El Parlament de Catalunya ha intentat en les darreres hores trobar el consens per aprovar una declaració en el marc de la Junta de Portaveus per tal de denunciar el Catalangate. El text però no es pot aprovar amb l’opinió favorable de tots el grups. El grup parlamentari del PSC se n’ha desmarcat després que algunes de les esmenes que havia presentat a la proposta no hagin estat acceptades, ha informat fonts socialistes. El text aprovat ha tingut el suport dels grups parlamentaris d’ERC, JxCat, la CUP i Comuns.
Els socialistes no estan d’acord en les referències concretes al Catalangate en la declaració i volien també que s’eliminiés les referències que el text fa a “la causa genera contra l’independentisme, iniciada el 2017 per contrarestar un moviment pacífic, cívic i democràtic”. El PSC també volia que la declaració especifiqués que Pegasus havia afectat alguns parlamentaris, però en cap cas que el text digués que l’ús del programari havies tat “dirigit contra” líders del moviment independentista. Els socialistes també havien demanat que s’esmenés la referència a la “dissidència política” i en el seu lloc hi figurés “forma de pensament polític”, tal i com es veu en el text esmenat que han preparat els socialistes.
El PSC també havia demanat que no s’exigís al govern espanyol la investigació dels fets i que el text només ho reclamés a “l’Estat”. Finalment, els socialistes es mostraven a favor de reclamar l’adopció urgent per part de l’estat de mesures per erradicar l’espionatge, i plantejava que en lloc de denunciar la “persecució per defensar un projecte polític” es plasmés el rebuig a la “intervenció de les comunicacions sense empara legal”.
La declaració titlla el Catalangate d'”escàndol que afecta greument el Parlament de Catalunya” i en fa públiques les víctimes amb vinculació actual amb la cambra: Laura Borràs, i els diputats Josep Maria Jové, Meritxell Serret, Albert Batet, Josep Rius, Elsa Artadi, Quim Jubert, Jaume Alonso-Cuevillas i Carles Riera. A banda també menciona les víctimes que es troben al Govern de la Generalitat; els últims quatre presidents de la Generalitat de Catalunya, entre ells l’actual, Pere Aragonès, i els seus tres antecessors Quim Torra, Carles Puigdemont i Artur Mas.
6
9
