La Comunitat de Madrid ha reconegut finalment que el germà de la presidenta regional, Isabel Díaz Ayuso, va cobrar 283.000 euros de Priviet Sportive, l’empresa que es va adjudicar un contracte valorat en 1,5 milions d’euros per subministrar mascaretes durant la primera onada de la Covid-19. Inicialment, Ayuso només va admetre el cobrament de 55.000 euros vinculats al contracte públic i va explicar que hi havia altres factures, però que no corresponia al govern madrileny publicar-les perquè no tenien cap relació amb la Comunitat de Madrid.
Ara, el govern de Díaz Ayuso admet que el germà va cobrar 283.000 euros, una xifra molt pròxima a la que va motivar la polèmica investigació interna per part de la direcció del PP, tot i que reitera que la quantitat es divideix en quatre pagaments i manté que l’únic que es va fer amb fons públics és el de 55.000 euros que ja s’havia anunciat. La filtració del presumpte tracte de favor cap al germà d’Ayuso ha sotmès el PP en una crisi interna que ha acabat amb el seu líder, Pablo Casado, sentenciat.
El rebombori per la disputa interna del PP havia deixat en segon pla l’origen de tota la polèmica, que és el contracte d’1,5 milions d’euros que la Comunitat de Madrid va signar amb una empresa propietat d’un amic d’infància de la família d’Ayuso i que havia pagat 55.000 euros al seu germà per una intermediació polèmica. Ayuso sempre ha defensat que el cobrament és per les gestions que el seu germà, comercial de material sanitari des de fa dues dècades, havia fet a la Xina per aconseguir les mascaretes enmig d’una escassetat alarmant de subministraments.
Crisi interna al PP
La direcció del PP, que havia rebut informacions sobre la implicació del germà d’Ayuso, va iniciar una investigació interna i Casado va voler aprofitar-la per minar la reputació política de la presidenta de la Comunitat de Madrid, tot i que l’esclat de l’escàndol el va enganxar a contrapeu i al final se li va girar en contra.
Tot i que la Fiscalia Anticorrupció ha anunciat que investigarà el cas, el cert és que fins ara les úniques víctimes són el mateix Casado, que aguantarà com a president del partit fins al pròxim congrés del mes d’abril, i la seva mà dreta, Teodoro García Egea, que va ser sacrificat per aplacar els barons territorials, que volien tancar la crisi fent rodar caps a la direcció nacional per haver buscat problemes on no n’hi havia.
