“Tutto benne, tot bé”, exclamava amb complicitat en Pau quan ha vist sortir de la presó de Sàsser, dedicada a Giovanni Bacchiddu, a trenta quilòmetres de l’Alguer, el president de la Generalitat a l’exili Carles Puigdemont, després de menys de 24 hores d’empresonament. La generació d’en Pau només domina algunes paraules en català, però es vanta que la seva àvia “només parlava alguerés i no en sabia gens d’italià”.
La detenció de Puigdemont ha estat un revulsiu polític i social. Tant és així que ha despertat un sentiment independentista que està dividit en minipartits que tenen una presència testimonial, tot i que mantenen la flama. “Des d’ahir que tots els algueresos s’han fet independentistes, però independentistes catalans, no algueresos”, sentencia amb resignació en Valdo, un jove entestat a mantenir l’esperit rebel tant en la política com en la conducció per les extraordinàries carreteres sardes. Ni un dia ha trigat de facto Puigdemont a recuperar la immunitat que la presidenta del Tribunal, Plinia Azzena, li ha donat com a argument per alliberar-lo.
Representants de fins a sis partits, que no arriben al dos per cent cadascun en les eleccions, s’han concentrat com un sol home davant el funcional edifici del Tribunal d’Apel·lacions de Sàsser, i després, han aguantat estoicament la calor punyent davant les tanques de la presó. “Estem tots dividits, i som bojos, però som aquí”, arguïa la Martina, una dona que mostrava la seva perplexitat per la detenció del president. Una percepció que abonava en Carlo, que assegurava que si la detenció s’hagués registrat a Milà “no hauria despertat tantes passions”. “El fet que se l’hagi detingut a l’Alguer, per la relació cultural que tenim amb Catalunya, fa mal, és infame”, comentava en Fabrizzio, un home molsut amb una expressió empipada, també en conversa amb aquest diari.
El malestar i aquesta mena d’estranyesa que havia provocat la detenció, aprofitant la visita d’un president eurodiputat en un acte de reunió folklòrica com és Adifolk, es feia notar en els comentaris dels concentrats al Tribunal. Unes hores decisives en què l’advocat de Carles Puigdemont des de la distància, Gonzalo Boye, i el seu soci de Procés, Josep Costa, dirigia el lletrat Agostino Marras i la seva mà dreta, el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay. La intenció de la defensa era demanar unes cautelaríssimes al Tribunal General de la Unió Europea i ajornar la seva compareixença davant el tribunal sard un cop haguessin pogut bastir un bon relat de la defensa, ateses les diverses variables que convergien en el cas. Un cas enrevessat amb qüestions prejudicials, euroordres, immunitats aixecades temporalment i la causa dels presos polítics catalans, que sigui com sigui, forma part de cert relat internacional quan s’interessa pel conflicte.
Però la jutgessa ja ha advertit a les defenses que no calia ni que Puigdemont anés al jutjat. Volia estalviar-se la imatge d’un president o un eurodiputat entrat emmanillat per la policia al jutjat. La seva compareixença, doncs, ha sigut telemàtica. Prou embolic tenia la jutgessa Plinia Azzena, entre el parany de Pablo Llarena i el TGUE. “Alguna cosa li grinyolava”, comenten fonts de l’equip del president. La procuradoria, el ministeri fiscal italià, ja havia vist les dents del cas i ha demanat a la presidenta del tribunal que si bé calia continuar el procés normal d’extradició no demanava cap mesura cautelar per al president i que, per tant, no s’oposava a la seva llibertat. La situació era molt millor que les millors expectatives de la defensa de Puigdemont, que ahir a la nit no les tenien totes.
La tàctica dels advocats defensors consistia a sol·licitar al tribunal un ajornament de la vista fins dissabte i paral·lelament demanar les cautelaríssimes al TGUE, seguint el consell de l’advocat general del tribunal europeu en la seva resolució del passat 30 de juliol amb què aixecava la immunitat, ja que l’advocacia de l’Estat espanyol afirmava que les euroordres estaven suspeses. Però no ha calgut. La vista s’ha demorat només una hora i, en veure la posició que expressaven fiscalia i la magistrada, l’equip legal de Puigdemont s’ha guardat el roc a la faixa de les cautelars per a un altre moment. Al capdavall, l’algoritme era un win-win: si Puigdemont sortia en llibertat, patacada per a Espanya i vitamina per a l’independentisme. Si, en canvi, Itàlia feia un intent d’extradició es podria comprovar empíricament la resposta al carrer i la força de l’anomenada confrontació. A més, la jugada deixa en mal estat la taula de diàleg i eren punts extres per a Junts per Catalunya.
Durant la vista, la rumorologia era constant, sobre si la magistrada acceptava o no l’ajornament de la vista. Mentrestant, la Polizia, la Guarda di Finanza i els Carabineri feien una guàrdia com si vigilessin el pati d’un esplai. L’ambient era relaxat, amb mitjans locals, internacionals i catalans desplaçats al lloc. Passades les dues ha arribat suport aeri, amb la portaveu d’ERC al Parlament, Marta Vilalta, i l’eurodiputada dels republicans Diana Riba. En Jami Matamala, l’home i consegliere de Puigdemont, ha estat al cas tota l’estona. A més d’un històric de l’independentisme irredempt sard com en Bustinau, que ha mobilitzat tots els recursos. Abans de les quatre, l’advocat Marras i Alay han sortit de la vista amb una cara relaxada. De cop, la tensió havia baixat i tenien el convenciment, a la vista del que havia exposat la fiscal, que en breu sortiria de la presó. L’única pregunta formulada a Puigdemont l’ha feta el seu advocat: “Pensa tornar a Espanya?”. Puigdemont ha assegurat que no.
Acabada la vista i la breu atenció als mitjans, reunió presencial i telemàtica de tots els implicats. Hi havia el convenciment que en dues hores el president seria fora de la garjola. I així ha estat. Només faltava la providència que ha arribat als lletrats de la defensa a les cinc en punt de la tarda.
Resolució salomònica
En una breu resolució de dues pàgines, la magistrada admetia que Puigdemont té el dret a desplaçar-se com a eurodiputat tot i que avalava la detenció. “En poques paraules”, diu la resolució, “[la prolongació de] l’arrest comprometria greument, entre altres coses, el dret de la persona detinguda a viatjar lliurement per participar en les reunions de Parlament Europeu, garantit per la immunitat, encara intacta, prevista per la alt. 9 segon paràgraf del protocol n ° 7”. Amb aquest argument ordenava l’immediata posada en llibertat de Puigdemont.
Era una solució intel·ligent, es cobria les espatlles davant la justícia europea i evitava fer sang amb la maniobra de Llarena, avalant la detenció. Cal tenir present que aquest dissabte el ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grandel Marlaska, s’ha de reunir amb el seu homònim italià en el marc de la política de seguretat migratòria. El ministre tindrà un problema menys.
Un cop rebuda la resolució, l’equip de Puigdemont no ha trigat ni deu minuts a arribar a la presó. Els hi esperaven, des de feia una hora, Vilalta i Riba, a més de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i la consellera d’Exteriors, Victòria Alsina, així com el delegat de la Generalitat a Roma, Luca Bellizi i el governador de Sardenya Cristian Solinas, del partit Sardo d’Accione, que va fer coalició amb Mateo Salvini i que ha estat xiulat en arribar per part dels independentistes d’esquerres sards. La sortida del president ha estat caòtica i ha comptat amb una paciència inexhaurible del cap de la Polizia Penitenziaria, un home simpàtic i afable que ha deixat fer i desfer a l’autoorganització independentista.
Puigdemont ha sortit amb el rostre cansat però amb humor i, fins i tot, ironitzat amb la situació. “Començo a tenir experiència”, ha pronunciat murri. Marxa ràpida a trobar-se amb els advocats i trucades a la família per a la nit participar en un sopar d’autoritats a Villa Mosca.
Mentrestant, al Baricentro de l’Alguer, ple com un ou a la terrassa i al local, dues teles gegants emetien els informatius. La imatge del reporter davant de la presó amb el chyron “Puigdemont libero” ha despertats aplaudiments i crits d’alegria sonors i generosos. “Ho veus, el que et deia, ens hem fet independentistes, però independentistes catalans, no pas sards!”, ha conclòs en Valdo. Un tal Gian Mario ha pagat una ronda de vint Ichnusa, Anima Sacra, una cervesa excel·lent. “Hem de celebrar que Puigdemont e libero!”. Alhora, corals, colles de geganters i balladors de gitanes i jotes feien torn per actuar tot enraonant del monotema: “Havíem de venir nosaltres perquè el deixessin anar”. Final feliç i ràpid.
