A menys d’una setmana perquè s’acabi el termini autoimposat per ERC per signar un preacord d’investidura amb el PSC, els republicans no amaguen que veuen encara lluny aquest pacte. “No estem ni tancant serrells, ni a la recta final”, comenten fonts dels negociadors d’ERC que es reuneixen cada dia amb la delegació socialista que ha format Salvador Illa per negociar la investidura, amb la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, al capdavant. Tot plegat, amb el matís importantíssim que entre el 1 i el 15 d’agost qui té la potestat de convocar el ple d’investidura és la diputació permanent, per majoria simple, i no pas el president del Parlament, Josep Rull.
En canvi, des del PSC asseguren que les “converses avancen bé”. Fins al punt, que Illa es vol “mostrar generós per arribar a un acord sòlid i bo per als catalans”. Ara bé, amb discreció i amb una diferència substancial amb els republicans: que té temps fins al 25 d’agost per sotmetre’s a un debat d’investidura. La clau de volta de tot plegat és el “finançament singular”, que és el gruix de la negociació i que en la cimera entre el president Pere Aragonès i el president espanyol, Pedro Sánchez, es va abordar. De fet, fonts dels socialistes asseguren a El Món que el dinar de dues hores que van mantenir després Sánchez i Illa al Raval va servir per “posar-se al dia de l’estat de les negociacions” i avaluar el context polític actual a Catalunya.
Condicions clares
Els negociadors d’ERC insisteixen que el PSC encara no s’ha “bellugat prou” per encarar el debat del finançament singular. De fet, els republicans ja alerten que no es conformaran amb una “declaració d’intencions”, sinó que volen la definició d’un sistema “assimilable al concert econòmic” però amb “garanties i mecanismes de compliment”. Això vol dir un calendari i un llistat de reformes legals que permetin el canvi del sistema de finançament. Per exemple, modificacions de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA), l’elaboració d’una llei específica per a Catalunya i una agenda de treball detallada i possible.
En aquest sentit, els republicans repudien un acord simplement econòmic d’augment dels ingressos per als pressupostos de la Generalitat. “No volem una nova disposició addicional tercera que sigui fàcil d’incomplir”, remarquen. “Ha de ser el sistema, és a dir, tenir la clau de la caixa”, subratllen. Tot tenint present que Madrid està “disposat a donar més diners, però no pas més poder”. “No es tracta només de tenir més diners, que també, sinó de tenir la clau de la caixa i decidir com podem ingressar i com podem pagar”, sentencien.
Un ple d’investidura convocat per la Diputació Permanent
Els socialistes, per la seva banda, repeteixen que “volen ser generosos”. És a dir, són conscients que la clau de volta de la negociació ha de ser el nou finançament, però també són conscients que Madrid ha de dir la seva, sobretot tenint present que la Moncloa penja dels vots d’ERC i de Junts, formació que en la sessió d’avui al Parlament, en la intervenció del cap de files de Girona, Salvador Vergés, advertia que “si el PSOE no atorga la sobirania fiscal a Catalunya, Pedro Sánchez ja pot donar per retornats els pressupostos”. Fonts dels socialistes, però, recorden que en els darrers dies s’han signat acords “molt importants” que fins ara no s’havien complert, com ara Rodalies, la gestió de les beques o les prestacions de subsidis socials.
Tot i això, Illa tampoc té clar si es presentarà a una investidura si no hi ha pacte. De fet, hi ha una circumstància destacable. Si Illa es proposa com a candidat entre l’1 i el 15 d’agost, període inhàbil a la cambra catalana, el president del Parlament no té el poder per convocar el ple, com passa en circumstàncies normals. Ha de convocar una diputació permanent i aquesta podrà convocar el ple d’investidura. Per tant, amb els números actuals aquest ple es convocaria. I un cop convocat, Josep Rull recuperaria els poders com a president del Parlament i, per tant, podria decidir o “ponderar si suspendria el plenari si el president Carles Puigdemont és detingut”. De moment, fonts parlamentàries recorden que no està a l’agenda habilitar aquests quinze dies per treure poder a la Diputació Permanent.
El PSC abona la tesi de la “generositat i la paciència”, és a dir, com a bon maratonià, Illa insisteix en el guió que ja va expressar durant la ronda de contactes amb el president del Parlament, Josep Rull, per intentar una primera investidura. En tot cas, els socialistes eviten entrar en valoracions per deixar espai a la negociació que es porta a terme amb “reunions de treball diàries”. Trobades que “algun dia semblen avançar i altres sembla que es torni enrere”, indiquen, per altra banda, fonts d’ERC. De fet, aquest cap de setmana, coincidint amb el míting de Carles Puigdemont a la Catalunya Nord, continuaran aquestes trobades.
Garanties, sobretot
“Les garanties i els controls de compliment són bàsics per presentar un acord a la militància”, asseguren les mateixes fonts republicanes. En aquesta línia, la inquietud de l’equip negociador d’ERC i de la direcció és que l’acord tingui “cara i ulls” i suposi un canvi de paradigma. Així, amb el convenciment que la militància està “emprenyada” i en estat de “desconcert per la merda que està sortint”, l’acord ha de tenir “garanties i control de compliment” perquè els militants “estan tips dels incompliments d’anys i panys” i “no declaracions d’intencions que sense assegurances de compliment”.
De tota manera, la direcció alerta que si s’arriba al final del termini i hi ha un acord, primer se sotmetrà a la validació de la direcció. Si la direcció considera que no té prou elements de garantia o no té prou gruix en referència al que havien posat de mínims, no es posarà ni a votació de la militància i, per tant, no hi haurà acord definitiu ni investidura. En el cas que l’acord es presenti i la militància el tombi, tampoc hi haurà investidura “ni tampoc es tornarà a intentar”.
