Luis Ocampo és el portaveu d’Izquierda Castellana, un partit que aposta per la reunificació de les 17 províncies castellanes (inclosa Madrid). Fundat l’any 2000, el partit està en procés de superar un intent d’il·legalització després que aquesta setmana el Ministeri de l’Interior hagi retirat la seva demanda que es basava en un problema administratiu ja resolt. Malgrat que tant l’Advocacia de l’Estat com la Fiscalia havien demanat arxivar el cas, un jutge va voler mantenir el procés obert. Ara, però, l’haurà d’arxivar perquè Interior ha retirat l’acusació. EL MÓN visita la seu d’Izquierda Castellana a Valladolid per entrevistar Luis Ocampo, que parla del procés que pateix l’organització, però també de les eleccions d’aquest diumenge a Castella i Lleó. I opina sobre la situació a Catalunya.
Satisfets amb la retirada de l’acusació per part del Ministeri de l’Interior?
Volem expressar la nostra satisfacció pel que sembla que serà una petita victòria del moviment democràtic i de la solidaritat entre els pobles. Sense el suport i la solidaritat d’altres pobles de l’Estat i d’una representació significativa de la societat castellana, això no hagués anat així. Queda una diligència final, però molt important, que és finalment que el jutge arxivi la causa després que el Ministeri de l’Interior hagi retirat la denúncia. Esperem que no hi hagi cap sorpresa.
Ha rebut també suport d’organitzacions polítiques catalanes el seu partit.
Hi ha hagut una gran solidaritat a tots els nivells, des de càrrecs públics de Catalunya, Galícia, Euskal Herria, també de Castella. Un gran moviment de solidaritat molt transversal, de sindicalistes i activistes en general. Milers de persones han signat el manifest contra la nostra il·legalització. No té sentit perquè el problema que indicaven era una falta d’adaptació a un canvi de la llei d’estatuts de partits polítics del 2015.
Aquest interès especial pel partit l’associen a alguna cosa més que la qüestió administrativa?
Aquesta és la segona vegada que ens intenten il·legalitzar. El 2008 va ser per una denúncia de Manos Limpias. Hi ha una constant criminalització per part d’Interior i les delegacions de govern. Hem patit dotzenes de detencions, de judicis, que finalment sempre acaben en absolucions.
Creu que aquí a Castella el seu partit és més perseguit que d’altres que també es presenten com a antisistema?
Hi ha gent que pensa que la forma de canviar la societat és a través d’un procés electorals, que són útils i nosaltres excepcionalment ens hem presentat. Però normalment no considerem que aquesta sigui la via per canviar la societat. Pensem que la via per canviar-la, almenys ara mateix, és fonamentalment la mobilització, l’organització social i la lluita popular. Potser hi ha gent que pensa que això està passat de moda, però la nostra experiència històrica i perspectiva és que els canvis que s’han aconseguit reals, per exemple a Valladolid, han estat a través de la lluita concreta, en la qual nosaltres estàvem presents.
La impressió però és que la composició sociològica de Castella i Lleó poden fer difícil assolir els objectius d’una organització com la seva…
Som una organització al servei del poble. No participen en l’activitat social i política per aconseguir llocs. Tots nosaltres tenim la nostra professió de la que vivim. Som militants i activistes. No tenim aquesta visió, creiem que a Castella hi ha de tot. A les últimes autonòmiques, que es deia que Vox tindria molts vots, va obtenir un sol diputat. A Catalunya en té 11. Ara diuen que pujarà, ja veurem quant, no crec que sigui un ombre significatiu. És diferent Madrid, on la realitat és que hi ha una hegemonia electoral de la dreta molt gran i és una ciutat amb molts elements conservadors, però en la nostra opinió Castella i Lleó no és una societat reaccionària i sap respondre perfectament. Les societats que tenen una base agrària i ramadera molt potents son molt curoses, com passa a Galícia, tenen poca fantasia política. A nosaltres això no ens sembla un defecte, ens sembla una gran virtut.
Que vol dir amb fantasia política?
Creure’s l’últim invent de quatre llestos. Podemos a Castella i Lleó va ser un fracàs perquè la gent no està per les fantasies i no per tots aquests debats falsos que es creen. La gent sap perfectament el que és una granja, que és inconvenient pel medi ambient, o que és una granja que és convenient, o el que és el tema de la protecció del llop. És que a vegades es creen uns mites… els pastors son els que han estat convivint amb els llops tota la vida i els ramaders, no és que no vulguin que hi hagi llops, el que no volen és que hi hagi una superpoblació de llops que posi en perill la seva feina, que és fonamental. El camp sense llops és un problema, però el camp sense ramaders i agricultors es mor totalment. Els últims anys es fa molta propaganda barata, s’agafa un lema i el que no entra per aquella etiqueta és un reaccionari. No, perdó.
Recentment una enquesta ha revelat que la majoria de ciutadans de Castella i Lleó està en contra de l’autonomia. Què li sembla?
Ens sembla oportú que la majoria rebutgi l’actual autonomia, ens sembla un autèntic desastre. Reivindiquem que en el cas de Castella les institucions que han de tenir el poder principal, la capacitat de gestió pressupostària, son les províncies. A Castella no hi ha cap tradició de comunitats autònomes, hi ha una tradició provincial, que és l’entitat territorial històricament més rellevant en tota la història de Castella. La gent, a més, té una identitat provincial, també castellana en general i en bona part espanyola, però la identitat clau a Castella és la identitat provincial.
L’autonomia ha tocat sostre doncs?
Si.
I per què continuen votant PP i PSOE, que defensen el règim autonòmic? És contradictori.
La vida és molt contradictòria en tots els sentits, sinó estaríem perduts, menys mal.
No hi ha una alternativa?
No hi ha una alternativa suficientment madura i desenvolupada. Hi ha projectes o vies que son significatives, però no estan madures per donar un gir a la situació ni ara mateix ni l’any que ve, però hi ha un avenç en aquest sentit. L’alternativa és teòricament senzilla i pràcticament la realitat de les coses estan empenyent en aquesta direcció. Les províncies han de ser la clau de l’organització territorial i del poder econòmic social polític a Castella i per suposat un règim federal de les 17 províncies incloent Madrid i el que avui és Castella la Manxa. El conjunt de Castella té 10 milions d’habitants, amb una contribució al PIB similar a la dels Països Catalans, però sempre ens han posat impediments. Mentre l’exèrcit de professionals imperial i aliats a Castella estaven aixafant els comuneros, els exèrcits de mercenaris al servei de Carles I estaven aixafant els asteques. Aquestes coses la gent no les té situades al cap: aquí s’estava defensant Castella quan els asteques defensaven el seu territori enfront de l’imperi. Aquí es defensava Castella contra el mateix imperi que ens estava massacrant simultàniament.
O sigui que considera aquells castellans víctimes de l’imperi espanyol…
Víctimes en sentit estricte. Hi ha molts historiadors ibèrics i als EUA, també ara a Amèrica Llatina, que investiguen en aquesta direcció. És una evidència històrica que, com tantes altres, ha estat amagada sota set claus.
Com veu el moviment de l’España Vaciada?
España Vaciada no és un concepte que ens agradi, nosaltres parlem de Casella. No és Castella Vaciada, excepte aquelles localitats que tenen un vincle molt directe amb Madrid, que és com la centrifugadora de tota Castella i altres pobles de l’Estat. Mentre el conjunt de Castella es despobla i perd habitants i riquesa, Madrid s’ho menja i ho concentra. És un procés que no té a veure amb la maldat d’Ayuso ni amb la bondat, és un procés històric que realment es comença a generar amb la construcció de l’imperi, amb Felip II.
Com veu el procés obert a Catalunya i la via de diàleg que intenta transitar el Govern català? Creu que en traurà alguna cosa del diàleg vostè que defensa la lluita popular per aconseguir canvis?
No és que no cregui, no creiem que sigui el fonamental a Castella, potser a Catalunya ho és. Les eleccions sota el nostre punt de vista són una qüestió tàctica no estratègica. En aquests moments per nosaltres no ho son, potser d’aquí dos anys sí. Sobre Catalunya expressem el nostre respecte, suport i solidaritat al moviment democràtic, republicà i sobiranista català. Ho hem demostrat sempre que hem tingut oportunitat de fer-ho i sempre hem rebut molta solidaritat en aquest tema des de Catalunya. No tenim cap confiança en el règim monàrquic espanyol, cap. No ens creiem res del que vingui del règim monàrquic espanyol. És que no ens creiem res perquè no fan res més que mentir, enganyar i manipular en tot. En qüestions estatals i internacionals. És com un vici històric. A partir d’aquí no podem dir res. Les forces sobiranistes catalanes sabran com enfrontar aquest tema i buscar els camins més adequats.
Qui creu que té el Govern català davant en la taula de diàleg?
La nostra opinió és que el que hi ha davant no és una democràcia madura, és un règim podrit. A vegades dins de la brossa es troba alguna cosa d’interès. Als abocadors hi trobes coses boniques, interessants i útils.
La taula de diàleg és brossa?
El règim borbònic és com la brossa però potser aconsegueixen trobar alguna cosa que serveixi per resoldre en alguna mesura els problemes o el camí que condueixi al dret a l’autodeterminació i l’amnistia dels represaliats.
S’hi asseuria vostè?
Gràcies a Déu no tinc aquestes circumstàncies, en altres moments sí, quan he hagut de negociar coses en relació a diverses lluites. No tenim cap problema de seure amb ningú. S’ha de seure i parlar amb tothom, no hi ha cap raó per a no parlar. El que no s’ha de fer és deixar-se enganyar pel diable. Però asseure’s amb ell, per què no.
