Tres hores i mitja. Aquesta ha estat la durada de la visita de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, aquesta dilluns a la tarda a Lledoners, amb tots els presos polítics que són al centre penitenciari del Bages. El motiu, enllestir l’organització de la seva sortida de les presons on compleixen pena per sedició, un cop siguin indultats. Una reunió que ha comptat també amb el secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó. La consellera també ha telefonat a Carme Forcadell i Dolors Bassa aquesta mateixa tarda. Sigui una sortida conjunta o esglaonada, el Govern compta que sigui el mateix dia, vol que sigui endreçada i tingui una foto. La contraportada de l’acte que avui mateix ha celebrat Pedro Sánchez al Liceu per explicar, argüir i vendre políticament els indults.
Segons ha pogut saber El Món de fonts de la reunió, la trobada ha servit per explicar als presos la logística que se seguirà fins obtenir la llibertat. En primer terme, l’aprovació del consell de ministres de la mesura de gràcia. A continuació, els indults hauran de ser signats per Felip VI, com a cap d’Estat, i es publicaran al BOE. Tot just després, l’informe i la decisió es remetran a la Sala Penal del Tribunal Suprem, el tribunal sentenciador, que tramitarà la liquidació de pena que tindrà preparada Justícia i remetrà l’ordre d’excarceració al jutjat de vigilància penitenciària, que ordenarà la llibertat dels presos. Immediatament, el departament de Justícia ja tindrà preparat el document de “liquidació de penes”. El pas següent és la signatura de la sortida i la recollida dels efectes personals. Aquest serà el moment que en què el Govern vol donar una “imatge política i simbòlica” de la sortida dels líders del Procés.
“No seran a dins ni un segon més del que toca“, indiquen les mateixos fonts, que calculen que a les tres del migdia del dia 23 podria estar tot el tràmit tancat, si el Suprem no s’encanta en el seu tràmit. A més, tots els presos no estaran en la mateixa situació. Els que estiguin de permís –alguns n’havien demanat aprofitant la revetlla de Sant Joan– hauran de tornar-hi a fer el que en l’argot es coneix com el check-out, la signatura de sortida. Tot un exercici logístic del departament de Justícia per una mesura excepcional amb què també es busca una imatge, encara que la sortida sigui esglaonada.
Les defenses faran valdre els indults a Europa
De fet, l’excepcionalitat de la mesura de gràcia es fa pal·lesa en les interpretacions i les implicacions que comporta. Per una banda, la majoria de les defenses dels presos –tot i que defensen que la mesura idònia seria l’amnistia– aplaudeixen la mesura. “No és el mateix anar a Estrasburg, al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb un indult que sense, quan és una decisió política que converteix la sentència és una resolució política”, comenten les mateixes fonts. “És un reconeixement d’una sentència injusta”, remarquen. Ara bé, també admeten que tramitar el recurs sense els presos internats serà més “lent” perquè el tribunal no tindrà tanta pressa. Però l’indult, segons les defenses, “atorga arguments” al recurs europeu.
Controvèrsia política
En el camp polític, però, hi ha controvèrsia. Per una banda, JxCAT i la CUP han carregat els neulers contra els indults la manera com el govern espanyol està utilitzant els indults, ERC ha mantingut un posicionament més asserenat però també ha fet advertiments al govern espanyol. És a dir, tot i que Oriol Junqueras els definia com un “triomf”, els republicans subratllen que la mesura de gràcia només és un pas perquè l’objectiu és l’amnistia. ERC interpreta els indults com una “correcció a una sentència injusta però que no atura la repressió”. Com a mostra, cap representant del Govern, ni d’ERC ni de Junts, ha assistit a l’acte de Pedro Sánchez. Però en la protesta de la Rambla només s’hi han vist diputats de Demòcrates, JxCat i els dos líders de la CUP al Parlament, Carles Riera i Dolors Sabater.
A més, aquest matí una imatge d’unitat al voltant dels presos ha intentar manllevar protagonisme a l’acte del Liceu. La secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilata, la portaveu de JxCat al Congrés, Míriam Nogueras, el portaveu del PDeCAT a Madrid, Ferran Bel, i la diputada de la CUP Mireia Vehí han participat a les portes de Congrés en l’acte de lliurament de les 200.000 signatures recollides per les entitats Òmnium i Amnistia i Llibertat a la cambra baixa per reclamar l’amnistia i recordar a Sánchez que els indults són una solució “parcial” però no “la solució” definitiva al conflicte.
En aquest ambient, i just quan faltava mitja hora per acabar la reunió a Lledoners, ha arribat una notícia que arrodonia la jornada. L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa ha aprovat una resolució que reclama l’alliberament dels líders independentistes empresonats per l’1-O i la retirada de les euroordres contra Carles Puigdemont i els consellers exiliats. Amb 70 vots a favor, 28 en contra i 12 abstencions, l’Assemblea Parlamentària de l’organització internacional que promou la democràcia, l’estat de dret i els drets humans ha donat llum verda a la resolució que demana “considerar” l’indult als presos de l’1-O i reformar el delicte de sedició per evitar penes “desproporcionades”.
12
75
