La batalla per l’oficialitat del català a la Unió Europea es trasllada de Bèlgica cap a Hongria, país que assumirà la presidència de torn durant la segona meitat de l’any. Amb les negociacions encallades per les reticències d’alguns estats, la Generalitat ja ha iniciat contactes amb Budapest per intentar que el dossier català continuï viu a les reunions del Consell General de la Unió Europea. La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, assegura que encara hi ha temps per aprovar la mesura abans de les eleccions europees del 9 de juny, tot i que és molt difícil perquè encara no s’ha aconseguit ni un acord polític per tirar-la endavant.
“Volem construir confiances per continuar avançant”, diu Serret en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies. “No dono mai res per impossible, però treballem amb tots els escenaris”. Els contactes de la Generalitat i de la Moncloa amb Bèlgica, actual presidenta de torn de la UE, han permès mantenir l’oficialitat del català a l’agenda de reunions del Consell, però sense avenços significatius. Serret considera que el 9-J és una “bona oportunitat” per bastir un front comú de partits i entitats de la societat civil per reclamar l’oficialitat del català. La consellera creu que demostrar “unitat” permetria reforçar la proposta “a ulls dels estats membres de la UE”.
La polèmica dels informes jurídics
Serret considera prioritari assolir un “preacord polític” entre els 27 abans de sol·licitar els últims informes jurídics del Consell, que, tal com va avançar la mateixa ACN, encara no s’han demanat. Igual que va fer Junts en el seu moment, la consellera ha tret ferro a la qüestió malgrat que els informes eren una petició de diversos estats per saber el cost real de la mesura i les implicacions jurídiques per a futures peticions d’oficialitat. “Abans, creiem que és bo que s’hagin esvaït tots els dubtes. En el fons, el que estem demanant al Consell és una decisió política”, defensa Serret, que explica que la idea és evitar que la proposta “pugui caure” perquè algun estat s’aferri a “elements tècnics”.
La petició d’oficialitzar el català —així com el basc i el gallec— no ha estat vetada per cap estat membre, però tampoc s’han aconseguit esvair les reticències que han expressat països amb llengües minoritàries, com Finlàndia o els països bàltics, on el rus és el segon o el tercer idioma més parlat. “No s’ha acabat la feina”, admet la consellera. “Som conscients que els ‘tempos’ són els que són, i per això hem fet uns primers contactes amb la presidència d’Hongria”. Serret explica que s’ha fet un primer “acostament” per comprovar quina és la predisposició de Budapest de mantenir la qüestió a l’agenda comunitària. Amb tot, la Generalitat considera que el govern espanyol haurà de fer la “feina que li correspon”, ja que, al cap i a la fi, és la capacitat de persuasió de l’estat espanyol la que permetrà obtenir avenços reals.
