El Govern ha donat llum verda al projecte de llei de consultes populars per via de referèndum. La norma permetrà consultar qüestions de competència nacional i municipal. El projecte faculta el Govern, el Parlament, els municipis i els ciutadans a poder sol•licitar una referèndum, malgrat que no que no serà vinculant. Així mateix, la consulta haurà de ser aprovada per la majoria absoluta del Parlament i haurà de tenir l’autorització de l’Estat.
El titular de Governació, Jordi Ausàs, ha defensat que la normativa és una “eina de foment de la participació ciutadana” i, a parer seu, permetrà augmentar la qualitat democràtica. És “la llei més ambiciona possible d’acord amb el marge de maniobra que permet el marc legal vigent”, ha definit el conseller en la roda de premsa posterior al Consell de Govern.
La possibilitat d’un referèndum d’autodeterminació
Ausàs ha assegurat que podran ser referendades multitud d’aspectes, sense descartar un possible plebiscit d’autodeterminació. No obstant, ha reiterat que caldrà prèviament l’autorització de l’Estat i que les qüestions a tractar han de ser competència nacional o municipal. “També és competència del Govern català proposar canvis en el marc legal legislatiu, sempre que hi hagi interès per part de la ciutadania”, ha detallat.
Podran impulsar una consulta el Govern, el Parlament – mitjançant una cinquena part dels diputats o dos grups parlamentaris–, els municipis –a través d’un 10% de les poblacions que representin 500.000 habitants-, i els ciutadans –amb la recollida de signatures d’un 3% de la població, uns 230.000 catalans.
El PP no va impugnar aquesta part de l’Estatut
El conseller ha recordat que el PPC no ha impugnat al Constitucional la part de l’Estatut que permet desenvolupar el projecte i ha mostrat estranyesa que els populars hagin anunciat ara un rebuig frontal de la normativa i la intenció de recórrer la llei al Tribunal Constitucional. “No li ha de fer por donar la paraula a la gent, preguntar sobre qüestions que li afecten als seus interesos”, ha retret.
Així mateix, Ausàs té el convenciment que no hi ha “cap inconstitucionalitat” a la llei. “Val la pena que esperin un temps, que coneguin el contingut de la llei i valorin els treballs de la ponència parlamentària”, ha sentenciat.
La norma ha estat aprovada amb cert retard. El departament havia fixat primer la tardor de l’any passat. Després va ser posposada per l’últim Consell Executiu del 2008. No obstant, la normativa no ha rebut el vist-i-plau fins avui.
