“Menors víctimes de tràfic d’éssers humans”. Aquesta és l’alerta que ha emès Eva Giralt, que ha comparegut com a portaveu del Col·legi Oficial del Treball Social de Catalunya a la comissió d’investigació sobre l’activitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) que s’ha celebrat aquest matí al Parlament de Catalunya. Giralt ha introduït el neguit del sector amb aquests delictes quan s’han exposat les mancances del sistema per atendre la diversitat de perfils dels infants i joves tutelats i extutelats.
En tot cas, Giralt ha assegurat que “preocupa moltíssim la situació d’un col·lectiu especialment invisible, el de les menors víctimes del tràfic d’éssers humans”. En aquesta línia, ha avisat que, entre el 2011 i el 2025, Catalunya no ha desplegat un model propi de centres especialitzats ni unitats específiques de detecció dins de la DGAIA. “Estem atenent víctimes d’esclavitud moderna amb recursos ordinaris, sense la protecció especialitzada que requereix i que no existeix”.
Així, ha reclamat “un model sòlid basat en protocols específics que requereixen les víctimes de xarxes criminals”. “Tenim un deute pendent molt important, necessitem circuits especialitzats de detecció i protecció que avui depenen massa de la bona voluntat de les entitats expertes”, ha afegit.
Un doble sistema
Giralt ha volgut incidir especialment en com el sistema de protecció dels infants atén la diversitat de perfils. En aquest context, ha emfatitzat que l’arribada de joves migrants va suposar un “repte majúscul” i Catalunya “va fer un gran esforç d’acollida que cal reconèixer, però també és cert que, de facto, s’ha generat un doble sistema“. És a dir, “circuits diferenciats per a joves migrats, amb recursos sovint segregats i amb menys oportunitats d’acolliment familiar”. Tot i tenir una estratègia catalana d’acollida, molt ben plantejada sobre el paper, a la pràctica la integració en els recursos ordinaris encara és una assignatura pendent.
Salut mental
La portaveu del Col·legi de Treball Social ha remarcat la “situació crítica” dels menors acollits en salut mental. “Tot i els esforços d’alguns programes pilots, la realitat quotidiana és que les llistes d’espera per una primera visita als centres de salut d’infants i joves oscil·len entre els 45 i els 56 dies, amb seguiments molt espaiats que solen ser una sessió cada dos mesos”, ha detallat. “Els equips educatius dels centres es troben gestionant trastorns de conducta greus i patiment psíquic extrem, sense el suport clínic estructural necessari, perquè la figura del terapeuta sovint és opcional i no una peça obligatòria en l’engranatge”, ha afegit. “Necessitem que salut i drets socials vagin absolutament a l’una”, ha reblat.
