El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, considera que si Catalunya fos un país independent es podria “incidir” més en els nivells d’inseguretat i delinqüència. Així ho ha expressat, en una resposta parlamentària al diputat no adscrit i dissident de Vox Antonio Gallego, signada el passat 1 de març. Gallego li preguntava “sobre la negació del fet que la immigració il·legal i massiva incrementi la inseguretat i la criminalitat”.
En la seva resposta, el titular d’Interior argüeix que “la inseguretat ciutadana i la criminalitat a Catalunya” depenen de molts factors de context i d’entorn amb “independència de l’origen de les persones”. Ara bé, i aprofitant l’avinentesa, Elena defensa estructures de país independent per lluitar contra la delinqüència. “La manca de determinades eines de lluita contra la criminalitat, com pot ser un poder judicial propi, la falta d’un Codi Penal o una legislació d’estrangeria pròpia, i altres normes i institucions rellevants per incidir en la inseguretat i la criminalitat fa que la feina que es desenvolupa en aquest camp no sigui una tasca exclusiva”, afirma en la resposta. Una resposta que va molt més enllà de l’eventual cessió de competències que Junts va pactar amb el PSOE per evitar la multireincidència.
Explicacions multifactorials i res de racisme
Per al conseller, la delinqüència respon a causes que qualifica de “multifactorials”. Així, relaciona elements “vinculats a les oportunitats socials, l’acollida al territori, els estudis i els recursos que diferents estaments i organitzacions posen a disposició de la societat per cobrir aquestes necessitats, amb independència de l’origen de les persones”. “El Govern està implicat en el treball diari en favor de la igualtat d’oportunitats i les necessitats socials de les persones més desafavorides, però no n’és l’únic responsable”, alerta apuntant cap a les responsabilitats de l’administració de l’Estat.
En aquest context, el conseller fa números sobre la població reclusa i ho desvincula de la delinqüència. Per això, subratlla que el desembre del 2023 el conjunt de la població penitenciària era de 8.023 persones, de les quals 3.995 persones eren de nacionalitat espanyola. La resta (4.028 persones) tenen més de 60 nacionalitats diferents. “Les particulars circumstàncies personals d’immigració, les actuals lleis d’estrangeria, la percepció i suports socials relatius a la immigració i l’estrangeria a la comunitat i l’alta concentració de població estrangera al territori poden explicar part dels motius de l’important nombre de nacionalitats a les presons de Catalunya”, justifica el conseller.
Ara bé, també desvincula el Departament de Justícia, Dret i Memòria de les dades perquè, al capdavall, la conselleria que dirigeix Gemma Ubasart només “executa les penes i les mesures de seguretat” i, “per tant, no és responsable de l’encarcerament de la població, atès que aquesta qüestió té a veure amb l’estament judicial”. I afegeix que “no considera que les estadístiques siguin racistes”.
