Sense cap propòsit d’esmena. Ans al contrari. El Tribunal Constitucional ha difós aquest migdia la sentència al recurs d’empara de l’exconseller Josep Rull contra la seva condemna per sedició de la que en va avançar la resolució el passat dimarts. Segons la decisió majoritària dels magistrats -també hi ha dos vots particulars- el comportament de Rull, com va descriure el Tribunal Suprem, va ser de “promotor de la sedició” per assolir la independència en base “l’automaticitat de la llei de Transitorietat” i que, en cap cas, “ni s’han vulnerat els seus drets fonamentals”. A és, assegura que va tenir un judici just i que la pena és proporcionada al seu comportament penal. Va ser condemnat a deu anys i mig de presó.
El ponent de la sentència, el magistrat Ricardo Enríquez, considera que aquesta condemna penal no ha tingut un “efecte descoratjador” en l’exercici dels seus drets fonamentals de llibertat d’expressió, llibertat ideològica o dret de reunió, tal i com denunciava en el recurs d’empara que resol. La majoria dels magistrats entenen que “el comportament de Rull no va consistir en l’exercici d’aquests drets”. Així conclouen que “la seva actuació, per contra, es va ajustar com a promotor de la sedició, juntament amb altres acusats que va convocar massivament als ciutadans perquè el dia assenyalat pel referèndum acudissin a votar a qualsevol col·legi, amb la finalitat d’activar la clàusula de automaticitat establerta en la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república catalana per determinar la secessió“. De fet, els togats es mostren convençuts que la seva voluntat era “substituir el legítim marc jurídic establert per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, pel dissenyat en l’esmentada llei de transitorietat”.
El Constitucional sentencia que la condemna imposada és correcta perquè “no s’ha apartat dels criteris legals que al Codi Penal disciplinen la individualització judicial de la pena quan no concorren atenuants ni agreujants”. Així considera que Rull, amb els seus companys condemnats van interpretar que “es va posar efectivament en qüestió el funcionament de l’Estat democràtic de Dret”. Per tant, “la pena imposada no ha estat desproporcionada“. De fet, considera que són penes proporcionades que no han afectat als drets fonamentals.
La sentència també assevera que l’article 544 del Codi Penal que regula la sedició no pateix de vaguetat ni que tampoc infringeix la taxativitat que obliga la Constitució a qualsevol delicte penal. De fet, considera que el tipus penal té un “raonable grau de claredat”. En la mateixa resolució, els magistrats neguen que s’hagi incomplert la norma del jutge predeterminat per llei perquè “van intervenir una pluralitat de subjectes que van justificar també la decisió d’interconnectar en la mateixa causa contribucions fàctiques esdevingudes dins i fora del territori de Catalunya”. Aquest é sun dels arguments de pes, en canvi i en sentit contrari, de la resolució del plet de Lluís Puig a Bèlgica. També creuen que no es van vulnerar els seus drets lingüítics durant la vista.
El recurs en canvi compta amb un vot particular de dos magistrats en sentit contrari, com en el cas de Turull, Juan Antonio Xiol María Luisa Balaguer,. Del total de nou que poden participar en aquest procediment –n’hi ha dos de recusats i un apartat de tota activitat per violència de gènere–, només set signen la sentència.
15 
1 
