La cap de llista de la CUP per Barcelona a les eleccions al Parlament del 12 de maig, Laia Estrada, continua l’ofensiva contra el que considera una política catalana “subsidiària de Madrid”. La cap de cartell dels anticapitalistes als pròxims comicis ha criticat en una entrevista a Catalunya Ràdio les renúncies de les principals forces independentistes –també dels Comuns–, que han “abandonat l’agenda pròpia” prioritzant els apropaments amb Moncloa. En aquest sentit, Estrada insisteix a identificar les pretensions del govern espanyol per a Catalunya amb l’estratègia “de Foment del Treball“; encarnada al país, als seus ulls, pel primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya Salvador Illa.
Atesa la tensió entre els principis dels cupaires i el camí que han recorregut la resta de formacions independentistes i sobiranistes durant la darrera legislatura, Estrada ha evitat concretar una política d’aliances clara per al post-12-M. Apunta, de fet, a ERC, Junts i Comuns; a qui insta a “decidir què volen ser”. “Continuaran donant suport a un model que ens fa dependents de la política espanyola, o voldran fer polítiques a favor de la gent?”; qüestiona la candidata. “En funció d’això, decidirem”. Aquesta “política espanyola” que mana a Catalunya, segons la CUP, amb més intensitat arran de les enteses que Junts i Esquerra han buscat amb Moncloa és, a més, “la mateixa agenda dels macroprojectes, una aposta per les polítiques de la patronal”.
Un “mal moment” per als cupaires
Després d’unes decebedores eleccions al Congrés dels Diputats, on el projecte a l’Estat de la CUP va caure amb la pèrdua dels dos escons a la Carrera de San Jerónimo, els anticapitalistes arriben amb el peu canviat a aquestes eleccions. Una convocatòria abans de temps els ha agafat enmig d’un “debat estratègic” per redefinir la seva estructura i horitzons; el conegut com a Procés del Garbí. En aquest sentit, Estrada assegura que els cupaires haurien preferit “acabar el nostre debat; perquè el Garbí fa una revisió de les nostres pràctiques, estratègies, fórmules organitzatives”. “El millor hauria estat cloure el debat i després anar a eleccions”, reflexiona.
Malgrat l’entrebanc a aquesta sort de refundació de la CUP, Estrada assegura que el Garbí ja ha aconseguit definir, en part, l’estratègia del partit de cara al 12-M. Els anticapitalistes, comenta, ja haurien “incorporat persones que han participat del debat estratègic a l’equip de campanya”, per traslladar-hi les línies mestres que s’han anat acordant. L’ecologisme –vinculat a la transició social– sembla ser una d’aquestes màximes, atesa l’estructura de les llistes electorals: la mateixa Estrada ha estat una de les principals veus contra el Hard Rock; mentre que el cap de llista per Girona, Dani Cornellà, ha destacat al Parlament com a veu autoritzada en la lluita contra la sequera; així com durant el debat de la pagesia. El perfil de Sergi Saladié a Tarragona apropa la resistència antinuclear a les llistes cupaires; mentre que Bernat Lavaquiol portarà a la campanya lleidatana el no als Jocs Olímpics d’hivern.
