La proposta del president de la Generalitat, Pere Aragonès, sobre l’ús de les pistes de l’aeroport d’El Prat de cara a l’estiu ha tingut la virtut d’unir en contra seva tots els actors implicats. El darrer a posicionar-se ha estat la Candidatura d’Unitat Popular que, poques hores abans de donar el tret de sortida a la seva campanya electoral, ha retret a Aragonès el que consideren una posició “hipòcrita” pel que fa al tractament de la infraestructura. La número 1 per Barcelona dels anticapitalistes de cara al 12-M, Laia Estrada, ha titllat la iniciativa dels republicans d'”ampliació encoberta” del Josep Tarradelles, un posicionament “contrari al camí pel qual hem d’avançar”.
En aquest sentit, Estrada ha enlletgit la doble cara d’Aragonès en aquest àmbit. La proposta, que suposa un “augment de vols, amb més turistes, més emissions, més consum de recursos hídrics i més expulsió de les veïnes”, fet que xoca amb els plantejaments de resistència contra l’emergència climàtica que reclama per a si Esquerra. “Amb una mà signen declaracions contra l’emergència climàtica; amb l’altra s’emmarquen en el negacionisme”, rebla la candidata. Contra les propostes d’ampliació de la infraestructura, des de la CUP exigeixen inversions ambicioses en la xarxa ferroviària del país. “Més trens, en bones condicions, amb més freqüències i puntuals”, etziba Estrada.
Els socialistes de l'”abraçada” amb Sánchez Llibre
Més agressiva ha estat la càrrega de la CUP contra el projecte presentat el passat dijous pel primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, Salvador Illa. En la iniciativa cupaire de proposar una “nova economia catalana”, Estrada ha acusat Illa de voler un “govern de tecnòcrates de la patronal”. El programa econòmic del PSC, en aquest sentit, “converteix en polítiques els desitjos” del gran empresariat català; fet que suposa un “triple negacionisme: social, climàtic i nacional”. Els socialistes, amb la seva intenció de governar com a “apèndix de Madrid”, apareixen, a ulls del partit, com el principal motor de “l’estancament de l’autodeterminació”. A la contra, un model econòmic i nacional que permeti “fer front a l’encariment de la vida i decidir lliurement el futur com a poble”.
