat mosso, sinó que havia desenvolupat funcions directives al sector de la seguretat privada en entitats tan importants com el F.C. Barcelona”, afirma el text. També exclou de rellevància que Escolà hagués estat sancionat per qüestions de règim intern de l’organització policial, cosa que no l’inhabilitava per a les seves funcions policials. Constata que Escolà va estar de baixa mèdica per problemes a la columna vertebral, fet que li dificultava tasques operatives com les policials o d’escorta. En aquest marc, la defensa desgrana quirúrgicament la creació de l’oficina del president Carles Puigdemont i del nomenament d’Escolà. Deixa clar que els dos fets van ser en moments diferents, ben diferenciats l’un de l’altre, i que en cap cas es pot lligar la decisió de contractar Escolà amb la negativa de la Moncloa de permetre que Puigdemont tingués protecció policial a l’exili.
Per tant, segons la defensa, Escolà “duia a terme tasques que li encomanaven tant Miquel Buch, com a conseller, com el cap del gabinet del conseller d’Interior. Entre les tasques, curiosament molt fiscalitzades pels Mossos, s’hi trobava l’elaboració d’informes “executius” sobre qüestions de seguretat a fi i efecte d’informar el conseller de forma “ràpida” sobre un “tema que desconeixia”. Així mateix, l’escrit nega que el departament pagués els seus viatges, que mai va autoritzar ni “de manera expressa ni tàcita” la conselleria. De fet, fiscalia no aporta cap prova documental o indiciària en aquest sentit. “Escolà no va explicar mai que marxés de viatge, ni tampoc on anava ni què anava a fer, en tractar-se de qüestions no vinculades a la seva feina”, afirma l’escrit. En aquest cas, a més, la defensa raona que si bé Escolà va coincidir amb Puigdemont per Europa, en “cap cas va fer-li d’escorta perquè no podia portar cap arma, ni gaudia de cobertura legal per a intervenir si el president era agredit”.
A més a més, la defensa afirma que Escolà tenia problemes amb la columna vertebral que li han suposat el reconeixement per part de la Seguretat Social d’una incapacitat permanent total per fer de mosso. Com a mostra, un botó: el cas del 22 de gener del 2018, quan un home va abordar Puigdemont i el va obligar a besar una bandera espanyola i Escolà no va poder fer-hi res. L’11 de març del 2019, Escolà va plegar i en el seu lloc es va incorporar Carles Bosch.
En definitiva, la defensa reclama la lliure absolució, defensa a capa i espasa la legalitat del nomenament, les tasques dutes a terme i la transparència del procés de contractació. Per defensar els seus arguments, reclama pericials d’experts en dret de la funció pública i testificals de tota la cúpula d’Interior durant el temps que Escolà va treballar d’assessor.
