El PP ha descartat ja, “per raons temporals i jurídiques”, engegar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que obre la porta a la suspensió de l’autonomia d’una comunitat, i aposta per altres fórmules “més oportunes i realistes” per afrontar l’intent de la Generalitat de celebrar un referèndum d’independència el proper 1 d’octubre a Catalunya.
En una entrevista concedida a Europa Press, el portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, ha explicat que recórrer a aquest article “en aquests moments” ja no resoldria la situació, tant per raons de temps com de tipus jurídic.
Hernando tanca així la possibilitat que el PP aprofiti la seva majoria absoluta en el Senat per aplicar per primera vegada aquest article de la Constitució, que permet “obligar un govern autonòmic al “compliment forçós” de les seves obligacions, però no precisa com.
El procediment que regula el Senat exigeix que el Govern enviï al president de la Cambra una proposta amb les mesures concretes que planteja i que han de ser debatudes en la Comissió General de Comunitats Autònomes, que ha de demanar al president autonòmic afectat, en aquest cas Carles Puigdemont, les al·legacions que consideri oportunes; la proposta final hauria de votar-se en el Ple, on el PP té majoria absoluta.
Opcions més “realistes”
Hernando entén que hi ha mesures “més oportunes i realistes” i que està en mans dels tribunals respondre l’incompliment de la llei o decidir si es cometen delictes com el de sedició, una revolta davant l’ordre jurídic.
“Nosaltres estarem recolzant les mesures que siguin raonables i evitin aquesta situació”, ha afegit.
En tot cas, el dirigent del PP ha volgut deixar clar que el pes de la llei “acaba caient damunt” de qui no acata les normes i que ja hi ha dirigents polítics com l’expresident català Artur Mas i el seu exconseller Francesc Homs, que ja han estat condemnats per la consulta del 9 de novembre de 2014: “Si algú vol seguir pegant-se trets al peu, que segueixi per aquest camí”, avisa.
Preguntat per l’ús de la força per evitar que es col·loquin urnes l’1 d’octubre i que se celebri un referèndum com el del 9 de novembre de 2014, vista la insistència de les forces independentistes catalanes, el portaveu parlamentari respon que l’Estat de Dret té “diferents mecanismes” per defensar-se i per aconseguir que l’1-O no se celebri: “No hi haurà referèndum”, insisteix.
Els Mossos, una força de seguretat de l’Estat
“Cal actuar amb prudència, però amb contundència i és el que es produirà. L’Estat de Dret té unes regles i hem de respectar-les tots, no hi ha estats de dret a la carta, ni drets de ‘pernada’, que és el que pretenen tenir alguns”, agrega.
En aquest sentit, Hernando recalca que les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat respectaran l’Estat de dret i apunta que els Mossos d’Esquadra, la policia autonòmica catalana, formen part d’aquest col·lectiu com també l’Ertzaintza, la policia basca.
El portaveu assegura desconèixer si efectivament la Generalitat compta ja amb urnes per recollir vots l’1 d’octubre i amb un cens electoral, però entén que l’important no són aquests “elements materials”. “Només són mitjans per seguir aprofundint en una direcció, la confrontació i la mutilació del dret dels ciutadans que viuen a Catalunya a ser espanyols i europeus”, exposa.
