Els catalans del nord celebren aquest cap de setmana la Diada de la Catalunya Nord, reivindicant el reconeixement del català a la Catalunya Nord i exigint a l’Estat francès un estatut particular amb competències locals que no depenguin de la regió o de l’Estat, en el camí cap a la independència. Es tracta d’un manifest del Col·lectiu 7 de novembre, que des del 1984 celebren cada any una manifestació a Perpinyà per reivindicar la seva identitat catalana.
Per això, l’entitat ha convocat diversos actes de cara aquest dissabte. El principal acte serà la manifestació, que començarà a les 16h a la Plaça Catalunya de Perpinyà i que acabarà a les 18h al Castellet, on hi haurà l’acte polític. Cap a les 19h, hi haurà la reconeguda marxa de torxes, que començarà al Castellet i arribarà fins la Casa Musical, on hi haurà concerts i DJ.
- 16h00: Inici de la manifestació “Sem Catalunya Nord” (des de Pl. Catalunya)
- 18h00: Acte polític al Castellet
- 19h00: Marxa de torxes (des del Castellet fins a la Casa Musical)
- 20h00: Concerts i DJ a la Casa Musical (5€)
363 anys del tractat dels Pirineus
Ara farà 363 anys, la Catalunya Nord va ser annexada al Reialisme de França. Concretament, va ser un 7 de novembre, quan els representants de Felip IV de Castella i Lluís XIV van signar el tractat dels Pirineus, que donava el Comptat del Rosselló i part de la Cerdanya a l’Estat francès. El tractat dels Pirineus va ser el resultat del a Guerra dels 30 anys, ja que els francesos inicialment van donar suport a Catalunya en la Guerra dels Segadors i els espanyols ho van fer en la guerra de la fronda. Felip IV va negociar el tractat sense consultar a les Corts Catalanes.
Exigeixen la reobertura del Coll de Banyuls
En el manifest, el Col·lectiu 7 de novembre denuncia la marginalització i la persecució del del català, que ha estat eliminat de les institucions. També denuncien el tancament de passos fronterers com el cas del Coll de Banyuls amb l’argument de lluitar contra el terrorisme i la immigració il·legal. D’aquesta forma, el Col·lectiu 7 de novembre, a través d’un manifest, dona el suport a l’associació Albera Sense Frontera! que lluita per reobrir el pas entre la Catalunya Nord i el Principat.
La Diada també arriba sota un pretext d’alta tensió amb les institucions franceses, i és que denuncien la prohibició de poder expressar-se en català als consells municipals. “La cacera de bruixes continuarà contra els ajuntaments que ja han aprovat aqueixa moció als seus plens”, assegura el Col·lectiu, que afirma que van rebre amb una “al·legria escèptica” l’acord per desenvolupar fileres bilingües a tots els centres educatius en 10 anys.
“L’Oficina Pública per la Llengua Catalana s’ha trobat com a responsable de desenvolupar aqueix acord però només té pressupost per a dos treballadors, mentre l’OPL basca té uns 40 treballadors per a una població molt més reduïda i una llengua més saludable”, adverteix l’entitat organitzadora de la Diada.
Crit d’alerta per la situació econòmica
També denuncia la persecució de l’Estat francés contra el català i consideren que el “nacionalisme francès ha manipulat la història i la realitt social”. Per això, adverteixen que a Perpinyà Aliot intenta “tapar la història catalana reduint-la a un pur folklorisme”.
També posen el crit al cel sobre l’augment generalitzat dels preus i que la reducció del poder de compra es nota a les butxaques dels ciutadans. “A Catalunya Nord hi ha un problema econòmic més estructural i endèmic: són les històriques taxes d’atur i de pobresa, de les més altes de tot l’Estat francès”, denuncien i critiquen el model de turisme estacional de “sol i platja.
2 
