L’aritmètica electoral del passat 23 de juliol va demostrar que l’independentisme havia perdut 730.000 vots, però que, tot i això, podia ser decisiu per bastir un govern de l’Estat. Però una de les dades més interessants és el diferencial de vots que els caps de llista dels partits al Congrés van tenir amb els caps de cartell al Senat. De fet, els candidats a la cambra baixa són els que porten el pes mediàtic de la campanya i del programa, i els del Senat tenen un paper secundari en actes i debats de segon nivell.

Ara bé, tot i aquesta menor visibilitat dels candidats a la cambra alta, els seus candidats van tenir molts més vots que no pas els seus homòlegs al Congrés a la candidatura de la demarcació de Barcelona. Amb diferències de milers de vots. I així s’ha constatat en les dues formacions independentistes que han obtingut representació al Congrés i que també presentaven candidatura al Senat. Val a dir que la butlleta no és tancada i els electors podien triar tres noms qualssevol que estaven impresos en color sèpia. Així Joan Queralt o Ernest Maragall, que es presentaven per ERC al Senat, van obtenir milers de vots més que Rufián. I Antoni Castellà, de Demòcrates i candidat per Junts, va superar de llarg Míriam Nogueras.

Antoni Castellà, diputat al Parlament de Catalunya per Demòcrates i candidat de Junts pel Senat/Jordi Play
Antoni Castellà, diputat al Parlament de Catalunya per Demòcrates i candidat de Junts pel Senat/Jordi Play foto: Jordi Play

Números a l’inversa que als socialistes

Segons el recompte de l’aplicació de les eleccions del ministeri de l’Interior, la candidatura que encapçalava Gabriel Rufián pel Congrés va registrar 326.388 vots. En canvi, el catedràtic de dret penal Joan Queralt, l’homòleg de Rufián al Senat, va obtenir 479.555 vots. És més, Ernest Maragall, que era el segon candidat a la cambra alta, es va ficar al sarró 442.155 vots, 116.000 més que Rufián, tot i que no va obtenir l’escó de la cambra alta. La mateixa situació es va viure a Junts per Catalunya, la llista que liderava Míriam Nogueras va tenir 256.231 vots. Una xifra àmpliament superada pel candidat al Senat de la formació, Antoni Castellà, actual diputat al Parlament i portaveu del Consell per la República, que va aconseguir 298.173 vots.

Curiosament, no passa el mateix amb el gran guanyador de la nit electoral, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). La seva cap de files pel Congrés, Meritxell Batet, va computar 946.055 vots. Una xifra prou superior a la dels seus col·legues pel Senat. Així el veteraníssim Manel Cruz va obtenir 843.902 vots, Elena Vila 815.146 i el politòleg Gabriel Colomé, 756.763. Un sac de vots per sota de la llista encapçalada per Batet. En canvi, la candidata de Sumar, Aina Vidal, va treure 402.527 i la seva parella al Senat, Laura Campos, 411.305 vots, una dada superior però molt allunyada de les diferències entre els candidats independentistes.

Més notícies
Notícia: El 23-J sacseja ERC mentre Junts exhibeix calma
Comparteix
El pacte de la Diputació s'afegeix als mals resultats electorals i diversos sectors crítics es preparen per reclamar canvis al Consell Nacional de divendres
Notícia: El Consell de la República demana la unitat estratègica de l’independentisme després del 23-J
Comparteix
L'organització independentista ha presentat un comunicat valorant els resultats de les eleccions espanyoles de diumenge
Notícia: Un poble passa de l’absoluta d’ERC a les municipals a la victòria del PP el 23-J
Comparteix
Un cas atípic de vot dual a Catalunya
Directe: La jornada electoral del 23-J, minut a minut
Comparteix
L'evolució de les eleccions espanyoles convocades per Pedro Sánchez l'endemà de les municipals i els resultats, en temps real

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Madura Sallés a juliol 27, 2023 | 22:53
    Madura Sallés juliol 27, 2023 | 22:53
    A qui l'importa tota aquesta xerrameca aritmètica?.
  2. Icona del comentari de: Ricard a juliol 28, 2023 | 07:50
    Ricard juliol 28, 2023 | 07:50
    Normal. Al Senat hi ha menys candidatures ...
    • Icona del comentari de: Observador a juliol 28, 2023 | 10:43
      Observador juliol 28, 2023 | 10:43
      Aquesta no és la raó tros de soca. Llegeix bé, el Psc va treure menys vots al senat espanyol pel fet que molts votants del Psc (?!) varen vota al senat altres candidatures diferents de la del Psc.
    • Icona del comentari de: @ en Ricard a juliol 28, 2023 | 11:14
      @ en Ricard juliol 28, 2023 | 11:14
      Com sou alguns. Sí, al Senat espanyol hi ha menys candidatures que al congrés espanyol de diputats, però, el Psc-PSOE tenia candidatura pròpia al Senat, raó per la qual teòricament podia rebre els vots dels seus votants i afegir-ne d'altres candidatures que no havien presentat cap llista al Senat espanyol... i el proppassat 23 de juliol s'esdevingué tot el contrari. No s'hi val a fer trampa, Ricard.
  3. Icona del comentari de: Avia a juliol 28, 2023 | 08:11
    Avia juliol 28, 2023 | 08:11
    Crec que demostra que calen llistes obertes a la gent ens agrada votar persones no partits
    • Icona del comentari de: Delfí Artós a juliol 28, 2023 | 10:53
      Delfí Artós juliol 28, 2023 | 10:53
      Seria un altra opció, però tenim el que hi ha. Jo personalment faria una tria entre candidats d'ERC, Junts i les CUP. Per una altra banda aquest sistema a casa nostra ja hi havia estat, durant la República en el complicat sistema electoral, es votaven llistes obertes, però, curiosament la major part d'electors votaven la llista sencera, és a dir com si fossin tancades com ara. Degut a què la llista més votada s'enduia la majori d'escons i la següent un percentatge més curt.
    • Icona del comentari de: Delfí Artós a juliol 28, 2023 | 11:04
      Delfí Artós juliol 28, 2023 | 11:04
      Depèn del sistema electoral del qual parlem i de les variants que hi hagi en el sistema concret. Curiosament durant la república espanyola dels anys 30, el sistema electoral vigent era de llistes obertes, però, alhora el partit més votat obtenia un percentatge més alt d'escons, la qual cosa afavoria i feia que la major part d'electors optessin per votar la llista sencera, com si fos tancada com ara. Tot és relatiu i cal tenir en compte tot el sistema electoral i les variants que poden haver. Tenim memòria.
  4. Icona del comentari de: Demagògia a juliol 28, 2023 | 08:58
    Demagògia juliol 28, 2023 | 08:58
    Al Senat pots votar senadors de partits diferents. És un sistema completament diferent del Congrés, i no es poden fer comparacions. I menys fer-les servir per atacar un candidat.
    • Icona del comentari de: Gavanenc a juliol 28, 2023 | 10:57
      Gavanenc juliol 28, 2023 | 10:57
      Què vol dir que no es poden fer comparacions ? Per a començar algú que al Congrés espanyol vota una llista i al senat espanyol candidats d'altres, vol dir que no és ben bé un candidat fidel, tret que la llista escollida al congrés espanyol no en presenti al Senat espanyol.

Respon a Avia Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter