Més temps per trobar proves. Aquest és el prec al jutge del cas Volhov que fa el comandant TIP N29100C de la Guàrdia Civil, el que fins ara exercia de secretari en els sorprenents atestats del tinent coronel Daniel Baena, quan ell era cap de la Unitat de la Policia Judicial a Catalunya. El comandant C. va remetre el passat 21 de juny un ofici segellat per la Direcció Adjunta Operativa de l’institut armat amb què demana al magistrat Joaquin Aguirre, titular del jutjat número 1 de Barcelona, que li prorrogui el temps màxim de la investigació. L’objectiu és intentar trobar alguna prova incriminatòria en la munió de peces separades en què ha dividit la famosa Operació Volhov, que investigava el suposat finançament de l’exili, l’entramat del Tsunami o la rocambolesca petjada russa en el Procés. De l’ofici, però, se’n desprèn que els investigadors encara no han trobat res amb prou cos com per tancar les perquisicions.
L’instructor signa aquest ofici, al qual ha tingut accés El Món, relacionant la quantitat de gravacions telefòniques que han realitzat a diversos implicats en el cas. Així relata que han obert investigacions arran de les converses i de l’extracte d’informació dels aparells mòbils de David Madí, Xavier Vendrell, Josep Lluís Alay, Oriol Soler o Víctor Tarradellas, entre d’altres. En conclusió, la Guàrdia Civil encara no ha acabat d’analitzar la quantitat ingent d’informació confiscada. De fet, no només estan analitzant el material telefònic sinó documentació i aparells que van comissar durant les entrades i escorcolls del passat mes d’octubre i de febrer.
En aquest escrit, el comandant de la unitat de policia judicial explica al jutge que ha desglossat les “evidències intervingudes” en 137. Ara bé, únicament n’han pogut analitzar 65 i encara d’aquestes no han enllestit les “anàlisis corresponents”. “A la vista de l’important volum d’informació que contenen especialment els dispositius electrònics i donat que de les seves anàlisis es poden obtenir indicis de criminalitat dels investigats o desprendre’s la pràctica de noves diligències, és pel que es considera que s’ha de prorrogar la investigació donat que està pròxima a caducar”, prega l’investigador de l’institut armat.
La situació comença a fer patir els investigadors. Per una banda, el termini, que a tot estirar es pot allargar de sis mesos en sis mesos, per la limitació imposada per la reforma Cuevillas de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que no dona marge fins a finals de juliol, podria tallar la investigació. En aquesta línia, les parts investigades encara no han rebut cap interlocutòria del jutge atorgant o no aquest termini. De fet, el mateix jutge també va demanar a les parts ampliar el termini d’instrucció del cas Estela, el cas mare del Volhov. Una petició a la qual el fiscal Fernando Maldonado va arrufar el nas en no acabar de veure la rellevància penal de la investigació. En aquest sentit, el fiscal manté la mateixa posició en l’spin-off de l’Estela, que és aquest cas Volhov, ja que ni tan sols va comparèixer a la declaració voluntària de David Madí el passat 6 de juliol.
L’informe dels investigadors ofereix un esbòs de les línies d’investigació que han iniciat. En aquest sentit, emboliquen Madí en diverses operacions que demostraria el seu “enorme poder d’influència” en el sistema públic català. Una asseveració que tampoc acrediten amb cap fet concret més enllà d’interpretacions de les converses telefòniques interceptades o de les seves activitats empresarials, reeixides o no. En la mateixa línia, també apunten “l’aprofitament dels contactes polítics de Vendrell” per obtenir concursos o poder tramitar subvencions. Sobre el cap de l’oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, continuen investigant la seva participació en la cimera de Crans Montana sense que ni tan sols els investigadors explicitin per què es pot considerar un fet delinqüencial l’organització d’aquest fòrum.
