El líder del PSOE, president del govern espanyol i presidenciable al 23-J, Pedro Sánchez, ha negat per activa i per passiva aquest dijous que negociés els indults per als líders independentistes amb ERC, tal com havia assegurat el cap de llista dels republicans al Congrés, Gabriel Rufián, anteriorment. Així ho ha afirmat aquest dijous al matí en una entrevista que ha concedit a la Sexta, on també ha remarcat fermament que “per descomptat no hi haurà un referèndum” d’autodeterminació per a Catalunya. Aquesta era una de les condicions implícites que van anunciar ahir els republicans per a una possible investidura de Sánchez, ja que el president Pere Aragonès va assegurar que un dels “preus” que haurà de pagar el president espanyol és “continuar les negociacions polítiques”.
Els motius que ha donat Sánchez per no acceptar un referèndum català és, primer de tot, la seva “convicció personal i política” contra la celebració d’aquest acte democràtic, i, en segon lloc, perquè aquest referèndum “no té cabuda” dins la Constitució espanyola. “L’independentisme demanava amnistia, i demana referèndum d’autodeterminació, però no n’hi ha hagut ni n’hi haurà, en primer lloc per una convicció personal i política, i perquè cap constitució la contempla”, sentencia.
Referint-se a una possible investidura, Sánchez ha explicat que la seva intenció és reeditar un govern de coalició amb Sumar per tal de mantenir les aliances que han funcionat durant aquest últim mandat, però ha negat que tingui intencions de cedir amb ERC o Bildu en qüestions territorials, és a dir, un referèndum, per aconseguir el seu suport a la investidura.
Sánchez treu pit de les negociacions amb Catalunya
En aquesta mateixa entrevista, Sánchez ha tret pit de la gestió que ha fet com a president de l’executiu espanyol amb Catalunya. Considera que la seva aposta pel “diàleg” ha permès “canalitzar” les tensions amb el poble català fins a tal punt que, avui en dia, la societat catalana expressa “un suport majoritari a la unitat entre espanyols” i converteix als socialistes en la “primera força política” del país. Ara bé, també ha afegit que té la voluntat de continuar dialogant amb “paciència i temps” per encaixar les dues posicions: “L’independentisme com a moviment polític existeix al segle XXI, però té la lògica al segle XIX, XX, no del XXI”, conclou.
4
