La candidata del Partit Popular Europeu, Ursula von der Leyen, vol repetir presidència a la Comissió Europea gràcies al gran creixement de la seva formació en les eleccions europees del 9-J. Sota el pretext de “construir un bastió contra els extrems de dreta i esquerra”, Von der Leyen ha demanat repetir l’“aliança proeuropea” que la va portar a la presidència per mantenir-se al càrrec. “Som una àncora d’estabilitat i els votants han reconegut el nostre lideratge els últims cinc anys”, ha assegurat només conèixer-se els resultats de les eleccions. La candidata ha insistit que no es podrà formar cap majoria sense el Partit Popular i ha convidat els socialdemòcrates i liberals, la segona i tercera força, a reeditar l’aliança.
Per la seva banda, el president del grup, Manfred Weber, ha recordat que el Partit Popular és “un dels partits fundadors de la Unió Europea” i ha llençat un avís als grups d’extrema dreta: “Espero que respectin el resultat d’aquestes eleccions i que Von der Leyen sigui la pròxima presidenta de la Comissió”. “Volem restituir Europa i lluitaren en contra dels seus enemics“, ha advertit abans de manifestar “bona voluntat” per trobar una entesa amb socialistes i liberals.
Els socialistes sostenen que els europeus “volen una majoria democràtica proeuropea”
Per la seva banda, el portaveu dels socialistes, Pedro Marques, ha assegurat que els resultats són una prova que la ciutadania “vol una majoria democràtica proeuropea”. “Farem valdre els diputats per consolidar majories en favor del projecte comunitari i en defensa de l’estat de dret”, ha assegurat. Així, ha deixat clar que volen “cinc anys més democràtics” i no “l’ambigüitat de l’extrema dreta”.
En el mateix sentit s’ha pronunciat la portaveu dels liberals de Renew, Iskra Mihaylova, que ha apostat per una coalició que mantingui “els valors de la UE”. Els liberals han estat tercera força a Brussel·les, el que ha fet que la portaveu asseguri que “cap majoria proeuropea serà possible sense Renew”.
Auge de l’extrema dreta, però sense els resultats esperats
A banda, el recompte del 9-J ha confirmat l’auge de l’extrema dreta, però no ha aconseguit créixer tant com s’esperava a l’Eurocambra gràcies a la caiguda a Polònia i Hongria. De totes maneres, els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) -on s’inclouen grups com Vox o Fratelli d’Italia de Meloni-, han celebrat la millora dels resultats respecte a les anteriors eleccions. Ara bé, són conscients que la gran coalició de la darrera legislatura té altes opcions de repetir-se: “La nostra prioritat serà que es tornin a adreçar qüestions que preocupen a la ciutadania com la defensa, la seguretat, la migració o els valors europeus”.
Els verds cauen en picat
Els verds, que també han patit una gran desfeta en les eleccions, han assegurat que els resultats són “decebedors”. El seu líder, Philippe Lambert, ha demanat als conservadors, socialistes i liberals que no busquin “estabilitat” en els partits extremistes i ha obert la porta a donar suport a Von der Leyen si s’obre a aprofundir en el Pacte Verd. “Els Verds estem preparats per assumir responsabilitats”, ha conclòs.
L’altre partit que s’erigia en alternativa a la ultradreta, The Left, ha advertit que l’auge de l’extrema dreta és “una conseqüència de les polítiques europees que han generat frustracions”, i en aquest sentit ha reiterat la importància de tenir una “esquerra forta i consolidada”. L’esquerra ha defensat la necessitat de fer funcions “d’oposició social” per fer front a l’auge de moviments “que no aporten solucions a Europa”.
